Filosofia de la química
La filosofia de la química és una branca de la filosofia de les ciències, la qual considera com a objectes d'estudi la metodologia i les suposicions subjacents a la pròpia disciplina química (com poden ser la naturalea de les substàncies químiques, l'atomisme, l'enllaç químic i la síntesis), aixina com els aspectes filosòfics generals de la filosofia de les ciències en els que esta manté estreta comunicació i pertinència (com poden el realisme científic, el reduccionismo, l'explicació científica, els cicles de l'investigació científica i la modelización numèrica o molecular).
És una de les subdisciplinas més recents de la filosofia de les ciències, i només fa unes poques décades ha conseguit atraure l'atenció de la comunitat científica.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]La filosofia de les ciència en el XX, principalment en la tradició anglosaxona, ha descuidat la reflexió sobre la química. L'obsessió per la física va dur a ignorar tant a la filosofia de la química com a atres àrees científiques que eren objecte de reflexió filosòfica (com va ser el cas de la biologia). Encara que la química va guanyar popularitat en el XIX, la filosofia de la química va tindre poques publicacions en les primeres cinc décades de el XX.
Causes per a este descuit inclouen la relació entre química i mecànica quàntica: l'èxit d'esta última va dur a considerar que la química pot ser reduïda completament a la física. Açò qüestiona la llegitimitat de la filosofia de la química i afecta l'autonomia de la química com a disciplina. El realisme ingenu també va afectar l'atenció reflexiva del camp, considerant a la química com una forma física aplicada, no mereixedora d'anàlisis filosòfic.[3]
Factors adicionals que varen frenar el desenroll de la filosofia de la química són la seua associació en la tecnologia, les campanyes anticientíficas i els problemes ambientals. No obstant, en la década de 1990 es va produir un canvi, especialment en Regne Unit, Estats Units i Alemània, en la formació de grups de treball interdisciplinaris entre químics, filòsofs i historiadors de la química. Es varen establir conferències i simpòsiums, i varen sorgir revistes i publicacions que varen impulsar la filosofia de la química com subdisciplina emergent:[4]
Fonaments de la filosofia de la química
[editar | editar còdic]
En quant s'intenta definir la química i lo que estudia, sorgixen importants qüestions filosòfiques. A sovint s'assumix que els àtoms i les molècules són les unitats fonamentals de la teoria química, pero les descripcions tradicionals de l'estructura molecular i l'enllaç químic no expliquen les propietats de moltes substàncies, com els metals, els complexos i l'aromaticidad.[5][6][7]
Ademés, els químics utilisen en freqüència entitats químiques formals com les estructures de resonància per a explicar l'estructura i les reaccions de diferents substàncies corpóreas. Estes ferramentes explicatives utilisen el llenguage i les representacions gràfiques de les molècules per a descriure el comportament de substàncies químiques i reaccions químiques que en realitat no es comporten com a molècules directes.
Alguns químics i filòsofs de la química preferixen pensar en les substàncies, i no en les microestructura, com les unitats fonamentals d'estudi de la química. No sempre existix una correspondència unívoca entre els métodos de classificació de substàncies.[7] Per eixemple, moltes roques existixen com a complexos minerals composts per múltiples ions que no es troben en proporcions fixes ni en relacions espacials entre sí.[5]
Un problema filosòfic relacionat és si la química és l'estudi de les substàncies o de les reaccions. Els àtoms estan en perpetu moviment i, en les condicions adequades, moltes substàncies químiques reaccionen espontàneament per a formar nous productes. Diverses variables ambientals contribuïxen a les propietats d'una substància, com la temperatura i la pressió, la proximitat a atres molècules i la presència d'un camp magnètic. He ací el conflicte entre els qui posen l'accent en les substàncies i aquells que posen l'émfasis en els processos: "Els filòsofs de la substància definixen una reacció química com el canvi de certes substàncies, mentres que els filòsofs del procés definixen una substància per les seues reaccions químiques característiques".[8]
Els filòsofs de la química discutixen qüestions de simetria i quiralidad en la naturalea. Les molècules orgàniques (basades en el carbono) són aquelles que, en més freqüència, no són superponibles en la seua image especular. Els aminoàcits, els àcits nucleicos i els sucres, tots els quals es troben exclusivament com un sol enantiómero en els organismes, són les unitats químiques bàsiques de la vida. Químics, bioquímics i biòlecs debaten per igual els orígens d'esta homoquiralidad. Els filòsofs debaten els fets relatius a l'orige d'este fenomen, a saber, si sorgix de forma contingent, en mig d'un entorn racémico sense vida o si varen intervindre atres processos. Alguns especulen que les respostes solament poden trobar-se en comparació a la vida extraterrestre, si és que alguna volta es troba. Atres filòsofs es pregunten si existix un biaix cap a la suposició de que la naturalea és simètrica, lo que provoca una resistència a qualsevol prova de lo contrari.[9]
Un atre assunt que competix (i compromet) els fonaments de la química és determinar fins a quin punt la física (en concret, la mecànica quàntica) explica els fenomens químics. La pregunta filosòfica podria ser expressada de la següent manera: ¿Pot la química, de fet, reduir-se a la física, com molts han supost, o existixen estanys inexplicables? Alguns autors, com Roald Hoffmann, han sugerit que existixen una série de dificultats en el programa reduccionista en conceptes com la aromaticidad, el pH, la reactivitat i la nucleofilia.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Weisberg, Michael; Needham, Paul; Hendry, {{{nom3}}} (2019). Philosophy of Chemistry, Spring 2019 edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
- ↑ Synthese.111(3)
- 213–232.doi:10.1023/A:1004949814965.Consultat el 2023-08-18.
- ↑ Foundations of Science.3(1)
- 183–202.doi:10.1023/A:1009611009965.Consultat el 2023-08-18.
- ↑ Martin Labarca. «Filosofia de la química - DIA». dia.austral.edu.ar. Consultat el 2023-08-18.
- ↑ 5,0 5,1 Ebbing, Darrell D.; Gammon, Steven D. (2005). General chemistry, 8. ed., Student ed edició, Houghton Mifflin. ISBN 978-0-618-39941-3.
- ↑ «Chemical Reactivity» (en en). www2.chemistry.msu.edu. Consultat el 2023-08-19.
- ↑ 7,0 7,1 Joachim Schummer. «Philosophy of Chemistry».
- ↑ Borchert, Donald M. (2006). Encyclopedia of Philosophy (en en), Thomson Gale/Macmillan Reference USA, p. 141. ISBN 978-0-02-865780-6.
- ↑ Educació Química.20(1)
- 6–11.doi:10.1016/S0187-893X(18)30002-8.Consultat el 2023-08-19.
- ↑ Hoffmann, Roald (1995). The same and not the same, Columbia University Pr. ISBN 978-0-231-10139-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Filosofía de la química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.