Geest

Geest prop de Dörpling en Schleswig-Holstein, Alemània.

El Osterheide, un paisage d'páramo en geest prop de Schneverdingen, en el Brezal de Luneburgo, Alemània.

Geest és un tipo de terreny llaugerament elevat que es dona en les planures del nort d'Alemània, el nort dels Països Baixos i Dinamarca. És un paisage de sols d'arenes i graves, generalment cobert d'un mant de vegetació i brezalés, que comprenen depòsits glaciars deixats arrere despuix de l'última época glacial en el Pleistoceno.

El Geest està fet de terrenys de morrenas i sandurs. Estan casi sempre prop de planures de marismas. En comparació a les marismas, el geest és més elevat i està millor protegit contra les inundacions, encara que els seus sols són més pobres per a l'agricultura. A on el geest voreja directament a la mar, existixen tossals d'arena.

Els més antics assentaments en el Nort d'Alemània (Frisia septentrional) i Dinamarca se situen sobre geest, ya que proporciona millor protecció contra inundacions de temporals. Moltes importants poblacions se situen en la frontera entre el geest i les marismas a on la població podia gojar de la protecció contra inundacions del geest pero també utilisar el sol molt més fèrtil de les marismas.

Eixemples de regions caracterisades per geest són les següents:

• el Geest de Burgdorf-Pentine
• el Geest de Cloppenburg prop de Cloppenburg
• els tossals de geest entre Wedel, Altona i Hamburc-Neustadt i entre Hamburc-St. Georg, Bergedorf, Geesthacht i Lauenburgo al nort del Elba
• les regions centrals de les illes Amrum, Föhr i Sylt
• el Geest de Hanóver
• el Geest de Heide-Itzehoe
• el Geest de Linteln prop de Kirchlinteln
• el Brezal de Luneburgo en Baja Sajonia
• l'Páramo Geest de Rehden
• el Geest de Schleswig
• el Geest de Stade prop de Stade (incloent el Geest de Zeven i el Gees de Wesermünde)
• el Geest de Wildeshausen en Baja Sajonia
• la cresta de Wingst al noroest d'Hemmoor (Baja Sajonia)