Gran Llac Salat
El Gran Llac Salat (en anglés: Great Salt Lake) és un gran llac salino endorreico del oest d'Estats Units, localisat en el nort de l'estat d'Utah. Cobrix un àrea d'uns 4400 km² —que ho situen com el sext major llac del país, despuix dels cinc Grans Lagos—, encara que el seu tamany (en volum i en superfície) està subjecte a fluctuacions constants.[1]
La salinitat del llac, molt més alta que la de la mar, és molt elevada per carir d'una eixida. Ho alimenten tres rius (Orso, Jordan i Weber), que li proporcionen 1,1 milló de tonellades de sediment a l'any: en evaporar-se l'aigua, permaneix com remanente el mineral salino. Per la seua alta concentració de sal, l'aigua és molt densa, de modo que una persona pot surar en facilitat, particularment en la baïa de Gunnison, a l'extrem nort del llac.[2]
Este llac és el vestigi d'un atre prehistòric —el llac pluvial Bonneville— que va existir en la Gran Conca.
Orige
[editar | editar còdic]El Gran Llac Salat és el vestigi d'un llac prehistòric molt major cridat llac Bonneville que, en la seua màxima extensió, uns 58 000 km², era casi tan gran com el llac Míchigan i més profunt. Cobria dèu voltes l'àrea actual del Gran Llac Salat,[3] en 305 m de profunditat, durant l'época del Pleistoceno.[4][5] Això suponia molta terra de l'actual Utah i menudes àrees d'Idaho i de Nevada. En general, se li coneix com la gran edat de gèl, aproximadament entre 32 000 i 14 000 anys.
El llac Bonneville va existir fins a fa uns 16 800 anys, quan una gran part de les seues aigües es va desbordar a través del Passe Ret Roc, en Idaho, lo que va provocar inundacions catastròfiques. En el canvi del clima, el llac va escomençar a secar-se i, com a resultat del progressiu evaporament, es varen formar el Gran Llac Salat, el llac Utah, el llac Sevier, el llac Rush.
Història
[editar | editar còdic]Hi ha varis mapes que daten de 1575 que mostren el Gran Llac Salat en la latitut i llongitut correctes, en una precisió d'uns pocs graus.cita requerida Un eixemple és un mapa de Nicolas Sanson datat en 1650.[6] El Gran Llac Salat va entrar en l'història escrita a través dels registres de Selvat Vélez d'Escalante, qui es va enterar de la seua existència a través dels utes timpanogos en 1776. No se li va donar cap nom europeu en eixe moment, i no es va mostrar en el mapa de Bernardo Miera i Pacheco, el cartógrafo de l'expedició. Escalante havia estat en les vores del llac Utah, al que va cridar estany Timpanogos. Era el més gran dels dos llac que apareixien en el mapa de Miera. Atres cartógrafos varen seguir el seu eixemple i varen cartografiar el llac Timpanogos com el llac més gran (o gran) de la regió. A mida que la gent va ser prenent consciència del Gran Llac Salat, varen interpretar els mapes per a pensar que "Timpanogos" es referia al Gran Llac Salat. En alguns mapes, els dos noms s'usaven com a sinònims. En el temps, "Timpanogos" va desaparéixer dels mapes i es va oblidar la seua associació original en el llac Utah.
En 1824, Jim Bridger i Étienne Provost ho varen observar, aparentment de forma independent. Poc despuix, atres tramperos ho varen vore i varen caminar al voltant d'ell. No obstant, la majoria dels tramperos eren analfabets i no varen deixar registres dels seus descobriments. A mida que els informes orals de les seues troballes aplegaven a els qui sí els registraven, es varen cometre alguns errors. En 1843, John C. Fremont va dirigir la primera expedició científica al llac, pero com s'acostava l'hivern, no va tindre temps d'inspeccionar-ho tot. Els entusiastes informes de Fremont sobre la zona es varen publicar poc despuix de la seua expedició i varen influir en la decisió de Brigham Young i atres membres de l'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies d'establir-se en la vall del llac Salat en juliol de 1847.[7] Young va visitar el llac tres dies despuix d'aplegar a la vall i, a la veta d'un més, ya suministrava sal als colon.[8]
El llac va ser examinat exhaustivament per primera volta en 1850 baix el liderage d'Howard Stansbury (Stansbury va descobrir i va nomenar la cordillera de Stansbury i l'illa de Stansbury).[9] Stansbury també va publicar un informe formal del seu treball d'inspecció que es va fer molt popular. El seu informe de la zona incloïa un anàlisis de les pràctiques religioses mormonas basat en l'interacció de Stansbury en la comunitat mormona en Great Salt Lake City.[10]
A partir de novembre de 1895, l'artiste i autor Alfred Lambourne va passar un any vivint en la remota illa Gunnison, a on va escriure un llibre de reflexions i poesia, Our Inland Siga. Des de novembre de 1895 fins a març de 1896 va estar sol. En març, varen aplegar uns quants cribadores de guano per a recolectar i vendre el guano de les aus que anidaban com a fertilisant. Lambourne va incloure en el seu treball reflexiones sobre estos cribadores de guano. Lambourne va abandonar l'illa a principis de l'hivern de 1896 junt en el primer grup de cribadores de guano.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Which States Must You Visit While Doing Tourism In The United States?». Consultat el Agost 18, 2022.
- ↑ «llac boneville». Consultat el Agost 18, 2022.
- ↑ «Great Salt Lake, Utah». United States Geological Survey.
- ↑ Dona-li L. Morgan (1947). The Great Salt Lake, Salt Lake City: University of Utah Press, p. 22. ISBN 978-0-87480-478-2.
- ↑ (1984).«Water-level and water-quality changes in Great Salt Lake, Utah, 1847–1983».United States Geological Survey.Washington, DC:
- ↑ File:Insel Kalifornien 1650. jpg
- ↑ (1994).«Utah History Encyclopedia».University of Utah Press.
- ↑ (1994).«Utah History Encyclopedia».University of Utah Press.
- ↑ (1971) Encyclopedia Britannica (vol. 10).
- ↑ Stansbury, Howard (1852). Exploration and survey of the valley of the Great Salt Lake of Utah, Lippincott, Grambo & Co, p. 1. «stansbury survey great salt lake.»
- ↑ «Guano Sifters on Gunnison Island».History Blazer.Utah State Historical Society.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Lago Salado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.