Anar al contingut

Gran Bretanya prehistòrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Stonehenge Closeup.jpg
Complex de Stonehenge, erigit entre el 2500 i el 2000 a. C.
Archiu:LocationIslandGreatBritain.png
Illa de Gran Bretanya.

Gran Bretanya prehistòrica és el periodo de temps que comprén des de la primera presència humana en el sol de l'illa de Gran Bretanya fins a l'invasió romana, en el 43 d. C., moment en el qual l'Imperi romà introduïx una escritura formalisada.

Introducció

[editar | editar còdic]

Gran Bretanya és habitada de forma contínua des de fa uns 12 000 anys.[1] Lo que es coneix dels seus primers habitants i el seu cultura es deu a l'arqueologia, degut a que, fins a a on se sap, no varen usar l'escritura. A Piteas, de la colónia de Marsella, que va explorar la costa britànica al voltant de 320 a. C.[2] o 325 a. C.[3] i que era un marí grec, devem lo que possiblement és la primera descripció documentada sobre les illes britàniques i els seus habitants.[4]

A partir del Neolític l'illa va mantindre intercanvis comercials i culturals en Europa, exportant especialment estany, mineral en el qual l'illa era rica. Situada en els confines d'Europa, a Gran Bretanya varen aplegar tart els canvis tecnològics i culturals durant tota la prehistòria. Encara que se suponia que els canvis es correlacionaban en ones successives de colonisació europees, l'arqueologia ha posat en discussió eixa hipòtesis migratòria i ha permés descobrir l'existència d'una relació molt complexa entre Gran Bretanya i el continent, de manera que molts dels canvis operats en les societats britàniques varen derivar de l'adopció pels natius de costums o tecnologies estrangeres.

Paleolític

[editar | editar còdic]

El Paleolític britànic pot fixar-se entre l'any 750 000 i el 10 000 a. C. Durant este llarc periodo varen ocórrer molts canvis ambientals, entre els que es destaca l'alternança entre les glaciacions i els periodos interglaciales. Els habitants eren caçadors-recolectors que seguien als animals pel nort d'Europa.


Ossos i ferramentes de sílice recuperats en les zones costeres propenques a Happisburgh, Norfolk, Pakefield i Suffolk varen demostrar que el Homo erectus va estar present en Gran Bretanya cap a l'any 700 000 abans del present. En aquell temps, les partixes sur i oriental del territori estaven unides a l'actual Europa continental per un llarc pont de terra, permetent als grups humans moure's lliurement d'un costat a l'atre. Per l'actual canal de la Taca corria un gran riu, que es dirigia a l'occident i era alimentat per l'actual Támesis i pel Sena. Esta reconstrucció ha permés seguir els primers itineraris seguits pels habitants d'Eurasia per a aplegar a la Gran Bretanya seguint el curs d'eixe riu, al que s'ha cridat Bytham.

Llocs arqueològics com els ubicats en Boxgrove i Sussex atesten la successiva arribada del Homo heidelbergensis, fa uns 500 000 anys. Esta espècie humana va produir artefactes de sílice del Achelense i caçava els grans mamífers de l'época, com elefants, rinoceronts i hipopótams.[5][6] És provable que les successives glaciacions obligaren a emigrar als habitants, pero en el periodo interglacial conegut com Hoxiense, fa 420 000 a 360 000 anys, Gran Bretanya va estar poblada per fabricants d'instruments clactonienses, com els trobats en Barnfield Pit (Kent).

Durant el subsegüent periodo de fredor intensa, fa uns 240 000 anys, va ser introduïda la tecnologia de talla levallois, que va poder provindre d'Àfrica, encara que les troballes d'instruments en Swanscombe i Botany Pit recolzen el hipòtesis de que esta tecnologia va poder haver-se originat en Europa i va ser molt important per a la permanència del home en zones fredes durant l'Era glacial. Encara hi ha poques proves de l'ocupació humana durant el següent periodo interglacial, cridat en Gran Bretanya Ipswichiano (prop de 120 000 anys abans del present), puix sembla que el gèl va tardar en derretirse més que en el continent, explicant-se aixina l'escassa presència humana. En general, la reducció de traces arqueològiques sugerix que es va registrar un gradual decremento demogràfic entre el interglacial Hoxniense i el Ipswichiano.

Fa 230 000 anys, el Homo neanderthalensis va aplegar a l'actual Gran Bretanya i va substituir al Homo heidelbergensis. Proves de la producció de ferramentas de sílice per neandertal s'han trobat en l'àrea de Kent, en Anglaterra meridional.[7]


Els Homo sapiens apareixen per primera volta en Gran Bretanya fa 30 000 anys i eren també originalment caçadors-recolectors, permaneixent fins a l'arribada de l'última glaciació, per a despuix deixar deshabitada l'illa durant un llarc periodo.[8][9]

Del 7500 a. C. data el centre mesolítico maglemosiense de Star Carr, Yorkshire. La cultura tardenoisiense va aplegar més vesprada. Eren caçadors i recolectors i els primers coneixien l'astral i els sistemes de tala. Va aplegar a continuació la cultura aziliense, en assentaments en les costes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Hendry, Lisa. Museu de Història Natural de Londres (ed.): «First Britons» (en en). Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2021. Consultat el 11 d'abril de 2021.
  2. (2011) A history of Britain (en en), Londres: Stacey International, p. 27. OCLC 758413840. ISBN 978-19-067-6846-1.
  3. Scott, Lionel (2023). «Publisher's Synopsis», Pytheas of Massalia. Texts, translation, and commentary (en anglés), Abingdon: Routledge. OCLC 1390554476. ISBN 9781032020068.
  4. Garlinghouse, Thomas S.. «Sobre l'oceà: el famós viage de Piteas». World History Encyclopedia. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2026. Consultat el 2 d'abril de 2026.
  5. «Homininis» (en anglés). Boxgrove project. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2020. Consultat el 7 d'agost de 2015.
  6. Gamble, CliveNature.369
    275-276.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/369275a0.
  7. The National Library of Wales (ed.): «Gathering the Jewels» (en anglés). Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2015. Consultat el 10 de febrer de 2015.
  8. «Bones from a Cheddar Gorge cave show that cannibalism helped Britain's earliest settlers survive the isse age» (en anglés). The Observer. The Guardian. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2010. Consultat el 12 de març de 2015.
  9. PLOS.doi:10.1371/journal.posa.0017026.Consultat el 21 de març de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]