Grup miner La Florida

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

El grup miner La Florida és el conjunt de vàries explotacions de calaminas emplaçades en la serra de Arnero, entre els municipis càntabres d'Herrerías, Rionansa i Valdáliga (Espanya). Va tindre activitat des de mediats de el XIX fins a 1978.

Història

Els inicis dels treballs del grup estan relacionats en la creació en París en 1855 de la Compagnie dones Mines et Fonderies de la Province de Santander (en espanyol, Companyia de Mines i Fundició de la Província de Santander). Dita societat tenia com a objectiu explotar, entre unes atres, les mines existents en Comillas i Udías. Isabel II va concedir, l'11 de novembre de 1857, els drets d'extracció de la mina de zinc La Isidra, sent esta la primera menció de la que es dispon relativa al conjunt de la Florida. En els començos, l'activitat es va centrar en l'explotació de calaminas; posteriorment es tractaven els sulfur de zinc i plom (blenda i galena, respectivament). La major part del material extret es repartia pel continent europeu, quedant-se solament un 3 % en Espanya. El grup no va tardar en dividir-se en galeries i zona a cel obert.

En 1885 es va produir l'integració de la Companyia de Mines i Fundició de la Província de Santander en la Real Companyia Asturiana de Mines, de capital belga, en acabant de que la primera duguera prou temps en crisis. Estos moments poden considerar-se el principi d'una reorganisació en tots els sentits, les modificacions dels quals es varen mantindre fins a una suspensió total de les llabors, mentres el grup miner es trobava en plena producció, que normalment es data en 1928 (atres fonts senyalen que la mencionada suspensió va tindre lloc en 1932, com a conseqüència de la Gran Depressió). Fins a llavors, les llabors d'explotació i extracció de calaminas estaven separades en dos subgrups: Primera i Unes atres i Pablo i Unes atres. Vàries folgues del personal al començament de el XX reivindicaven millores laborals. La conseqüència més eminent va ser la retallada de plantilla.

En 1948 els treballs d'extracció varen retornar a la serra de Arnero, lo que va dur un important increment en la producció, provablement per certes modernisacions com la substitució dels animals per locomotores per a transportar vagonetes o l'instalació de transformadors elèctrics per a proporcionar un adequat i suficient suministrament d'energia. En la seua millor época, es varen aplegar a extraure 75 000 tonellades anualment.

La cessació definitiva de l'activitat minera (per problemes econòmics) va aplegar en decembre de 1978, sent el complex miner liquidat llegalment a principis de l'any següent. Asturiana de Mines va vendre en 1981 els drets d'explotació a AZSA (Asturiana de Zinc), que mai va aplegar a obrar en el lloc. Algunes de les 309 persones que en eixa época treballaven en les mines de la Florida varen ser traslladades a atres instalacions de la regió, com Reocín. Totes les extracció del grup es troben actualment abandonades en les excepcions de La Isidra, reconvertida parcialment en 2005 pel Govern de Cantàbria en el centre turístic de la cova del Soplao (inaugurat l'1 de juliol d'eixe any), i de Plaça del Mont, a on està l'accés, des de 2019, a una via ferrata subterrànea.

Instalacions

Vista de Caviña, lloc també conegut com La Florida, des de la pujada a Plaça del Mont. Al fondo s'aprecia el Seminari Pontifici de Comillas.

Els següents llocs varen formar part del complex miner:

Poblats miners

Les dos poblacions d'a continuació, no massa lluntanes entre sí, varen funcionar d'estage i servici als treballadors de la Florida:

La Florida

Assentament original, hui deshabitat. Va estar dotat de lavadero, quadres, escola, etc. Els seus restants es troben junt a La Isidra. Li va succeir el poblat de Caviña a mitat de el XX; el canvi va tindre lloc principalment pel desplaçament de les llabors mineres a zones de menor altitut i les seues coordenades són 43°17′43″N 4°24′3″O</noinclude>.

Caviña/La Florida

Va ser creat a mitan de el XX en un lloc fins a llavors utilisat per a fins agropecuarios per l'inici d'activitat de la mina Cereceo, contigua a este barri. En l'actualitat, Caviña (també cridat indistintament, de la mateixa manera que el seu poblat predecessor, La Florida) té un centre sociocultural i una capella, aplegant a contar en el passat en hospital, entre atres coses. La seua població en 2020 era de 44 habitants i des d'ací partix una pista forestal d'un quilómetro i mig que puja a Plaça del Mont. Les seues coordenades són 43°18′33″N 4°23′15″O</noinclude>.

Explotacions

Castillete i transformador de la mina Lacuerre.

Archiu:Cuevadelsoplao2. CAPS 16

Cova del Soplao, descoberta a raïl de les llabors de la mina La Isidra. A l'esquerra, el monument als miners del grup La Florida.

Les mines següents componien el complex de la Florida:

Plaça del Mont

Es va inaugurar en la década de 1920. Ací aplegava la major part del mineral, tractant-se el mateix in situ. Plaça del Mont, accessible des de Caviña per mig d'una pista d'un quilómetro i mig, va ser la conexió del restant de les explotacions fins a la prolongació de la solsida de Cereceo (anys 60). A partir d'eixe moment, en qualsevol cas, va seguir sent un punt de referència en el grup, sobretot en lo que a ventilació es referix.

Una solsida general (sepultat) en el nom de Ana, de 200 m de llongitut, va ser construït para, en l'ajuda un pla inclinat, rebre els minerals extrets en tot el conjunt de la Florida. Es va edificar una planta de preparació mecànica i un forn de cuba per al calcinació de calaminas, ademés d'un edifici de compressorés, construccions auxiliars, transformadors elèctrics, etc. Ademés, en este lloc s'ubicava l'estació del cable aéreu que rebia els minerals procedents de la mina Lacuerre, tractant-se la blenda en un taller de flotació. Les coordenades de Plaça del Mont són 43°18′3″N 4°23′42″O</noinclude>.

En giner de 2018 es va començar a perforar una nova entrada a El Soplao per Plaça del Mont en la finalitat de crear una via ferrata (la primera subterrànea realisada en Espanya) que recorreguera part de les antigues galeries i espais miners. Va ser inaugurada en juny de 2019. Algunes de les edificacions mencionades varen desaparéixer per la realisació d'estes obres, mentres que la dels compressors es va habilitar com a centre de recepció de visitants.

Mina Cereceo

Creada a mitan de el XX en Caviña, es tracta de l'explotació més recent del complex. Disponia de lavadero, escombreras, planta de trituración, bocamina o solsida de 3250 m, canal d'aigua i construccions auxiliars, com a naus i tallers. En 2010, el Govern regional va minimisar els riscs existents en l'antiga mina derribant les naus i almagasens i netejant la zona. La bocamina és prou visible, està tancada i conserva velles vies de les vagonetes. Les coordenades de Cereceo són 43°18′22″N 4°23′21″O</noinclude>.

Mina Lacuerre

Prop de l'actual cova del Soplao, conserva un dels únics quatre castilletes que es preserven en Cantàbria baix el que existix un pou de 167 m de profunditat, utilisat en principi per a la pujada de mineral a la superfície i més tart per al trànsit d'obrers. També seguixen existint un parell d'edificacions de transformació d'electricitat, la caseta de màquines del castillete i una escombrera en mur de contenció en el nivell inferior, a on estava la solsida, hui amagat. D'ací partia un cable aéreu que aplegava a Plaça del Mont. Les coordenades de Lacuerre (topònim possiblement procedent d'una paraula del bable, cuerre, que fa referència a un redil o espai cercat en pedra seca per al ganado perdut) són 43°17′59″N 4°25′20″O</noinclude>.

Mina de la Florida

És l'explotació original que va donar nom a tot el conjunt. En ella es treballava a cel obert principalment, encara que també existixen grans forats en la paret rocosa. Està junt als restants del poblat homònim i la mina de la Isidra, sent les seues coordenades 43°17′48″N 4°24′27″O</noinclude>.

Mina La Isidra

Vore també: Cova del Soplao

Rebent la seua concessió de mans d'Isabel II l'11 de novembre de 1857, les seues excavacions subterrànees varen començar entre 1908 i 1910. Les llabors de prospecció varen trobar una cova natural de prou rellevància geològica que es va habilitar per a transport i oxigenación dels túnels en els que es desenrollaven els treballs. Dita cavitat és la que hui en dia es coneix com El Soplao, que està oberta al públic des de 2005 i conserva restants de material miner en zona visitable (segon nivell dels sèt en els que contava la mina). Estava al costat de l'explotació de La Florida i les seues coordenades són 43°17′47″N 4°24′39″O</noinclude>.

Mina de Cuévanos

Es tracta de l'única mina d'este grup sense conexió en les demés i el seu poble més pròxim és Bustriguado. És l'explotació més oriental i va tindre poca activitat. Les seues coordenades aproximades són 43°17′55″N 4°22′7″O</noinclude>.

Mina Les Ligorias

Propenca a la de Cuévanos, la localitat més propenca és igualment Bustriguado i les seues coordenades aproximades són 43°17′53″N 4°22′32″O</noinclude>.

Mina La Clara

Disponia d'una bocamina, era adjacent a La Isidra i al poblat de La Florida i les seues coordenades són 43°17′41″N 4°23′49″O</noinclude>.

Mina Braña Amagada

Pròxima a La Isidra, les seues coordenades aproximades són 43°17′37″N 4°24′26″O</noinclude>.