Anar al contingut

Explotació peixquera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Explotació peixquera
Bucs factoria
(almadraba de Barbate).

Les explotacions peixqueres o pesquería són els esforços organisats per a capturar peixos o atres espècies aquàtiques per mig de la peixca. Generalment les pesquería tenen per objecte l'obtenció de recursos alimenticis per a la seua comercialisació. En la peixca industrial es busquen també subproductes com olis i farinas que no van destinats al consum humà directe.

Sense importar el destí de les captures, el terme pesquería es referix a l'esforç peixquer realisat en una regió determinada o sobre una espècie en particular, usant-se indistintament abdós criteris per a definir-les. Es parla per eixemple de les pesquería de salmón en Alaska, la pesquería de lluç del Atlàntic, les pesquería de tonyina del Pacífic, etc. La major part de les pesquería són marines i basades prop de les costes. Açò últim es deu a que en general les aigües que s'estenen sobre la plataforma continental des de les costes, són més riques en fauna gràcies a una major disponibilitat de nutrients, provinents del continent o de fenomens de surgencia.

Són innumerables les activitats relacionades en la pesquería, des dels equips i embarcacions utilisades en la captura específica de cada conjunt de recursos, passant pel seu almagasenage durant la travessia, maneig cap a molls i contenidorés, almagasenament en terra, processament dels productes, embalage i finalment consum.

Depenent del mercat que es busca, s'utilisen diferents métodos de peixca puix l'eficiència en la captura de peixos pot variar depenent del sistema implementat: arrastre, llínea, acuicultura, etc.

Història de les pesquería

[editar | editar còdic]

Han jugat un rol important en les diferents societats humanes i com a font d'aliment a través de l'història. Han format part de cultures i mitologias, com a base d'identitat i objecte de representacions artístiques. En part, açò es deu a que estan irremediablement lligades a la nostra fascinació per la mar i per la seua incontestable importància com a recurs per a diverses comunitats en l'història.

Un dels intercanvis comercials més antics i duradors ha segut el del comerç de peix sec (normalment abadejo i en menor mida lluç) de la regió de Lofoten cap al sur d'Europa: Itàlia, Espanya i Portugal. El comerç del lluç es va originar durant el periodo vikingo o potser una miqueta abans, estant vigent durant més de 1000 anys fins als nostres dies.

En l'Índia, els pandyas, un regne Tamil dravídico, varen ser coneguts per les pesquería de perles des del s.I a. C. El seu port far, Tuticorin era famós per les seues pesquería profundes de madreperlas i pels paravas, inventors del catamarà. Gràcies al comerç de perlas, els seus coneiximents en navegació i les seues pesquería, la comunitat era una de les més pròsperes i valioses.

Les explotacions en l'actualitat

[editar | editar còdic]

Actualment, les pesquería basen les seues captures en un 90% peix marítim i un 10% peix dolç-acuícola. S'estima que constituïxen el 16% del consum mundial de proteïnas, sent esta proporció considerablement més elevada en algunes nacions en desenroll i en regions molt depenents dels recursos marins. Les pesquería representen una gran part del comerç global i representen la forma de sustente de millons de persones i seguixen revestint importància cultural per a moltes comunitats. Països com China, Estats Units i Japó entre uns atres, sumen gran part de l'explotació d'este recurs per la creixent demanda del negoci i posterior mejoramiento d'equips.


D'acort al reporte mundial sobre l'estat de les pesquería i la acuicultura 2020 (publicat per la FAO, en l'any 2021), el total mundial de captures va ser de 179 tonelladas, sent 156 millons d'estes destinades a consum humà directe.[1] Els 10 primers països sobre volum de producció varen ser en orde la República Popular China (excloent a Hong Kong i Taiwan), Perú, Japó, els Estats Units d'Amèrica, Chile, Indonèsia, Rússia, Índia, Tailàndia, Noruega, Dinamarca i Islàndia. Estos països representen més de la mitat de la producció mundial i solament China representa un terç de la producció mundial. La corrent de Humboldt en Equador, Perú i Chile és el «àrea peixquera més productiva del planeta».[2]


Referències

[editar | editar còdic]