Goranski
El gorani o goranski, també našinski ("la nostra llengua"), és una varietat regiolectal del eslau meridional parlat pel poble gorani en la zona fronteriça entre Kosovo, Macedònia del Nort i Albània. Pertany al grup dialectal torlakiano,[1] de transició entre les llengües eslaves meridionals orientals i occidentals.[2] [3] [4] [5]
Distribució
[editar | editar còdic]Es parla en la comarca de Gora: en 19 llogarets de Kosovo, 11 d'Albània i 2 de Macedònia del Nort. En Kosovo i Macedònia del Nort, a voltes s'escriu en l'alfabet cirílico serbi o macedonio, mentres que en Albània s'utilisa l'alfabet albanés llatí. En el cens yugoslavo de 1991, el 54,8 % dels habitants de la comarca de Gora varen declarar parlar l'idioma gorani, una proporció similar a la d'els qui es consideraven d'ètnia gorani. En el mateix cens, poc menys de la mitat dels habitants de Gora consideraven serbi el seu idioma.
Classificació
[editar | editar còdic]Relacionat en les varietats dialectals torlakianas veïnes parlades en la zona de Prizren-Morava meridional, al noreste, també es parla en la mitat sur de Kosovo i en el surest de Sèrbia, aixina com en els dialectes més septentrionals de Macedònia del Nort. Sobre la dialectologia macedonia, es descriu com particularment vinculat al dialecte tetovo de les regions de Polog i Tetovo,[6] situades just enfront de la zona de Gora, a l'atre costat dels monts Šar.
El gorani també ha segut classificat com a part de l'àrea dialectal búlgara, tant per antropòlecs búlgars[7] com per alguns estrangers.[8] En 2007, l'Acadèmia de Ciències Búlgara va patrocinar i va imprimir el primer diccionari gorani-albanés (en 43 000 paraules i frases) de l'investigador goraniano Nazif Dokle, qui considera la llengua un dialecte búlgar.[9]
Per un atre costat, els llingüistes exyugoslavos Vidoeski, Brozović i Ivić identifiquen el dialecte eslau de la regió de Gora com macedonio.[10] Segons algunes fonts, en 2003, el govern de Kosovo va adquirir llibres de llengua i gramàtica macedonia per a la seua ensenyança en les escoles goraníes.
Característiques fonològiques
[editar | editar còdic]El goraní compartix en el serbi estàndar, en els dialectes més septentrionals del macedonio i en els dialectes occidentals del búlgar la vocalisació de l'antiga /l/ silàbica en paraules com vuk ('llop') (cf. volk en macedonio, vǎlk en búlgar estàndart).
En el serbi també compartix el reflex de /tj, dj/ com a /tɕ, dʑ/, a diferència de la /c, ɟ/ macedonia estàndar (⟨ќ⟩, ⟨ѓ⟩).[11]
En les varietats macedonias més occidentals, aixina com en la majoria de les varietats búlgares, compartix el reflex de "gran Yus" (/ɔ̃/) com /ə/ (ǎ) en paraules com a pǎt ('camí') (cf. el macedonio pat, el serbi put).
En el macedonio estàndar i alguns dialectes búlgars, compartix els reflexos de /ĭ, ŭ/ com /i, o/ en paraules com donen ('dia') i són ('somi'). En el macedonio estàndar, en el serbi estàndar i en alguns dialectes búlgars, compartix la conservació de la /r/ silàbica en paraules com krv ('sanc').[10]
Característiques morfològiques
[editar | editar còdic]El dialecte distinguix tres gèneros (masculí, femení i neutre), sèt casos (nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, locatiu i instrumental) i dos números (singular i plural).
Els sustantius tenen tres gèneros gramaticals (masculí, femení i neutre) que es corresponen, en certa mida, en la terminació de la paraula. Per eixemple, la majoria dels sustantius acabats en -a sò femenins, si terminen en -o o en -i són neutres, i el restant majoritàriament són masculins, encara que alguns poden ser femenins. El gènero gramatical d'un sustantiu afecta a la morfologia de les demés categories gramaticals (adjectius, pronoms i verps) que se li atribuïxen.
A continuació, es mostra la declinació de tres sustantius: un, masculí; un atre, neutre; i un tercer, femení.
| Singular | Plural | |||||
| Nominatiu | dōmà, masc. (casa) | sēlò, neutr. (poble) | rānā, fem. (ferida) | dōmē | sēlá | rāně |
| Vocatiu | dómā | sělō, sélōū | ránō, ráná | dómēvē | sélātá | rāné |
| Acusatiu | dōmā | sēló | rǎnā | dōmēvé | sělā | rāném |
| Genitiu | dǒmà | sélō | ránā | dōmě | sélā | ránē |
| Datiu | dǒmī | sēlū | rānī | dōmévé | sélātàm | rānǐj |
| Locatiu | dōmá | sēlò | rānà | dǒmēvē | sēlā | rāně |
| Instrumental | dǒmā | sēlǒ | rǎnǎ | dōmēvē | sēlà | rǎnē |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Browne, Wayles (2002): "Serbo-Croat". En: Bernard Comrie, Greville G. Corbett (eds.), The Slavonic Languages. Londres: Taylor & Francis, p. 383
- ↑ Brown, Keith; Ogilvie, Sarah (2008). Concise encyclopedia of languages of the world. Elsevier. p. 120
- ↑ Fisiak, Jacek (1985). "Henrik Birnbaum: Divergence and convergence in linguistic evolution". Papers from the 6-th International Conference on Historical Linguistics, Current issues in linguistic theory. Benjamins Publishing. p. 17
- ↑ Hickey, Raymond (2010-04-26). google. es/books? id=xGZedef70zAC&pg=PA620&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false The Handbook of Language Contact (en en), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-4051-7580-7.
- ↑ (2010-04-06) google. es/books? id=F2SRqDzB50wC&q=balkan+sprachbund&redir_esc=y#v=snippet&q=balkan%20sprachbund&f=false Concise Encyclopedia of Languages of the World (en en), Elsevier. ISBN 978-0-08-087775-4.
- ↑ Koneski, B. (1983): A Historical Phonology of the Macedonian Language by Blaži Koneski
- ↑ Младенов, Стефан. Пътешествие из Македония и Поморавия, в: Научна експедиция в Македония и Поморавието 1916, София 1993, с. 184. (Mladenov, Stefan. "Journey through Macedònia and Pomoraviya", En: Scientific expeditions in Macedònia and Pomoraviya 1916, Sofia 1993, p. 184); Асенова, Петя. Архаизми и балканизми в един изолиран български говор (Кукъска Гора, Албания), Балканистични четения, посветени на десетата годишнина на специалност "Балканистика" в СУ "Св. Климент Охридски", ФСлФ, София, 17-19 май 2004 (Assenova, Petya. "Archaisms and Balkanisms in an isolated Bulgarian dialect (Kukas Gora, Albània)", En: Balkan studies readings on the tenth anniversary of the major Balkan studies in Sofia University, May 17–19, 2004)
- ↑ Vickers, Miranda; Pettifer, James (1997). google. es/books? id=9IbgsDdeVxsC&pg=PA205&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Albània: From Anarchy to a Balkan Identity (en en), Hurst. ISBN 978-1-85065-279-3.
- ↑ Dokle, Nazif. Reçnik Goransko (Nashinski) - Albanski, Sofia 2007, Peçatnica Naukini akademiji "Prof. Marin Drinov", s. 5, 11, 19 (Nazif Dokle. Goranian (Nashinski) - Albanian Dictionary, Sofia 2007, Publicat per l'Acadèmia de Ciències Búlgara, págs. 5, 11, 19)
- ↑ 10,0 10,1 Friedman, Victor (2001): Macedonian. SEELRC. p. 4 (nota a peu de pàgina)
- ↑ B. Videoski (1999), Dijalektite na Makedonskiot jazik. MANU
- Este artícul conté una traducció derivada de «Goranski» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.