Geologia de les illes Malvines
Les Illes Malvines es troben en una proyecció de la plataforma continental patagónica. Segons geologos britànics, fa uns 400 millons anys, les illes es varen separar de lo que hui és Suràfrica, rotando 180.ª en el seu trayecte, derivant cap a l'oest fins a colisionar en l'actual Sudamérica.[1]
No obstant, no existixen evidències de sutura continental que respale tal afirmació (ni en la plataforma, ni en la regió de Patagonia), el subsol marí de la zona no coincidix en una estructuració tectónica que evidencie compressió i colisió, les senyes paleomagneticos no són coincidentes en la suposta paleo-ubicació proposta; ademés de que existix una clara correlació sedimentaria en els sediment devónicos i carboníferos de la Serra de Ventania en Buenos Aires, i en els de el Massiç Nordpatagonico; evidenciant que estes zones estaven pròximes entre sí. Açò últim va dur a que varis geologos suramericans proponguen que les illes pràcticament varen permanéixer en la seua actual ubicació, estant en un principi conformant part de Patagonia , en l'actual Sudamérica.[2]
Els estudis sobre el fondo de la mar que rodeja les illes han indicat la possibilitat de que existixca petròleu. L'exploració intensiva de dit recurs va començar en 1996,[3] encara que havien ocorregut alguns estudis sísmics anteriors en la regió.
Les descripcions de la geologia de les Illes Malvines han aparegut en vàries publicacions[4][5][6] i es detallen a continuació.
Formació de les Illes Malvines (segons geologos britànics)
[editar | editar còdic]Tot va començar fa més de 400 millons d'anys en l'aparició de dics intrusivos en la corfa del supercontinente Gondwana, a partir del com es varen formar una gran cantitat de fragments menors, entre ells, les Illes Malvines. Al principi el fragment corresponent a les illes es va separar de la partix surest d'Àfrica i sobre una secció de lo que seria la Antàrtida per a sofrir un gir de prop de 180.º L'interior de Gondwana estava motejat en roques cristalines de més de 1000 millons d'anys, hui en dia presents en el Complex del Veta Belgrano, i els seus màrgens estaven coberts per fango i arena. L'arena i el fango varen ser omplint la vora del continent a mida que este s'afonava per a finalment endurir-se, i per este motiu és possible trobar seqüències d'estes roques tan apartades com en Suràfrica, l'Antàrtida Occidental i Brasil. En les Illes Malvines li les coneix com a Grup Gran Malvina.
Fa prop de 150 millons d'anys varen escomençar a sofrir un desplaçament derivat del moviment de plaques tectónicas que espenta a les illes contra Sudamérica.
Fa 200 millons d'anys, els canvis en Gondwana escomençaven a marcar el seu fi: les forces tectónicas la varen esgarrar i làmines de basalt líquit varen ser forçades a reblir les clavills que tallaven les capes sedimentarias. Eixes colades solidificadas poden ser vistes hui en dia en forma de dics que tallen els estrats sedimentarios més antics, els quals es troben principalment en la partix sur de la Illa Soledad i en Suràfrica.
Despuix d'haver-se acabat la Edat de Gèl, les forces tectónicas varen deformar a les illes, plegant-les, pressionant-les unes en unes atres, donant lloc la formació d'una cadena montanyosa o cordillera, un fragment de la qual ara forma part de les Altures Rivadavia en l'Illa Soledad. El pes d'esta cadena montanyosa va servir per a que la corfa terrestre s'afonara donant lloc a una conca davant de la mateixa. Les capes d'arena i fango varen omplir la conca a mida que esta s'afonava i després es petrificaron per a donar lloc a les roques del Grup Lafonia de les Malvines. Roques similars omplin la conca de Karoo a lo llarc del sur d'Àfrica.
Fa uns 290 millons d'anys la Terra va experimentar una edat de gèl i els glaciarés varen alvançar des de la regió polar erosionant i transportant roques que varen ser depositades en extensions de morrenas, o es varen afonar en la mar a on el glaciar terminava surant en una capa de gèl. Una volta que es petrificaron, els sediments varen formar les roques que ara constituïxen la Formació d'Tilita de Fitzroy en les Malvines. Roques idèntiques es troben al sur d'Àfrica.
Formació de les Illes Malvines (segons geologos suramericans)
[editar | editar còdic]Les Illes Malvines no procedixen d'Àfrica, estant el seu orige més relacionat en la Patagonia i el Craton del Riu de l'Argent. És provable que sempre haja tingut una posició similar a l'actual.
El Basamento ígneo-metamòrfic de les Illes posseïx una edat similar als exposts en Patagonia. La coberta sedimentaria de l'Illa presenta una clara correlació en els depòsits devónicos de la serra de la Ventania (Buenos Aires); i en els depòsits de Veta Blanca presents en la Patagonia de Santa Creu; compartint abdós la fauna Malvinocrafica. Açò inclús va ser observat i descripto per Charles Darwin en el seu viage per Sudamérica.
Els depòsits carboníferos glaciarios de Lafonia (presents en les illes) posseïxen igual edat i procedència de depòsit que les Tillitas de Sauce Gran (presents en Buenos Aires); sent abdós correlacionables. Estes últimes, posseïxen clastos en els mateixos Archeociatidos presents en Malvines, Patagonia, Antàrtida, i Ventania; sent encara més evident la seua correlació.
Un mostreig de circones comparant les Illes Malvines en Patagonia, evidencia que abdós posseïxen edats similars, sent repartides en tres grups: grenvilliano, pampeano, i ordovícico. Suràfrica per la seua banda, posseïx circones en edats del Arqueano (no present en malvinas), i grenvilliano; estant absents els circones pampeanos i ordovícicos.
La presència de dics bàsics jurásicos en l'illes evidencien una tectónica distensiva, la qual es contradiu en la compressió esperada en una zona de colisió. L'inexistència de sutures, tant en la vora continental suramericà, com en la Patagonia; no recolza la postura de colisió. La cartografia del subsol marí no coincidix en una zona de transcurrencia-compressió, sino més be en una zona distensiva, pròpia de l'obertura de l'Oceà Atlàntic. Açò últim, precisament, va ajudar a generar les conques hidrocarburiferas de Malvines Nort.
Finalment, el basamento ígneo-metamòrfic d'edat greeviliana de les Illes (Complex Cape Meredith), es contínua per subsol cap a l'est; estant present en el banc de Ewing (localisat baix la mar), en la Illa Sant Pedro (Geòrgia del Sur), i en el banc de les Àguiles (prop de les costes africanes); evidenciant que tot el conjunt es comporte com un sol bloc continental. És inadmissible postular la aloctonia de les Illes, ya que estan relacionades en diferents sectors de les Antilles, ademés de Patagonia i Buenos Aires; i si fora el cas, el seu desplaçament no estaria relacionat en Suràfrica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Otley H, Munro G, Clausen A and Ingham B.. «Falkland Islands - State of the Environment Report». Falkland Islands Government and Falklands Conservation, Stanley. Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2011. Consultat el 5 de juny de 2010.
- ↑ «Dr. Víctor Ramos: Les Illes Malvines: Història, geopolítica, ciència i petròleu».
- ↑ RICHARDS, P C, and HILLIER, B V. 2000. Post-drilling analysis of the North Falkland Basin: Part 1: Tectono-stratigraphic framework. Journal of Petroleum Geology, Vol. 23, 253-272.
- ↑ ALDISS, D T, and EDWARDS, I J. 1998. Geology of the Falkland Islands. Geological map. 1:250 000. (Falkland Islands Government.)
- ↑ STONE, P, ALDISS, D T, and EDWARDS, E. 2005. Rocks and fossils of the Falkland Islands. (Nottingham, UK: British Geological Survey.)
- ↑ STONE, P, and ALDISS, D T. 2000. The Falkland Islands. Reading the rocks - a geological travelogue. (Keyworth, Nottingham, NG12 5GG: British Geological Survey for Falkland Islands Government.) STONE, P, and ALDISS, D T. 2001. The Falkland Islands. Stone runs - roc in the landscape. (Keyworth, Nottingham, NG12 5GG: British Geological Survey for Falkland Islands Government.)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geología de las islas Malvinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.