Anar al contingut

Estatuilla de Terpsícore de Dodona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Terpsícore de Dodona (en griego: Τερψιχόρη της Δωδώνης) és una estàtua grega de marbre a tamany natural que representa a Terpsícore, la deesa grega de la dansa, creada al voltant de el II L'obra d'art helenístico va ser descoberta en Epiro, en el noroest de Grècia, i treta illegalment del país a finals dels anys noranta. Posteriorment va passar a formar part d'una preciosa peça de la colecció d'art grec i romà antic del Museu Michael C. Carlos d'Atlanta, Geòrgia, fins que finalment va ser repatriada a Grècia a principis de 2024.

Actualment s'expon en Atenes durant un temps llimitat i finalment serà tornada a Epiro i exposta allí.

Història

[editar | editar còdic]

L'estatuilla va ser descoberta en el jaciment de l'antiga Dodona (a les afores d'Ioánina) en la regió grega de Epiro durant unes excavacions ilícites en l'any 1997;[1] El Ministeri de Cultura i Deports grec va ser alertat per un lugareño un parell d'anys més vesprada, pero va tardar en actuar ya que l'estatuilla es va considerar erròneament falsa. La notícia del supost orige fals de l'estatuilla es va difondre en el mercat negre, en lo que el seu preu i el seu valor percebut varen caure en picat.[2]

No obstant, l'estatuilla de Terpsícore va ser adquirida pel Museu Michael C. Carlos d'Atlanta, Estats Units, en 2002, junt en atres objectes de dubtosa procedència i llegalitat.[1] El museu la va comprar a un marchant neoyorquí cridat Robert Hecht, qui va afirmar en el seu moment que ell i el seu soci George Zakos la posseïen des de 1974;[3] el Carlos és un dels varis museus nortamericans criticats per expondre art saquejat.[4]

Els intents oficials de l'Estat grec per a la repatriació de la Terpsícore varen començar en 2007, encara que fins a 2020 els contactes informals entre abdós parts no varen registrar alvanços substancials.[5] En les primeres etapes, el Museu Carlos va mostrar poca urgència per resoldre l'assunt.[1] En 2021, les conversacions es varen reiniciar de nou.[5] Es varen utilisar proves fotogràfiques per a recolzar el cas grec.[3] Es va criticar al Ministeri grec per la llentitut en la que havia actuat.[2]


En abril de 2022, l'expedient en tota la documentació i proves va ser remés a l'Embaixada de Grècia en Washington i, en la mediació del Cònsul de Grècia en Atlanta, es va iniciar una nova ronda de contactes entre els representants.[5] Finalment, en juny de 2023, el Museu Carlos va notificar al Ministeri d'Assunts Exteriors la seua intenció de tornar la Terpsícore junt en dos objectes més a Grècia. Els tres artefactes varen ser entregats a la ministra grega de Cultura i Deports, la doctora Lina Mendoni, a finals de giner de 2024,[4][3]despuix de setze anys de negociacions. [5] Mendoni va declarar que els objectes s'expondrien en Atenes durant algun temps abans de ser tornats a les seues respectives regions;[5] l'estatuilla estarà exposta en la Mesquita de Fethiye, en l'àgora romana de la ciutat, fins al 31 de maig de 2024.[6]

Els atres dos objectes tornats són un lárnax minoico d'argila de el XIV, en decoració de peixos procedent de Creta i un fragment de marbre d'un home assentat procedent d'un naiskos (relleu funerari) àtic de finals de el IV[3][7]

Descripció

[editar | editar còdic]

L'estatuilla de marbre, que és més chicoteta que el tamany natural, representa una figura femenina jove identificada com la deesa Terpsícore recolzant el seu pes en el colze esquerre en un tronc de l'arbre, està datada en el II, durant el periodo helenístico.[5] Està feta de marbre blanc, provablement pario.[1] Abans de la seua tornada a Grècia, l'estatuilla havia segut descrita com «un dels millors eixemples d'escultura helenística en els Estats Units».[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]