Facies Madrit
Les facies Madrit, denominades geològicament Arcosas de Madrit, són facies depositades durant el Mioceno en un ambient de sedimentación de palmitos aluvials en un clima semiárido.[1] L'àrea font està constituïda per materials granítics i gneísicos pertanyents al Sistema Central.
El geólogo Oriol Riba va ser el primer en utilisar este terme en l'any 1957 per a descriure les arcosas que afloren en la ciutat de Madrit.[2]
Classificació geotécnica
[editar | editar còdic]Les arcosas i les argilas de les Facies Madrit es denominen tradicionalment com a arena de molla i tosco respectivament.
- Arena de Molla: Material de granulometría majoritàriament arenenca, en un contingut en fins que no supera el 25%.[2] Els clastos són angulosos, sent el cuarzo (40-60%) i el feldespat (aproximadament un 25%) els mineralés més abundants.[3][4] El seu compacidad és en general densa o molt densa, encara que pot reduir-se a mijanament densa a escassa profunditat per fenomens d'alteració superficial i descompressió. El seu color varia de groguenc a ocre clar. La presència d'estes facies més arenenques es fa més palesa cap a la vora de la conca, sent característiques de palmito aluvial proximal. També es troben en zones més distales com paleocanales intercaladas i en canvi lateral de facies en nivells més arcillosos. El contingut en sulfats és despreciable i no presenta agressivitat front al formigó. Des del punt de vista hidrogeológico solen formar nivells d'aqüífers penjats, que choquen a mur en facies més arcillosas. La permeabilidad de l'arena de molla es pot dir que és mija, més baixa de lo que caldria esperar en uns materials en tan pocs fins per la seua elevada compacidad.
Arena tosquiza: Material de naturalea arenenca, en un contingut en fins variable entre el 25 i el 40%.[2] El color característic és marró anaranjado clar a marró verdenc clar en funció del tipo de minerals de l'argila que continga. La compacidad varia de mijanament densa en nivells superficials, a densa o molt densa a major profunditat. Representen un escaló més distal que l'arena de molla en el context de palmitos aluvials, presentant abundants canvis de facies a arenes de molla i toscos. Els continguts de sulfat en estos sols són també despreciables. La permeabilidad és relativament baixa, donat el seu elevat contingut en fins i la seua alta compacidad.
- Tosco arenenc: Constituïx un ranc granulométrico fluctuante entre el 40 i el 60 % en fins,[2] podent pertànyer tant al ranc dels materials granulars (arena arcillo-limosa) com al dels cohesivos (argila- llime arenenc). El seu color és marró o ocre. El seu compacidad és majoritàriament densa, o en cas de cohesivo la seua consistència sol ser molt rígida o dura. No sol presentar continguts apreciables en sulfat, encara que llaugerament majors a les facies més arenenques. El seu permeabilidad és baixa, sagellant els aqüífers confinats en l'arena de molla de la mateixa manera que ocorre en el tosco.
- Tosco: materials de la facies Madrit el contingut de la qual en fins és major al 60%.[2] En cas que el percentage en fins supere el 85% es denomina tosco arcilloso.[2] El seu llímit líquit no sol superar el 40%, llevat en dites capes plàstiques, a on pot superar el 50%, podent ser aixina mateix expansives. El color sol ser marró. La seua consistència és molt rígida en zones més superficials, passant a dura en profunditat. No sol presentar continguts en sulfat rellevants, llevat en les capes plàstiques, a on pot aplegar a presentar agressivitat dèbil en casos aïllats. Representen les facies detrítiques més distales, passant en canvi lateral de facies de forma gradual a facies intermiges (Peñuelas).
Característiques sedimentológicas
[editar | editar còdic]Les Facies Madrit varen ser depositades per palmitos aluvials que la seua àrea font estava situada en el Sistema Central i les direccions del qual d'aporte eren NO-SE i ONO-ESE.[5][6] Per mig de sondejos s'ha determinat que la potència d'estos materials supera en alguns punts els 250 m.[7] L'estructura interna d'estos sediment és en general massiva, si ben ocasionalment poden presentar estratificació creuada de regata, planar i ondulitas.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ITGE (1990). «1. Estratigrafia», Alcalà d'Henares (Mapa Geològic d'Espanya 1:50 000), 2ª edició, Pág. 15: ITGE, pp. 52.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (1996).Geogaceta.Societat Geològica Espanyola.20(6)
- 1334-1337.ISSN 0213-683X.
- ↑ López Vora, C. F. (1977). «2. Soport físic dels processos hidrogeológicos», Hidrologia regional de la conca del riu Jarama en les afores de Madrit, Pág. 31: IGME, pp. 226. ISBN 9788450020915.
- ↑ (2003).Revista d'Obres Pública.Colege d'Ingeniers de Camins, Canals i Ports.(3429)
- 21-33.ISSN 0034-8619.
- ↑ (1995).Geogaceta.Societat Geològica Espanyola.18
- 52-55.ISSN 0213-683X.
- ↑ IGME (1989). «1. Estratigrafia», Madrit (Mapa Geològic d'Espanya 1:50 000), 1ª edició, Pág. 17: IGME, pp. 71.
- ↑ 7,0 7,1 IGME (1989). «1. Estratigrafia», Madrit (Mapa Geològic d'Espanya 1:50 000), 1ª edició, Pág. 18: IGME, pp. 72.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Facies Madrid» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.