Héspero
.jpg){kind=link}
Héspero (grec antic Ἕσπερος, Ésperos) és la personificació del lucero vespertí en la mitologia grega.[1] A voltes es considera a Héspero com a germà bessó de Fòsfor[2] pero uns atres aleguen que abdós són diferents noms per a definir al mateix personage.[3]
Sobre la seua ascendència, uns diuen que Héspero era fill de Céfalo i la titánide Eos;[4] uns atres ho referixen com a germà d'Atles i pare d'Hespéride;[5] pero en les fonts més antigues totes les estreles, sense individualisar, són referides com naixcudes de l'unió d'Astreo i Eos.[6] Paléfato racionalisa el mit, i diu que Héspero era un home de Mileto que vivia en Caria i tenia dos filles a les que cridaven Hespérides,[7] pero uns atres més consideren a Héspero el pare diví de les Hespérides.[8]
Héspero va ser pare de Ceix en unió en Filónide[9]o be va ser pare de Dedalión i este a la seua volta ho va anar de Quíone.[10] Servio diu que Héspero habitava en el mont Eta de Tesalia i que amava a Himeneo, fill de Dioniso i Ariadna, encara que el mateix autor ho denomina indistintament com el lucero del alba i de la vespradeta, del Anada.[11]
Noms
[editar | editar còdic]
El nom de Héspero, la personificació del lucero vespertí, és identificat a voltes en el del seu germà, la personificació del lucero del alba, Eósforo (Ἐωσφόρος, ‘portador de l'amanecer’) o Fòsfor (Φωσφόρος, ‘portador de la llum’, traduït a sovint com «Lucifer» o «Lucífero» en llatí), ya que abdós són personificacions del mateix planeta, Venus.[3] Es varen usar Heosphoros en la Septuaginta grega i Lucifer en la Vulgata llatina de Jerónimo per a traduir el hebreu Helel (Venus, com "El lluent"), «fill de Shahar» (Aurora) en la versió hebrea d'Isaías 14:12.
La designació del mateix referent (el planeta Venus) en dos noms distints, segons el moment del seu vislumbramiento («Eósforo» de matí i «Héspero» per la vesprada) és un atre indici de que en un estadi antic eren considerats dos objectes celests diferents. Fonts gregues tardanes[12] atribuïen a Pitágoras o a Parménides el descobriment de que en realitat es tractava del mateix cos celest (per als grecs una "estrela errante", és dir, un planeta). D'esta verificació procedix l'identificació del planeta en Afrodita entre els grecs i Venus entre els romans. No obstant, varen anar en tota provabilitat els astrònoms babilonios els primers que varen fer tal observació, i d'ells prové provablement l'identificació del planeta en una deesa relacionada en la fecunditat, en este cas Ishtar.
«Héspero és Fòsfor»
[editar | editar còdic]«Héspero és Fòsfor» és una frase famosa en la filosofia del llenguage (vore per eixemple nom propi). Gottlob Frege va usar els térmens ‘lucero vespertí’ (der Abendstern) i ‘lucero del alba’ (der Morgenstern) per a ilustrar la seua distinció sobre el sentit i la referència, i filòsofs posteriors varen canviar l'eixemple a «Héspero és Fòsfor» per a que utilisara noms propis. Saul Kripke va usar la frase per a demostrar que el coneiximent d'alguna cosa necessari (en este cas l'identitat de Héspero i Fòsfor) pot ser conegut empíricament, sent per lo tant fals que tot lo necessari només pot conéixer-se a priori.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ Plantilla:Cita diccionari
- ↑ 3,0 3,1 Eratóstenes, Catasterismos XLIII.
- ↑ Higino, Astronomia poètica 2.42.4
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 27, 1-2
- ↑ Hesíodo: Teogonía 381-383
- ↑ Paléfato: Històries increibles, 18
- ↑ Servio, Sobre l'Eneida iv.484.
- ↑ Higino, Faules 65.
- ↑ Ovidio, Les metamorfosis xi.295.
- ↑ Servio, sobre l'Églogas de Virgilio VIII, 30
- ↑ Diógenes Laercio, 9.23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Héspero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.