Anar al contingut

Atles (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MAN Atlante fronte 1040572.JPG
Atles (mitologia)


En la mitologia grega Atles o Atlante (Plantilla:Lang-grc, -αντος; Átlas, -antos;[1] ‘el portador’, de τλάω tláô, ‘portar’, ‘soportar’)[2] era un titán de segona generació al que Zeus va condenar a carregar sobre els seus muscles la volta celest.[3][4][5][6][7] El seu epítet, Telamón (l'etimologia del qual és similar a la d'Atles), fa referència a eixe castic físic.[8] Pausanias nos diu que un temple de Zeus en Olimpia exhibia una image de fusta d'Atles.[9] El personage mitològic perviu fins als nostres dies, puix Atles va donar el seu nom a el ‘atles’ cartogràfic, el ‘atlante’ arquitectònic i el ‘Atlàntic’ oceànic.[10]

Família

[editar | editar còdic]

Atles era fill de Jápeto i de l'oceánide Clímene[11] o Àsia,[12] encara que uns atres diuen que la seua mare va ser una filla d'Asopo[13] o be es tracta de l'epónima Líbia.[14] Els seus germans eren Prometeo, Epimeteo i Menecio.[3] Higino, no obstant, ho fa fill de la Terra i l'Éter, i ho cita entre els jagantes i no entre els titanes; encara que el text del Prefacio, a on fa esta afirmació, està alguna cosa corrupte.[15] En canvi un autor ho fa solament fill de Jápeto[16] i inclús una atra font ho imagina directament com a fill d'Urà i Gea.[17]


La consorte d'Atles en la poesia arcaica era Etra, que sugerix la forma femenina d'Éter.[18][19] Més tarde li la varen assignar com consortes a l'océanide Pléyone,[20] a Hesperis[21] o a la danaide Bona.[22] En els seus consortes va ser pare de diverses nimfes astrales colectives, les Pléyades, les Híades i les Hespérides.[23] També va nàixer d'esta unió un fill, Hías o Hiante, catasterizado com la constelació del Aguador.[23]

A Atlante, com ocorre generalment en els Japetónidas, li'l relaciona en les estirps humanes. En el seu cas a través de les seues filles, les Pléyades,[24] que varen ser l'orige de moltes de les genealògiques heròiques, entre les que es troben a lo manco les de Corinto, Esparta, Eubea, Micenas, Tebas i Troya.[25][26][27] A lo manco el seu net Hermes, hagut per Maya, és cridat Atlantio com patronímico.[28]

Atres fonts es referix a atres filles individuals, com Mera,[29] Calipso,[30] Dione,[31] Plútide (la mare, per Zeus, de Tàntal)[32] o Pasífae (mare, per Zeus, d'Amón).[33] També es diu que Atlante, en unió en Calipso, va engendrar a Ausón, epònim dels ausones.[34] O que en una tal nimfa #Lli Atlante va ser pare de Pélope.[35][36] També es menciona que va tindre a Heósforo sense mencionar a la consorte.[37]

D'acort a una interpretació de Robert Greus, es diu que en el mit pelasgo de la creació s'associa a Febe i Atlante com els titanes associats en la potència de la Lluna, pero esta senya és una conjectura que solament manté este autor.[38]

Etimologia

[editar | editar còdic]

l'etimologia del nomene Atles és incerta i seguix discutint-se: alguns ho deriven de la raïl protoindoeuropea *tel, ‘sostindre’, ‘soportar’, mentres uns atres sugerixen que és un nom preindoeuropeo.[39] Ya que les montanyes Atles estan en una regió habitada per bereberes, podria ser que el nom llatí tal com ho coneixem fora pres del bereber.[40] De fet, el sol és anomenat a sovint ‘l'ull del cel’ (Tit), i ya que es posa per l'oest, l'oceà Atlàntic pot ser cridat ‘el lloc d'ocultació del sol’ o Antal n Tit. Els grecs podrien haver pres prestat este nom per a l'oceà, i usat més tarde la seua raïl atl- per a formar el nom «Atles».[41]

Atles com titán

[editar | editar còdic]

Atles acaudilló als titanes en la Titanomaquia o guerra contra els olímpics.[42] Hesíodo diu que quan els titanes varen ser derrotats, Zeus va condenar a Atles a carregar en el cel, molt prop del jardí de les Hespérides; Homero, en canvi, no es referix exactament a la volta celest, sino que conta que «Atlante vigila les llargues columnes, sustente del cel»,[43][44] i que a lo manco una font ubica en Líbia.[45] També nos diu que coneix totes les profunditats de les mars.[46] Quan Faetonte es va precipitar montat en el carro del Sol, Atlante va tindre que soportar el dolor del firmament incendiat.[47]

En un principi solament les nimfes Hespérides eren les encarregades de cuidar les pomes d'or, pero Hera no confiava en elles aixina que va enviar a Ladón, junts eren els encarregats de vigilar les precioses pomes d'or;[48] Atles va recordar la profecia de Temis, va amenaçar a Perseo i li va aconsellar que s'anara. Llavors Perseo va sostindre el cap de Medusa davant els ulls del titán, i aixina ho va convertir en una enorme pedra a la que es cridaria cordillera de l'Atles[49][50] (recentment se li ha relacionat en el Parco delle Madonie en la província de Palermo, Sicília). Es dia d'estes montanyes que eren tan altes que tocaven el cel, encara que els seus arbres eren tan densos que impedien pujar-les.[51]

No obstant, atres versions conten que Heracles, descendent de Perseo, va enganyar a Atles per a que recuperara algunes pomes d'or del jardí de les Hespérides com a part dels seus dotze treballs.[3] Prometeo li havia aconsellat que no anara ell mateixa a buscar-les, sino que enviara a Atles. Per a conseguir-ho, Heracles es va oferir a subjectar el cel mentres Atles anava a buscar-les. Pero en tornar, Atles no va voler acceptar la devolució dels cels, i va dir que ell mateixa duria les pomes a Euristeo, l'home que les havia demanat. Heracles ho va enganyar de nou, demanant-li que subjectara el cel un moment per a acomodar-se la seua capa.[52][53][54]

Atles com a rei

[editar | editar còdic]

Diodoro Sículo nos oferix una versió racional del mit. Afirmava en el seu Biblioteca històrica que Atles o Atlante era un mític rei de Mauritània, en Líbia. Es dia que era un sapient filòsof i matemàtic i un extraordinari astrònom, descobridor de la esfericitat de les estreles i artífex del primer globo celest.[55] Esta seria la raó per la que terminaria convertint-se un personage fantàstic que duria el firmament complet sobre els seus muscles.[21]

Atles es va casar en Hesperis, filla del seu germà Héspero, en la que va tindre a les Hespérides, també cridades Atlántides. La família posseïa raberes de belles ovelles de color dorat. Busiris, el cruel rei d'Egipte, va enviar pirates a raptar a les Hespérides. Mentres estos estaven de camí, Heracles va aplegar a Egipte i, per atres raons, va matar a Busiris. Mentrestant, els pirates varen seqüestrar a les chicones mentres estes jugaven en un jardí, i es varen marchar en elles. Desafortunadament per a ells, Heracles els va trobar mentres menjaven en una plaja. Despuix de saber per les Hespérides lo que ocorria, va matar a tots els pirates i va tornar a les chicones al seu pare Atles, qui com recompensa li va donar les ovelles d'or (advertixca's que en grec μήλο mēho pot significar ‘ovella’ o ‘poma’) que li havia demanat el rei Euristeo de Micenas.[21]

També es menciona a un atre Atlante com el rei epònim de l'Atlántida, el nom de la qual deriva de Ἀτλαντὶς νῆσος («illa de Atlante») citat per Platón. No obstant en la versió platònica Atlante no és fill de Jápeto, sino de Poseidón i una mortal cridada Clito. D'abdós varen nàixer cinc parells de fills bessons, sent Atles el major d'ells.[56]

Atles en la cultura

[editar | editar còdic]
  • Encara que des de mediats de el XVI és freqüent mostrar al titán Atles en els atles cartogràfics, no va ser a est sino al rei libio a qui el geógrafo Gerardus Mercator va rendir tribut quan va usar per primera volta el nom «atles» per a descriure un llibre de mapes, en incloure una representació seua en la pàgina-títul del seu llibre Atles, Sive Cosmographicae Meditationes De Fabrica Mundi... (publicat pòstumament en 1595).
  • En psicologia, Atles s'utilisa metafòricament per a descriure la personalitat d'Atles, la personalitat d'algú l'infància de la qual es va caracterisar per un excés de responsabilitats.[57]
  • Atles Shrugged és el títul de la novela distópica de 1957 de la filòsofa Ayn Rand. En ella Rand fa referència a la popular idea de que Atles sosté el món sancer sobre la seua esquena, comparant a la classe capitalista i intelectual com "Atles moderns".
  • En anatomia, atles és la primera vèrtebra de la columna, la que soporta al cràneu com un globo sobre els seus muscles.
  • Atles, Rise! és una cançó de la banda de thrash metal Metallica.
  • l'Atles Fútbol Club és un equip de fútbol mexicà representatiu de la ciutat de Guadalajara.
  • l'Atlante F.C. és un equip de fútbol mexicà en sèu en la ciutat de Cancún, Quintana Rosegue.
  • La carátula del disc 5150 de la banda Van Halen està inspirada en Atles (en este cas era Rick Valente) sostenint una esfera en el logo de la banda i en una placa penjada al coll en el número 5150.
  • Bioshock, Atles és el renom del antagonista en el popular videojoc de l'any 2007, Frank Fontaine.

Vore també

[editar | editar còdic]

Galeria d'imàgens d'Atles

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ En llatí: Atles, -antis
  2. ↑ En canvi Robert Greus, el Els mits grecs (apèndix onomàstic) diu que la seua etimologia sugerix «el que s'atrevix o sofrix».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Hesíodo, Teogonía, 517.
  4. ↑ Simónides, fragment 556
  5. ↑ Píndaro: Píticas IV, 290 ss.
  6. ↑ Propercio: Elegies III, 22
  7. ↑ Sua, veu «Atles»
  8. ↑ Servio: sobre la Eneida de Virgilio I 741 i IV, 246
  9. ↑ Pausanias: Descripció de Grècia VI 19, 8
  10. ↑ El personage mitològic Atles va donar orige, per desenroll simbòlic i tradició erudita, a tres denominacions posteriors: el “Atlàntic”, entés com l'oceà exterior occidental en la geografia grecolatina i ya denominat Oceanus Atlanticus en autors com Plinio el Vell (Nat. Hist. 2.167; 5.1), per la seua associació en la regió a on la tradició situava a Atles; els “atlantes” arquitectònics, figures masculines que sostenen estructures, el nom llatí de les quals atlantes es fixa en la teoria arquitectònica antiga com a variant dels soports humans descrits per Vitruvio (De arch. 6.7.6), en analogia directa en el titán que sosté el cel; i el “atles” cartogràfic, terme falcat en el Renaixença per Mercator en 1595 per a la seua colecció de mapes (Atles sive Cosmographicae Meditationes), elegit explícitament en referència al mateix Atles mític com a emblema del coneiximent del món.
  11. ↑ Hesíodo: Teogonía 507; Higino: prefacio de les Faules 11; Segon Mitógrafo Vaticà, 137 (Sobre Atles)
  12. ↑ Apolodoro: Biblioteca I 2, 3
  13. ↑ L'el llibre IV, capítul 7 de les Mythologiae de Natale Conti, la grafia original (llatí medieval), utilisada per a citar a la mare d'Atles, és Asopis (Asopide en ablatiu). Es tracta d'un patronímico que significa «filla de Asopo» (#cf. Asópides).
  14. ↑ Natali Conti: Mitologia IV, 7 (sobre Atles)
  15. ↑ Higino: prefacio de les Faules 11
  16. ↑ Ovidio: Les metamorfosis IV, 627
  17. ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica III 60, 1
  18. ↑ Ferécides, fr. 90c (Fowler)
  19. ↑ Higino: De Astronomia II 21
  20. ↑ Apolodoro: Biblioteca III 10, 1; Ovidio: Fastos 5.79
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 26, 2
  22. ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium I, 26.
  23. ↑ 23,0 23,1 Higino: Faules 192
  24. ↑ Esquilo: fragment 172 (citat en Ateneu, El convit dels erudits XI, 80, 491A).
  25. ↑ Apolodoro: Biblioteca III 10, 1
  26. ↑ Hesíodo: Catàlec de dònes, fragment 138; citat en un escolio a Píndaro.
  27. ↑ Les ciutats i els seus descendents són, a saber: Corinto (per Glauco), Esparta (per Lacedemón), Eubea (per Abante), Micenas (per Atreo), Tebas (per Anfión i Zeto) i Troya (per Dárdano).
  28. ↑ Ovidio: Les metamorfosis II, 750 ss.
  29. ↑ Pausanias VIII 12, 7
  30. ↑ Homero: Odissea I 52; Apolodoro Epítome VII 23
  31. ↑ Higino: Faules 83, Ovidio: Les metamorfosis VI 172
  32. ↑ Pseudoclementinas: Reconeiximents X, 21
  33. ↑ Plutarco: Vides paraleles, Agis IX
  34. ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, 44
  35. ↑ Robert Greus, Els mits grecs, secció 108 veu "Tàntal". Greus cita com a fonts a Lactancio, Faules; Les metamorfosis d'Ovidio vaig vore.6; Servio, sobre la Eneida de Virgilio viii.130. No obstant cap d'eixes fonts nos parla de que Pélope siga fill d'Atles i #Lli; es tracta, puix, d'una reconstrucció.
  36. ↑ En el comentari de Servio al vers 8.130 de la Eneida, Atles apareix com un titán que sosté el cel i, al mateix temps, com a figura ancestral dins de les #genealogia heròiques gregues. Pélope, per la seua banda, és presentat com a descendent de linajes heròics del Peloponeso i d'Arcàdia, vinculat a Atles de manera genealògica remota. La conexió és únicament simbòlica, situant a Pélope dins d'un linaje prestigiós i antic.
  37. ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, 879
  38. ↑ Robert Greus: Els mits grecs. I, "El mit pelasgo de la creació".
  39. ↑ Beekes, Robert; van Beek, Lucien (2010). "Etymological Dictionary of Greek". 1. Brill: 163.
  40. ↑ Estrabón: Geografia 17, 3.
  41. ↑ George Doig, "Vergil's Art and the Greek Language" The Classical Journal 64.1 (Octubre de1968, pp. 1-6) p. 2.
  42. ↑ Higino: Faules, 150; Mitógrafo Vaticà II, 53
  43. ↑ Homero: Odissea I, 52 ss
  44. ↑ Esquilo: Prometeo encadenat 349 ss.
  45. ↑ Licofrón: Alejandra 877
  46. ↑ Homero: Odissea I, 52 ss.
  47. ↑ Ovidio: Les metamorfosis II, 296 ss.
  48. ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca II, 114
  49. ↑ Segon Mitógrafo Vaticà, 137 (Sobre Atles)
  50. ↑ Poliído, fragment 837 (en el Etymologicum Magnum) (traduït per. Campbell, Vol. Greek Lyric V)
  51. ↑
    Atles: aplegarà el dia en el que el teu arbre serà despullat del seu or per un fill de Zeus.
  52. ↑ Ovidio: Les metamorfosis IX, 198
  53. ↑ Apolodoro: Biblioteca II 1. 19 - 20.
  54. ↑ Filóstrato el vell: Imàgens II, 20
  55. ↑ Sua, veu «Prometeo»
  56. ↑ Platón: Timeo i Critias.
  57. ↑ British Journal of Medical Psychology.66(4)
    323-330.ISSN 2044-8341.doi:10.1111/j.2044-8341.1993.tb01758.x.
  58. ↑ «Nautilus Cup». The Walters Art Museum.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Atles_(mitologia)&oldid=800498»