Gran hambruna de 1315-1317
Gran hambruna de 1315-1317 (datada en ocasions entre 1315 i 1322) és la denominació historiográfica d'una hambruna generalisada en Europa del Nort, i en menor medida el nort d'Itàlia,[1] que va donar inici a la crisis secular general coneguda com [[crisis del sigle XIV|crisis de el XIV]]. Va marcar el fi del periodo d'expansió econòmica i demogràfica que s'havia vixcut entre els sigles XI i XIII denominat òptim medieval. Es va deure a la pèrdua de les collites deguda al mal temps que va començar en la primavera de 1315, va ser crítica en l'hivern 1315-1316 i duraria fins a l'estiu de 1317,[2] encara que la situació era mala des de 1314[3] i el restabliment d'una relativa normalitat agrícola no va aplegar fins a 1320 o 1322 en Anglaterra.[4] L'hivern 1317-1318 va ser devastador per a les raberes, costant numerosos caps de ganado, esclatant en 1318 una pesta vacuna que no va cessar fins a 1320. En 1319 va haver una bona collita, pero durant 1320-1322 les condicions climàtiques varen tornar a ser adverses, no obstant, els anys 1320 igual varen ser millors que la década anterior.[5]
Les chicotetes hambruna localisades varen ser freqüents en l'Edat Mija pero esta va superar a totes les demés en extensió, duració i mortandad.[6] L'escassea va conduir a la carestia i, ademés de conseqüències demogràfiques (morbilidad i mortalitat catastròfica -millons de morts-), va desencadenar tot tipo de conflictes socials i va incrementar la criminalitat. Es varen produir brots de canibalisme i infanticidi. Les conseqüències en les mentalitat i les institucions polítiques i religioses, a més llarc determini, es varen mesclar en les de l'epidèmia de pesta de 1348.
Context
[editar | editar còdic]Una hambruna en l'Europa de l'Edat Mija implicava la mortandad massiva per inanició. Eren successos brutals, pero relativament freqüents en l'época: en el regne de França en els anys 1304, 1305, 1310, 1315-1317 (Grans Hambruna), 1330-1334, 1349-1351, 1358-1360, 1371, 1375 i 1390; en el regne d'Anglaterra (un dels més pròspers de l'época) en 1315–1317, 1321, 1351 i 1369. En la Corona d'Aragó 1333 es coneix en la denominació lo mal any primer ("el primer any mal"), en vista dels que varen vindre despuix.
Per a la major part de la població, lo habitual era que no hi haguera suficient menjar, i l'esperança de vida era relativament talla per l'alta mortalitat infantil. Inclús entre les classes altes, que no tenien per qué vore's afectades directament per la fam, els seus efectes indirectes també en 1232
varen provocar un aument de la mortalitat: els registres de la família real britànica arrepleguen una esperança mija de vida de 35,28 anys en 1276. Entre 1301 i 1325 (periodo en el que s'inclou la gran hambruna) la sifra va caure fins a 29,84 anys . Entre 1348-1375 (periodo en el que s'inclou la Pesta Negra) va continuar el descens fins als 17,33 anys.
La gran hambruna va estar llimitada a Europa del Nort, incloent les illes britàniques, el nort de França, els Països Baixos, Escandinavia, Alemània i Polònia occidental.[7] Va afectar també a alguns dels Países Bálticos, encara que en la zona oriental del Bàltic l'efecte va ser molt tènue.[7] La hambruna va quedar llimitada al sur pels Alps i els Pirineus.
Durant el Periodo Càlit Medieval (sigles X a el XIII), la població d'Europa va experimentar un creiximent explosiu en comparació a époques anteriors, alcançant nivells que en alguns llocs no es varen tornar a igualar fins al sigle XIX. De fet, algunes zones rurals de França seguixen estant menys poblades que a principis del sigle XIV.[8]
Per un atre costat, Els índexs de rendiment del blat (la cantitat de llavors que es podien collir i consumir per cada llavor plantada) havien estat disminuint des de 1280, i els preus dels aliments havien estat aumentant. Despuix de collites favorables, l'índex podia aplegar a ser de 7:1, pero despuix de collites desfavorables era tan baix com 2:1; és dir, per cada llavor plantada, es collien dos llavors: una para la sembra de l'any següent i una atra per a consum. En comparació, l'agricultura moderna té índexs de 30:1 o més[9] (vejau productivitat agrícola).
Els efectes de la llei dels rendiments decreixents eren inevitables, ya que l'increment de la població espentava al cultiu de zones cada volta més marginals, i no es produïa una millora tecnològica que poguera compensar-ho. Consegüentment, es va produir un alça dels preus.
Entre 1310 i 1330 Europa va vore algun dels pijors i més duradors periodos de mal temps de tota l'Edat Mija, en hiverns durs i estius frets i plujosos.
La conjunció d'un canvi climàtic en una població en nivells històricament desconeguts pel creiximent demogràfic mantingut durant varis sigles, va produir una situació extraordinàriament vulnerable: inclús collites llaugerament inferiors a la mija implicaven l'extensió massiva de la fam. L'escàs marge d'actuació per a la previsió o la paliación dels efectes de la hambruna, no es trobava a l'alcanç de les institucions donat el nivell de desenroll social i polític de l'época.
Desenroll
[editar | editar còdic]Els periodos de sequia alternats en fortes pluges, entre 1309 i 1315, varen causar una gran crisis en la producció agrícola de vastes àrees del nort d'Itàlia, com Piemont, Lombardía i Emilia.[1] En la primavera de 1315, un periodo de pluges inusualment intens va assotar gran part d'Europa. A lo llarc de la primavera i l'estiu, les precipitacions varen continuar, mentres que les temperatures varen permanéixer fredes. Estes condicions varen causar la pèrdua de la major part de la collita. Per a empijorar les coses l'any anterior havia resultat en una collita mediocre.[2] La palla i el fenaç per al ganado no va poder secar-se i no va haver forraje per als animals. El preu del menjar va començar a pujar. Els preus en Anglaterra es varen doblar entre la primavera i mediats de l'estiu. La sal, l'únic mig per a conservar la carn, era difícil d'obtindre perque l'aigua s'evapora molt pijor en un clima humit; el seu preu va passar de 30 a 40 chelins. En Lorena, els preus del blat es varen incrementar en un 320 per cent i la gran majoria dels llauradors no podien adquirir pa. Els almagasens de gra per a emergències varen quedar llimitats a la noblea. La gent va començar a recolectar raïls, plantes, fruts secs i cereals selvats.[10] Numerosos documents de l'época deixen constància de l'extensió de la hambruna. Eduardo II d'Anglaterra es va detindre St Albans en agost de 1315 sense que es poguera trobar pa que donar-li, ni a ell ni al seu sèquit; que el rei d'Anglaterra no poguera menjar va ser un acontenyiment estrany.[11] Luis X de França va intentar invadir Flandes, pero els camps estaven inundats i l'eixèrcit era incapaç d'alvançar, ya que contínuament s'atollaven en el fanc. Finalment, varen tindre que retirar-se i abandonar tots els seus suministraments, incapaços de dur-los en si.[12]
En la primavera de 1316 continuava plovent sobre una població privada d'energia i reserves per a mantindre's. Totes les classes socials es veen afectades, pero especialment els llauradors, que representaven el 95% de la població i no tenien reserves de menjar. Per a intentar aliviar la situació es varen sacrificar animals de tir i es va destinar a alimentació el gra reservat per a la sembra; els chiquets eren abandonats a la seua sòrt (vejau Hansel i Gretel) i alguns vells renunciaven voluntàriament el menjar per a que la nova generació poguera eixir avant. Els cronistes de l'época relaten molts incidents de canibalisme.cita requerida
El moment més dur de la hambruna es va alcançar en 1317, mentres es mantenia el clima humit. Finalment, durant l'estiu el clima va retornar als seus patrons habituals. No obstant, la gent estava tan debilitada per la fam i les malalties com neumonia, bronquitis i tuberculosis, i s'havia consumit tanta llavor de sembra, que caldria esperar fins a 1325 per a que la producció d'aliments retornara a un nivell normal i la població tornara a créixer. Els historiadors estimen que entre un 10 i un 25% de la població de ciutats i pobles va fallir durant la hambruna.cita requerida Encara que la Pesta Negra (1347-1353) va matar a molta més gent, la seua presència en una zona es llimitava a uns mesos, mentres que la gran hambruna es va prolongar durant anys, en el consegüent sofriment del poble.cita requerida
Estos excepcionals patrons climàtics varen ser fins a cert punt similars als que apareixen despuix de erupció volcàniques, com la del Tambora de 1815 que va causar el "any sense estiu" de 1816.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Il Llibre dei Censi (1315) del Monastero vaig donar Sant Pietro in Verzolo vaig donar Pavia» (en it). Consultat el 8 d'octubre de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Bois, Guy & Pau Viciano (2013). La gran depressió medieval, sigles XIV-XV: el precedent d'una crisis sistémica. Valéncia: Universitat de Valéncia, pp. 73. ISBN 978-8-47030-853-6.
- ↑ Jordan, William Chester (1997). The Great Famine: Northern Europe in the Early Fourteenth Century. Princeton: Princeton University Press, pp. 68. ISBN 978-1-40082-213-3.
- ↑ Contamine, Philippe; Marc Bompaire; Stéphane Lebecq & Jean-Luc Sarrazin (2000) [1997]. L'economia medieval. Madrit: Edicions AKAL, pp. 274. Traducció francés-espanyol de Catherine Navarrés Corder. ISBN 978-8-44601-268-9.
- ↑ Comellas García-Llera, José Luis (2011). Història dels canvis climàtics. Madrit: Edicions Rialp, pp. 184. ISBN 978-8-43213-925-3.
- ↑ Conklin, Alfred R. & Thomas Stilwell (2007). World Food: Production and Use. Hoboken: John Wiley & Sons, pp. 385. ISBN 978-0-47016-871-4.
- ↑ 7,0 7,1 Jordan, William C. (1996). The Great Famine, Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 1400804175.
- ↑ Ruiz, Teofilo F. "An Age of Crisis: Hunger". Medieval Europe: Crisis and Renewal. The Teaching Company. ISBN 1-56585-710-0.
- ↑ «Medieval Europe :crisis and renewal, vol. 1 (video) : Lectures 1-4» (en en). biblioteca.ufm.edu. Consultat el 2026-06-09.
- ↑ «Famine of 1315». Medieval Sourcebook. www.fordham.edu. Consultat el 1 de novembre de 2010.
- ↑ «Edward II: The Great Famine, 1315 to 1317». Edward II. Consultat el 1 de novembre de 2010.
- ↑ «Climate Change in the Recent Past» (PDF). Frontier Centre for Public Policy. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2010. Consultat el 1 de novembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran hambruna de 1315-1317» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.