Guerra lamiaca
La guerra lamiaca (323-322 a. C.), també cridada guerra grega, va anar un conflicte militar ocorregut en Grècia al començament del periodo helenístico. Atenes, junt a les seues polis aliades de la Grècia continental, es va alçar contra el govern suprem macedonio d'Antípatro, regente de Macedònia i Grècia. Esta va ser l'última guerra en que Atenes va eixercitar un paper principal; despuix de ser derrotada, els atenienses varen perdre la seua independència.
Orige
[editar | editar còdic]El tumult va començar després de que la notícia de la mort d'Alejandro Magne en Babilonia va aplegar a Grècia. Els discursos de Leóstenes i Hipérides varen incitar a que Atenes iniciara la guerra. Junt als seus aliats del nort i centre de Grècia, els atenienses varen véncer a Antípatro en combat i ho varen obligar a refugiar-se en Lamia, a on va ser sitiat durant varis mesos.
Despuix de ser socorregut per les tropes liderades per Leonato, Antípatro va conseguir poder eixir de Lamia i retornar a Macedònia. Una volta allí va conseguir obtindre el reforç de les tropes de Crátero que varen aplegar per mar, i va enfrontar als aliats en la batalla de Cranón (5 de setembre de 322 a. C.) en Tesalia.
Batalles
[editar | editar còdic]La batalla va ser un èxit total per a Antípatro. Poc despuix, Demóstenes es va suïcidar ingerint verí i Hipérides va ser assessinat per orde de Antípatro. El resultat de la guerra va ser la (momentànea) eliminació de tota resistència grega al domini macedonio. La Guerra Lamiaca va succeir al mateix temps que atres sublevació en Capadocia i en els dominis orientals de l'imperi, que varen ser sofocats per Pérdicas i Eumenes, i per Pitón, respectivament.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra lamiaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.