Genista linifolia
El escobón blanc o romer retama (Genista linifolia) és un arbust de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]El gènero Teline presenta caràcters intermijos entre Genista i Cytisus. Les fulls es disponen empinades respecte a la branca, sense peciol, dividides en folíols estrets com els fulls del romer, vert lustroso pel fes i en el envés peloso blanquecino. Les florés de color groc or i se situen al final de les branques formant arracadas. Les llegums estan cobertes de pèls blanc-plateados i presenten aspecte racimoso.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Es desenrolla be en llocs en hivern suau. Apareix en el sotobosque d'alcornocales propencs a la costa.
Distribució
[editar | editar còdic]En el sur de la península ibèrica, en el noroest d'Àfrica i en Canàries. S'ha naturalizado en Califòrnia i en algunes parts d'Austràlia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Genista linifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 997–998. 1763.[1]
Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazmente, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[2]
linifolia: epítet latino que significa "en fulls com el lli" (Linum )[3]
Números cromosomáticos de Genista linifolia (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos: 2n=48[4][5]
- Teline gomerae (P.I.Gibbs & Dingwall) G.Kunkel
- Teline linifolia (L.) Webb & Berthel.
- Teline linifolia (L.) Webb & Berthel. subsp. rosmarinifolia (Webb & Berthel.)P.I.Gibbs & Dingwall
- Teline rosmarinifolia Webb & Berthel.[6]
- Teline linifolia subsp. linifolia (L.) Webb in Webb & Berthel., Phytogr. Ca. 2: 41 (1842)
- Telinaria linifolia (L.) C.Presl in Abh. Königl. Böhm. Ges. Wiss. ser. 5 3: 479 (1845), nom. illeg.
- Genistoides linifolia (L.) Moench, Suppl. Meth. 44 (1802)
- Avornela linifolia (L.) Raf., Sylva Tellur. 24 (1838)
- Genista linifolia L., Sp. Pl. ed. 2 997 (1763)
- Spartium linifolium (L.) Desf., Fl. Atlant. 2: 134 (1798)
- Cytisus linifolius (L.) Lam., Fl. Franç. 2: 624 (1779)
- Genista linifolia var. leucocarpa J.J.Rodr. in Bull. Soc. Bot. France 25: 238 (1878)
- Cytisus linifolius var. leucocarpus (J.J. Rodr.) Porta in Nuovo Giorn. Bot. Ital. 19: 302 (1887)[5]
Usos
[editar | editar còdic]Les seues llavors contenen esparteína, alcaloide cardiotónico usat en medicina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Genista linifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 d'abril de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Harrison (2012). [1], Mitchell Beazley, pp. 224. ISBN 9781845337315.
- ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. IX. Cruciferae Fernandes, A., M. F. Sants & M. Queirós. Bol. Soc. Brot. ser. 2 51: 137-186 (1977).
- ↑ 5,0 5,1 «Genista linifolia». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 10 de decembre de 2010.
- ↑ https://web.archive.org/web/20090305023752/http://www.ildis.org/legumeweb/6.00/taxa/9890.shtml
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
- Viciós, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrit No. 67
- Harden, G.J. (Ed.) (1991) Flora of New South Wales, Vol 2. Kensington: New South Wales
- Webb, C.J. et al. (1988) Flora of New Zealand Vol IV
- Jessop, J. & Toelken, H.R. (Eds.) (1986) Flora of South Austràlia, Part 2.
- Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
- Gibbs, P.I. & Dingwall, I. (1971) A rev. of the genus Telire. Bol. Soc. Brot. ser. 2, Vol45: 269-316
- Lems, K. (1960) Sarraceria Vol 5: 1-94. Floristie Botany of Canary Islands.
- Cristofolini, G. & Feoli, L. (1993) Personal Communication
- Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
- Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
- Hickman, J.C. (ed.) (1993) The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia. 1400pp.
- Isely, D. (1998) Native & naturalized Leg. of the USA. Brigham Young Univ. Utah
- Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part.
- Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et dones regions desertiq. merid. 1
- Dominguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
- Rothmaler, W. et al. (1982) Exkursionsflora fur DDR... und BRD. Volk, Berlín
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Genista linifolia.
- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Genista linifolia.
- Sp. pl. ed. 2, 2:997. 1763
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genista linifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
