Geothlypis philadelphia
La reinita plañidera[1] o chipe cabecigrís filadélfico[2] (Geothlypis philadelphia) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És un au migratòria que anida en el nort d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en América Central i noroest d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita plañidera (en Equador), també se li denomina reinita enlutada (en Veneçola, Panamà, Colòmbia, Puerto Rico i Nicaragua), chipe llorón, chipe enlutado o chipe de pechera (en Mèxic), bijirita de cap gris (en Cuba) o cigüita trist (en la República Dominicana).[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de nidificación en Canadà s'estén des del surest de Yukón, el suroest dels Territoris del Noroest i el noreste de la Columbia Britànica cap a l'est fins a Terranova i Labrador i Nova Escòcia. En Estats Units en Dakota del Nort, Minnesota, nort d'Illinois, Wisconsin, Michigan, noreste d'Ohio, Nova York, Pennsilvània, #Virginia Occidental, noroest de #Virginia i a lo llarc de la frontera de Tennessee i Carolina del Nort.[4] Durant la invernada migra i s'establix des del sur de Nicaragua, per Costa Rica, Panamà, i des de l'oest de Veneçola, pel nort i oest de Colòmbia, fins al noreste d'Equador;[4] també en Aruba, Bonaire i Curazao.[5]
Es registra el seu passage transitori per Mèxic, Guatemala, El Salvador, Belize i Hondures, i pel Carib en Bahames, Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Puerto Rico, Islas Turcas y Caicos i Illes Vérgens.[5]
El hàbitat reproductiu consistix de boscs de successió primerenca o xares arbustivos en els boscs boreales; colonisa els clars en un segon creiximent dens, normalment un a dos anys despuix del destorbament. Els clars solen estar dins de rodales de bosc mixt d'àlber temblón-abedull (Populus-Betula), avet balsámico, pícea (Picea spp).[4]
Durant la invernada preferix ambients humits en la major part de l'àrea, incloent xares denses, camps coberts de maleza, sotobosque semiabierto, pastures enmarañados, arbustos, arbres de cinc a huit metros d'altura, pasturages abandonat; xares de terres altes en Colòmbia. Principalment en terres baixes, fins als 1400 m d'altitut.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 12 a 13 cm de llongitut en la seua edat adulta, presenta llauger dimorfisme sexual en el plomall. El macho té el cap i el pit de color gris, en taques negres en la gola el pit i els lores. El restant de les parts ventrales és groc i les parts dorsals són pardas oliváceas. La femella és semblada al macho. No obstant, el cap, encara que gris, resulta més pàlida que en el macho, i no presenta taques negres. La gola és encara més deslavada, aplegant a ser inclús blancuzca o a tindre certs matisos groguencs. Els individus jovenils mostren una tonalitat tendiente al pardo en cap i pit, la gola molt pàlida i la corona i la nuca oliváceas.
Resulta pareguda a atres espècies que presenten cap gris: O. agilis i G. tolmiei.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. philadelphia va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1810 baix el nom científic Sylvia philadelphia; el seu localitat tipo és: «a poques milles de Filadèlfia, Pennsilvània».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «philadelphia» es referix a la localitat tipo, Filadèlfia.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt a Geothlypis formosa i Geothlypis tolmiei, estaven tradicionalment incloses en el gènero Oporornis, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero.[7]
És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAB - ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Plantilla:Birds of the World
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; philadelphia p. 302»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.