Baltimore
Baltimore és la ciutat més poblada del estat nortamericà de Maryland. Està situada en el centre de l'estat, junt al riu Patapsco,[1] que desemboca en la baïa de Chesapeake. Fundada en 1729, és un important centre portuari, el més pròxim de la Costa Este als mercats del Mig Oest, i, antigament, el segon port que major volum d'entrada d'immigrants rebia en els Estats Units i un important centre manufacturero.
Despuix del decliu de la manufactura, l'economia de Baltimore va canviar cap al sector servicis. l'Universitat Johns Hopkins i el Hospital Johns Hopkins acaparen la major sifra de treballadors de la ciutat. En 2008, la població de Baltimore era de 636.919 habitants, mentres que l'Àrea Metropolitana de Baltimore era de 2.668.056 habitants, la 20.ª més gran del país. L'àrea estadística combinada associada a Baltimore té al voltant de 8,3 millons d'habitants.[2]També se li coneix per ser la ciutat a on va nàixer l'icònic nadador Michael Phelps
La ciutat rep el seu nom de Lord Baltimore, de la Cambra Irlandesa dels Lores i fundador de la colónia britànica de Maryland. Baltimore va prendre el seu nom d'un lloc de la parròquia de Bornacoola, en els comtats de Leitrim i Longford, en Irlanda.[3] Baltimore és la forma anglificada del irlandés Balle an Tu Mhóir, que significa «ciutat de la casa gran»;[4] no confondre en Baltimore, en el Comtat de Cork, el nom del qual en irlandés és Dún na Séad.[5]
Història
[editar | editar còdic]
L'Assamblea General colonial de Maryland va crear el Port de Baltimore en Locust Point en 1706 per al comerç del tabac. Baltimore va ser fundat el 30 de juliol de 1729, i va ser nomenat en honor al Lord Baltimore (Cecilius Calvert, qui va anar el primer propietari de la província de Maryland. Cecilius Calvert era fill de George Calvert, qui es va convertir en el primer Baró de Baltimore del comtat de Cork, en Irlanda, en 1625.[6]
Baltimore va jugar un paper clau en la Revolució nortamericana. Líders de la ciutat com Jonathan Plowman Jr. es varen traslladar a la ciutat per a unir-se a la resistència contra els imposts britànics i els comerciants varen firmar acorts per a no comerciar en Gran Bretanya. El Congrés es va reunir en l'Henry Fite House des de decembre de 1776 fins a febrer de 1777, convertint-se Baltimore en la capital dels Estats Units durant eixe periodo. Despuix de la guerra, el poble de Baltimore, Jonestown i una zona coneguda com Fells Point varen formar la ciutat de Baltimore en 1797. La ciutat va continuar formant part del comtat de Baltimore fins a 1851, quan es va convertir en una ciutat independent.[7]
En la ciutat es va desenrollar la Batalla de Baltimore durant la guerra anglo-nortamericana de 1812. Despuix de la crema de Washington, els britànics varen atacar Baltimore durant la nit del 13 de setembre de 1814. Els efectius nortamericans del Fort McHenry varen defendre en èxit el port de la ciutat. Francis Scott Key, un advocat de Maryland, estava a bordo d'un barco britànic en el que havia estat negociant la lliberació d'un presoner nortamericà, Dr. William Beanes. Key va presenciar el bombardeig d'esta nau i més vesprada va escriure «The Star-Spangled Bàner», un poema relatant l'atac. «Star-Spangled Bàner» es va convertir en el himne nacional dels Estats Units en 1931.
Despuix de la Batalla de Baltimore, la població de la ciutat va créixer ràpidament. La construcció de la Carretera Nacional en fondos federals (actualment U.S. Route 40) i el privat Ferrocarril de Baltimore & Ohio (B&O) va fer de Baltimore un centre important industrial i de transport per mig de la conexió de la ciutat en els principals mercats en el Mig Oest. Baltimore va adquirir el seu renom «The Monumental City» despuix d'una visita en 1827 a Baltimore del President John Quincy Adams.
Maryland no es va separar de l'Unió durant la guerra de Secessió, no obstant, quan els soldats de l'Unió varen marchar per la ciutat al començ de la guerra, els simpatisants confederados varen atacar a les tropes, lo que va conduir al disturbi de Baltimore de 1861. Quatre soldats i 12 civils varen morir durant els disturbis, que varen obligar a les tropes de l'Unió a ocupar Baltimore. Maryland va quedar baix administració federal fins al final de la guerra en abril de 1865.
A raïl d'una depressió econòmica coneguda com Pànic de 1873, la companyia del Ferrocarril de Baltimore & Ohio va intentar reduir els salaris dels seus treballadors, lo que va conduir a la gran folga ferroviària de 1877. El 20 de juliol, el governador de Maryland John Lee Carroll va convocar al 5.º i 6.º Regiment de la Guàrdia Nacional per a posar fi a la folga, que havia interromput els servicis de trens en Cumberland. Els ciutadans simpatisants dels treballadors del ferrocarril varen atacar a les tropes de la Guàrdia Nacional mentres marchaven de les seues armerías en Baltimore a l'estació de Camden. Els soldats del 6.º Regiment varen obrir fòc contra la multitut, matant a 10 persones i ferint a atres 25. Els manifestants varen danyar trens del Ferrocarril de Baltimore & Ohio i varen cremar parts de l'estació de tren. El 21 i 22 de juliol es va restablir l'orde en la ciutat en l'arribada de les tropes federals i es va posar fi a la folga.[8]
El gran incendi de Baltimore ocorregut el 7 de febrer de 1904 va destrossar més de 1500 edificis en 30 hores i va obligar reconstruir la major part de la ciutat. Dos anys més vesprada, el 10 de setembre de 1906, el periòdic Baltimore American va informar que la ciutat s'havia alçat de les cendres i «un dels grans desastres dels temps moderns s'havia convertit en una bendició». La ciutat va créixer per mig de l'anexió de nous suburbis dels comtats circumdants, sent l'última en 1918. Una esmena constitucional estatal aprovada en 1948, requerix una votació especial dels ciutadans en qualsevol zona de l'anexió proposta, que de fet impedix qualsevol ampliació futura dels llímits de la ciutat.[9]
El disturbi de Baltimore de 1968 va ocórrer despuix de l'assessinat de Martin Luther King, Jr. en Memphis, Tennessee el 4 d'abril de 1968. Coincidint en els disturbis en atres ciutats, l'orde públic no es va restablir fins al 12 d'abril de 1968. El disturbi va costar a la ciutat de Baltimore una sifra estimada en 10 millons de dólars (en l'actualitat 63 millons de dólars). Les tropes de la Guàrdia Nacional de Maryland i 1900 soldats federals varen dur l'orde a la ciutat. El disturbi va provocar més de 5.500 detencions, incloent 3.488 per violacions del toc de queda, 955 per robo, 665 per saqueig, 391 per assalt i 5 per incendi provocat.[10]
Durant la década de 1970, la zona del centre de Baltimore coneguda com Inner Harbor, havia segut descuidada i només estava ocupada per un conjunt d'almagasens abandonats. Els esforços per a sanear el centre de la ciutat es varen iniciar en la construcció del Centre de Convencions de Baltimore, que es va inaugurar en 1979. El Harborplace va obrir en 1980, seguit per l'Aquari Nacional de Baltimore, el destí turístic més gran de Maryland, i el Museu de l'Indústria de Baltimore en 1981. En 1992, l'equip de béisbol Baltimore Orioles es va traslladar del Memorial Stadium al Oriole Park at Camden Yards, situat en el centre, prop del port. Sis anys més vesprada, l'equip de fútbol americà Baltimore Ravens es va canviar al M&T Bank Stadium, junt al Camden Yards.[11]
La ciutat té un número de propietats en el Registre Nacional de Llocs Històrics.[12]
Geografia
[editar | editar còdic]
Baltimore està en la zona central-nort de Maryland, junt al riu Patapsco, prop de la seua desembocadura en la Baïa Chesapeake. La ciutat està situada, també, en la caiguda del replanell Piedmont i en la planura de la costa de l'Atlàntic, que dividix Baltimore en la «lower city» (part baixa de la ciutat) i «upper city» (part alta). L'altura de la ciutat varia entre el nivell de la mar, en el port, fins a 150 m s. n. m., en el seu extrem noroest, prop de Pimlico.[13]
D'acort en l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat tenia un àrea total de 239 km², dels quals 209 km² són en superfície terrestre i 29 km² d'aigua.
Clima
[editar | editar còdic]Baltimore té un clima subtropical humit (Cfa), segons la classificació climàtica de Köppen.
Juliol és el més més calorós de l'any, en una mija de temperatures màximes de 32 °C i 20 °C de baixes miges.[14] Els estius són molt humits en la zona de Baltimore. Les temperatures màximes registrades varen ser de 41,7 °C en 1985.[14] Per la seua banda, giner és el més més fret, en temperatures miges de 6 °C de màximes i -4 °C de mínimes.[14] No obstant, els hiverns poden presentar raches de vents càlits que suavisen les temperatures fins al punt de gojar de periodos primaverales i els vents àrtics provoquen els desplomes de les temperatures, especialment les nocturnes. La temperatura més baixa registrada en Baltimore va ser de -21,7 °C, en 1934 i 1984.[14] Per l'efecte de l'illa de calor en la ciutat i un efecte moderat de la Baïa Chesapeake, les parts externes i internes de l'àrea metropolitana de Baltimore solen ser més fredes que la ciutat en sí i que les ciutats costeres.
Com és habitual en les ciutats de la Costa Este, les precipitacions són generoses en la zona durant tot l'any, promediando uns 1143 milímetros. En primavera, estiu i autumne solen aparéixer pluges de graniç i tormentes, en una mija de 105 dies solejats a l'any. En hivern les ramassades solen ser dèbils pero constants, i, generalment, en menys dies solejats i més núvols. Les nevades ocorren de manera ocasional, en uns valors anuals mijos de 53 cm.[15] En els suburbis septentrionals i occidentals, les temperatures anuals són més fredes i les nevades hivernals són més significatives i algunes zones promedian més de 76 cm de neu.[16] Les pluges congelades i araboga rara volta es presenta en Baltimore durant l'hivern, aixina com bosses d'aire calent sobre l'aire fret en nivells superiors de l'atmòsfera. L'hivern de 2009-2010 ha tingut els majors nivells de neu de l'història de la ciutat, trencant el récort de febrer en 125 cm en els primers dèu dies i un total de 202 en la temporada hivernal, a 11 de febrer de 2010.[17]
La data mija de la primera gelada en Baltimore és el 13 de novembre i l'última el 2 d'abril.
Paisage urbà
[editar | editar còdic]
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Baltimore posseïx eixemples arquitectònics de cada periodo des de fa més de dos sigles, aixina com treballs de famosos arquitectes tals com Benjamin Latrobe, John Russell Pope, Ludwig Mies van der Rohe o I. M. Pei.
La ciutat posseïx una importància arquitectònica representada a través d'una gran varietat d'estils. La Basílica de Baltimore (1806–1821) és un edifici neoclàssic dissenyat per Benjamin Latrobe i és, ademés, la catedral catòlica més antiga dels Estats Units. En 1813, Sir Robert Cary Long va construir para Rembrandt Peale la primera gran estructura en el país dissenyada expressament com a museu. Ara restaurada, servix com Museu de Baltimore, també conegut com «Peale Museum». La McKim Free School va ser fundada per John McKim, encara que l'edifici ho va erigir el seu fill Isaac en 1822 despuix d'un disseny de William Howard i William Small. Reflectix els interessos clàssics de l'época en la que el país estava assegurant la seua independència, aixina com un erudit interés en els quadros recentment publicats d'antiguetats atenienses.
La Torre Phoenix Shot, edificada en 1828 i en 71,4 metros d'alt, va anar l'edifici més alt dels Estats Units fins a la guerra de Secessió. Va ser construïda sense l'us de andamiaje exterior. L'edifici Sun Iron, dissenyat per R.C. Hatfield en 1851, va anar el primer edifici en frontera de ferro de la ciutat i va ser model per a tota una generació d'edificis d'este tipo en el centre. l'Iglésia Presbiteriana Brown Memorial, erigida en 1870 en memòria del financer George Brown, té vidrieres de Louis Comfort Tiffany i ha segut denominada «un dels edificis més representatius d'esta ciutat, un tesor artístic i arquitectònic» per la Baltimore Magazine.[18][19] La sinagoga neogriega Lloyd Street de 1845 és una de les més antigues dels Estats Units. El Hospital Johns Hopkins, dissenyat per Lt. Col. John S. Billings en 1876, va anar un considerable guany en el seu dia pel seu apany funcional i la seua resistència als incendis.
El World Trade Center de Baltimore, obra de I.M.Pei, és l'edifici equilátero pentagonal més alt del món en 123,4 metros.
Les futures inclusions en el skyline de Baltimore inclouen plans per a una estructura de 218,5 metros d'alt coneguda com «10 Inner Harbor». L'edifici va ser aprovat recentment pel grup de disseny de la ciutat pero, a 10 de giner de 2010, les obres encara no han començat. Inclourà, també, apartaments de lux, un hotel, restaurants i centres comercials. Naing Corporation va aprovar el proyecte d'una torre d'entre 50 i 60 plantes en el carrer 300 Pratt. La zona de Inner Harbor Est dispondrà de dos noves torres de les que ya han començat la seua construcció: una torre de 24 plantes, que serà la nova sèu de Legg Mason; i una atra de 21 plantes per a un complex del Four Seasons Hotel.
Els carrers de Baltimore estan organisades en un traçat hipodámico. Molt associades en Baltimore estan les cases terraced house que utilisen un revestiment en pedra artificial (conegudes com formstone). Algunes d'elles daten dels anys 1790.
Edificis més alts
[editar | editar còdic]| Posat | Edifici | Altura | Plantes | Any | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Edifici Legg Mason | 161 m | 40 | 1973 | [20] |
| 2 | Edifici del Banc d'Amèrica | 155 m | 37 | 1924 | [21] |
| 3 | Edifici William Donald Schaefer | 150 m | 37 | 1992 | [22] |
| 4 | Commerce Plau | 138 m | 31 | 1992 | [23] |
| 5 | 100 East Pratt Street | 127 m | 28 | 1992 | [24] |
| 6 | Baltimore WTC | 123 m | 32 | 1977 | [25] |
| 7 | Hotel Tremont Plaça | 120 m | 37 | 1967 | [26] |
| 8 | Torre de Departaments Charles Center | 117 m | 30 | 1969 | [27] |
| 9 | Edifici Blaustein | 110 m | 30 | 1962 | [28] |
| 10 | 250 West Pratt Street | 110 m | 24 | 1986 | [29] |
Barris
[editar | editar còdic]Baltimore està dividida, oficialment, en nou zones: nort, noroest, nordest, oest, central, est, sur, suroest i surest; i cada una és patrullada pel seu respectiu districte del Departament de Policia de Baltimore. No obstant, és habitual que els baltimorianos dividixquen la ciutat en Baltimore Este o Oest, en el carrer Charres com a llínea divisòria; i en Baltimore Nort i Sur, en el carrer Baltimore com a llímits entre estes zones.
La regió central de la ciutat inclou el downtown de Baltimore, que està situat en la zona comercial principal de Baltimore. Allí es troben Harborplace, el complex deportiu Camden Yards (Oriole Park at Camden Yards i M&T Bank Stadium), el Convention Center, l'Aquari Nacional de Baltimore, aixina com varis locals nocturns, bars, restaurants, centres comercials i atres atraccions. També servix com a sèu per a vàries de les empreses més importants de Baltimore, com Legg Mason i Constellation Energy. El campus de Baltimore de l'Universitat de Maryland es troba, també, en el downtown, junt al centre asocidado del Sistema Mèdic de l'Universitat de Maryland. El centre de la ciutat és, principalment, el cor financer i comercial de Baltimore i les possibilitats de residència han segut llimitades. No obstant, des de 2002 la població en esta zona ha doblat la seua sifra fins a 10 000 residents en un proyecte de 7400 noves vivendes en 2012.[30] La regió central inclou, també, les zones septentrionals del downtown que s'estenen fins a la vora del Druid Hill Park. En la zona més situada al nort d'esta regió central es troben, entre uns atres, els barris de Mount Vernon, Charles North, Reservoir Hill, Bolton Hill i Druid Heights. Estos barris són zones residencials i alberguen importants atraccions culturals de la ciutat com el Maryland Institute College of Art, el centre musical Peabody Institute, Lyric Opera House, Walters Art Museum, Joseph Meyerhoff Symphony Hall, i vàries atres galeries d'art. Una de les principals amenaces en els barris de Inner Harbor i Mount Vernon ha segut l'increment de les activitats criminals en 2009, especialment a turistes.[31][32]
La part septentrional de la ciutat es troba just al nort de la regió Central i està rodejada a l'est per la Alameda i a l'oest per Pimlico Road. És una zona residencial suburbana, a on viu la majoria de la classe acomodada de la ciutat i entre els seus barris es troben Roland Park, Homeland, Guilford i Cedarcroft. La regió Nort és sèu, també, d'importants universitats com l'Universitat Loyola Maryland, l'Universitat Johns Hopkins i el College Notre Dona'm de Maryland.
El sur de Baltimore és una zona mixta industrial i residencial, que s'estén per la península del «Vell Sur de Baltimore», per baix del Inner Harbor i a l'est de les vies de la llínea Camden de l'antic ferrocarril B&O i del centre de Russell Street. És una regió socioeconòmica mixta, que combina barris de classe obrera ètnicament variats com Locust Point; la zona recentment «gentrificada» de Federal Hill, a on viu la majoria dels treballadors i hi ha numerosos bars i restaurants; i zones menys favorides com Cherry Hill.
La zona oriental de la ciutat inclou les regions Noreste, Est i Surest de Baltimore. El Noreste de la ciutat és, principalment, un barri residencial sèu de l'Universitat Estatal Morgan rodejat pels seus llímits en les zones Nort i Est; Sinclair Lane, Erdman Avenue i Pulaski Highway al sur; i la Alameda en la seua frontera occidental. Ha experimentat canvis demogràfics durant molts anys i seguix sent una regió diversa, pero dominada, fonamentalment, per la comunitat afrodescendiente de Baltimore.[33][34][35]
La regió oriental és el cor de lo que es considera «Baltimore Este» i en ella es troba el Hospital Johns Hopkins i l'Escola de Medicina de l'Universitat Johns Hopkins. Situada la regió per baix de Erdman Avenue i Sinclair Lane, per damunt d'Orleans Street, l'Est és casi una zona exclusiva de la comunitat afrodescendiente més humil, lo que convertix al barri en un dels més perillosos de Baltimore, en una de les taxes de criminalitat més altes de la ciutat.
El Surest de Baltimore està situat per baix d'Orleans Street, llimitant en Inner Harbor en la seua frontera oest; el llímit de la ciutat a l'est i el port de Baltimore al sur. És, també, una zona mixta entre industrial i residencial. En esta regió conviuen jóvens treballadors i és una de les zones ètnicament més variades per la presència de polacs, grecs, afroestadounidenses i italoestadounidenses. Sobre Fells Point es troba el centre d'una comunitat llatina en constant creiximent.
La zona occidental de la ciutat consistix en les regions Noroest, Oest i Suroest de Baltimore. La regió Noroest llimita en el terme de la ciutat al nort i oest; Gwynns Falls Parkway al sur; i Pimlico Road, a l'est, que és una zona residencual sèu de l'hipòdrom Pimlico Race Course, l'Hospital Sinai i moltes de les sinagogues de Baltimore. Antigament va ser el centre de la comunitat judeua i ara és una zona en la que predominen els afroamericanos, despuix del descens de la població blanca des dels anys 1960.
La part occidental de la ciutat es troba a l'oest del downtown i és el cor del denominat «Baltimore Oest», rodejat per Gwynns Falls Parkway, Fremont Avenue i Baltimore Street. En la zona es troben l'Universitat Estatal Coppin i Pennsilvània Avenue, que ha segut durant anys el centre de la cultura afrodescendiente i alberga la majoria dels monuments i barris més importants de la comunitat afrodescendiente de Baltimore. En un atre temps estava habitada per classes miges i altes afroamericanas pero, en els anys, la massiva arribada de afroamericanos va produir l'eixida de molts dels seus habitants tradicionals cap a zones com Randallstown i Owings Mills, en el Comtat de Baltimore, i Columbia, en el Comtat d'Howard. Hui en dia és una zona pobra marcada per la seua alta taxa de criminalitat, de la mateixa manera que «Baltimore Este». La série de televisió The Wire mostra la realitat d'este barri i consciència a la població sobre els greus problemes del barri sobre la criminalitat.
La regió Suroest de la ciutat està rodejada pel Comtat de Baltimore a l'oest, Baltimore Street al nort i el downtown i el tren B&O a l'est. És una zona mixta que combina barris industrials i residencials, de majoria blanca en el seu dia, ha canviat a una tendència afroamericana en l'actualitat.
Govern
[editar | editar còdic]
Baltimore és una ciutat independent, lo que implica que no pertany a cap comtat. Per a la majoria dels propòsits governamentals, Baltimore figura com a entitat a nivell de comtat. l'Oficina del Cens dels Estats Units utilisa els comtats com a unitats bàsiques per a la presentació d'informació estadística del país, i es tracta a Baltimore com a comtat equivalent per a estos propòsits.
Tradicionalment, Baltimore ha segut un important bastió demòcrata durant 150 anys, en els que els demócrates han dominat tots els nivells de govern.
Alcalde
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Alcaldes de Baltimore.
El 6 de novembre de 2007, la demócrata Sheila Dixon va ser elegida alcaldesa de Baltimore. Dixon, com a antiga Presidenta del Consell de la ciutat, va assumir el càrrec d'alcaldesa el 17 de giner de 2007 quan l'antic alcalde Martin O'Malley va passar a ser Governador de Maryland.
L'1 de decembre de 2009, l'alcaldesa Dixon va ser declarada culpable per malversació de fondos, un delicte menor.[36] A costa de la sentència final i apelacions posteriors i d'acort en la Constitució de l'Estat de Maryland (Artícul XV, secció 2),[37] Dixon podria ser suspesa de les seues funcions i es destituïda del seu lloc.[38][39] Finalment, el 6 de giner de 2010, Dixon va presentar la seua dimissió, que es va fer efectiva el 4 de febrer de 2010. Eixe mateix dia, l'antiga Presidenta del Consell de la ciutat, Stephanie Rawlings-Blake, va assumir el càrrec d'alcalde de Baltimore.[40]
Consell de Baltimore
[editar | editar còdic]Uns grassroots varen pressionar per a fer una reforma, per mig del referèndum Question P, que reestructurara el consell de la ciutat en novembre de 2002, en contra de la voluntat de l'alcalde, el president del consell i la majoria del mateix. Una coalició sindical i grups comunitaris, organisats per la ACORN (Associació d'Organisacions Comunitàries per a la Reforma Ara) va recolzar la tentativa.
El Consell de Baltimore està ara format per catorze districtes membres i un president electe al consell. Bernard C. «Jack» Young és el president i Robert W. Curran el vicepresident. Stephanie Rawlings Blake és l'alcaldesa de Baltimore despuix de la renúncia de l'antiga alcaldesa Sheila Dixon al començament de 2010.
Govern estatal
[editar | editar còdic]Anteriorment a 1969, Baltimore i els seus suburbis estaven especialment infrarepresentados en l'Assamblea General de Maryland, mentres que les zones rurals estaven notablement més representades. Des del famós cas de Baker contra Carr en 1962, Baltimore i els seus suburbis varen contar en un sensible aument d'escans en la llegislatura estatal; açò va provocar que es considerara, esta volta, que les zones rurals havien quedat poc representades. La pèrdua constant de població de Baltimore es va reflectir en una pèrdua d'escans en l'Assamblea General de Maryland. Des de 1980, Baltimore ha perdut quatre senadors dels 47 membres del Senat de Maryland i dotze delegats dels 141 membres de la Cambra de Delegats de Maryland.
- Agències estatals
Varis organismes estatals tenen la seua sèu en Baltimore. Entre els departaments eixecutius s'inclouen el Departament de Servicis per a Adults Majors,[41] el Departament de Desenroll Econòmic i Comercial,[42] el Departament de Discapacitat,[43] el Departament estatal d'Educació,[44] el Departament de Mig ambient,[45] el Departament de Servicis Generals,[46] el Departament de Salut i Higiene Mental,[47] el Departament de Recursos Humans,[48] el Departament de Servicis Jovenils,[49] el Departament de Treball, Permissos i Regulació,[50] i el Departament de Planificació.[51]
Ademés conten en oficines en Baltimore el Departament de Presupost i Gestió,[52] el Departament de Vivenda i Desenroll Comunitari,[53] el Departament de Tecnologia de l'Informació,[54] el Departament de Seguritat Pública i Servicis Correccionales de Maryland[55][56] i el Departament d'Assunts dels Veterans.[57]
Atres agències independents tenen la seua sèu en Baltimore, com la Comissió de Relacions Humanes de Maryland,[58] la Comissió de Sanitat de Maryland,[59] la Loteria de Maryland[60] i el Tribunal Fiscal de Maryland.[61]
Govern federal
[editar | editar còdic]Tres dels huit districtes del congrés de Maryland inclouen parts de Baltimore: el segon districte del congrés de Maryland, representat per Dutch Ruppersberger; el tercer, representat per John Sarbanes; i el sèptim, representat per Elijah Cummings; els tres, demòcrates. Els republicans no han representat cap part important de Baltimore des de que John Boynton Philip Clayton Hill representara el tercer districte en 1927, i la ciutat s'ha quedat sense representant republicà en qualsevol dels seus districtes des de que l'antic governador Robert Ehrlich representara el segon districte des de 1995 fins a 2003.[62][63]
Els Senadors de Maryland, Ben Cardin i Barbara Mikulski, són originaris de Baltimore, i abdós varen representar el tercer districte abans de ser elegits al Senat. Mikulski va representar el tercer districte des de 1977 fins a 1987 i va ser reemplaçat per Cardin, qui es va mantindre en el càrrec fins a la seua elecció i inauguració del Senat en 2007.[64]
El Servici Postal dels Estats Units té oficines de correus en Baltimore. L'Oficina Principal de Correus de Baltimore es troba en el carrer 900 de Fayette Est, en la zona de Jonestown.[65]
Demografia
[editar | editar còdic]Despuix de Nova York, Baltimore va ser la segona ciutat nortamericana en superar els 100 000 habitants (seguida de Nova Orleans, Filadèlfia i Boston). En els censos de 1830, 1840 i 1850, Baltimore era la segona ciutat més poblada del país, superada per Filadèlfia en 1860. Va estar entre les dèu ciutats més poblades dels Estats Units en cada u dels censos elaborats fins a 1980, i fins a la Segona Guerra Mundial la seua població era propenca al milló d'habitants. La ciutat i la seua àrea metropolitana està entre les vint primeres en térmens de població. No obstant, en els anys 1990, el cens nortamericà va revelar que Baltimore havia experimentat una de les majors pèrdues de població junt en Detroit i Washington D. C., en pèrdues d'al voltant de 84 000 habitants entre 1990 i 2000.[66]
.jpg){kind=link}
En 2006, la població de Baltimore era de 637 455 habitants. Segons l'Estudi de la Comunitat dels Estats Units dirigit per l'Oficina del Cens, els blancs americans representaven el 31,4% de la població de Baltimore; dels quals, un 30,4% eren blancs no hispans. Els afroamericanos contaven en un 63,8% de la població; dels quals, un 63,6% eren negres no hispans. Els amerindios eren el 0,3% de la població; dels que un 0,2% eren no hispans. Els asiàtics contaven en l'1,9% de la població total. Els isleños del Pacífic representaven el 0,1% de la població de Baltimore. Els individus d'alguna una atra raça eren l'1,3% de la població; dels quals, el 0,2% eren no hispans. Els individus de dos o més races representaven l'1,3% del total de la població. Els hispans i llatins eren el 2,4% de la població de Baltimore.[67][68]
.png){kind=link}
l'àrea metropolitana Baltimore–Towson, en 2004, tenia una població estimada de 2,6 millons d'habitants.[69] La densitat de població era de 3111,5/km². Hi havia 300 477 unitats de vivendes en una densitat de 1435,8/km². La composició racial de la ciutat era de 64,85% afroamericanos; 31,28% blancs; 0,32% amerindios; 1,53% asiàtics; 0,03% isleños del Pacífic; 0,67% d'atres races; i l'1,47% de dos o més races. L'1,70% de la població eren hispans o llatins de qualsevol raça. No obstant, este cens no va representar fidelment una població llatina que ha anat aumentant constantment en el pas dels anys. Este creiximent és apreciable en els barris del surest de la ciutat, com Upper Fells Point, Patterson Park i Highlandtown, aixina com en els barris al noroest com Fallstaff, i atres veïnats del noreste de Baltimore.[70] El 6,2% de la població té antepassats alemans, segons el cens de 2000.
Dels 257 996 llars, en el 25,5% viuen menors d'edat, 26,7% estan formats per parelles casades que viuen juntes, 25,0% són duts per una dòna sense espós present i 43,0% no són famílies. El 34,9% de totes les llars estan formats per una sola persona i 11,3% inclouen a una persona de més de 65 anys. El promig d'habitants per llar és de 2,42 i el tamany promig de les famílies és de 3,16 persones.
El 24,8% de la població de la ciutat té menys de 18 anys, el 10,9% té entre 18 i 24 anys, el 29,9% té entre 25 i 44 anys, el 21,2% té entre 45 i 64 anys i el 13,2% té més de 65 anys d'edat. La mijana de l'edat és de 35 anys. Per cada 100 dònes hi ha 87,4 hòmens i per cada 100 dònes de més de 18 anys hi ha 82,9 hòmens.
en el 2008 l'ingrés mig d'una llar en la ciutat era de 30 078 dólars, i l'ingrés mig d'una família era de 35 438$. Els hòmens guanyaven en promig 31 767$ contra els 26 832$ que guanyaven les dònes. l'ingrés per càpita en la ciutat era de 16 978$.d'acort a senyes del 2008 El 19,3% de la població i el 15,4% de les famílies tenien ingressos per baix del nivell de pobrea. De la població total baixe el nivell de pobrea, el 30,6% eren menors de 18 anys i el 18,0% eren majors de 65 anys.
Transport
[editar | editar còdic]l'Administració de Transport de Maryland gestiona servicis de transport.
Educació
[editar | editar còdic]El Sistema d'Escoles Públiques de la Ciutat de Baltimore gestiona escoles públiques.
Cultura
[editar | editar còdic]Històricament una ciutat portuària de classe obrera, Baltimore és denominada en ocasions «ciutat de barris» en més de 300 districtes identificats,[71] tradicionalment ocupats per distints grups ètnics. Els més notables són les tres zones del centre de la ciutat a lo llarc del port, l'Inner Harbor, freqüentat per turistes pels seus hotels, tendes i museus; Fells Point, antigament un lloc molt popular entre els mariners i en l'actualitat restaurat i aburguesado (apareix en la película Sleepless in Seattle); i Little Italy, a on està basada la comunitat italoestadounidense de Baltimore. Més a l'interior, Mt. Vernon és el centre tradicional de la vida cultural i artística de la ciutat i en el que es troba el Monument Washington, situat en el cim d'un tossal en una plaça urbana de el XIX.
El tradicional accent local ha segut acreditat com «baltimorese» o «bawlmorese». Els visitants ho noten ràpidament ya que els natius es referixen a la seua ciutat com «Bawlamer», sense pronunciar la «t» en la majoria de les ocasions. Recentment també es coneix a la ciutat com «B-More». Baltimore generalment ha segut pronunciat «Baldimore» pels seus residents, canviant solament el sò de la «t» per una «d» més suau.
Com la demografia de Baltimore han canviat des de la Segona Guerra Mundial, la seua cultura i accents s'han desenrollat també. Hui, despuix de décades d'emigració als suburbis més allà dels seus llímits corporatius i la significativa immigració dels nortamericans negres de Geòrgia i les Carolinas, Baltimore s'ha convertit en una ciutat de majoria afrodescendiente en un canvi notable del dialecte i la cultura. Recentment, barris com Federal Hill i Canton han segut objecte d'una àmplia gentrificación, i en Upper Fells Point ha creixcut una gran comunitat llatina.
Gran part de la cultura afroamericana de Baltimore té raïls prèvies a la «Gran Migració» de el XX del Deep South. Com Atlanta i Washington D. C., Baltimore ha contat en una exitosa classe mija negra i en una comunitat professional durant sigles. Abans de la Guerra Civil, Baltimore tenia una de les majors concentracions de afroamericanos lliures entre les ciutats del país. En el XX, Thurgood Marshall, natiu de Baltimore, es va convertir en el primer juriste afroamericano de la Cort Suprema dels Estats Units. La cultura de Baltimore ha segut molt popular en les películes de Barry Levinson, qui va créixer en els barris judeus de la ciutat. Les seues películes Diner, Tin Men, Avalon i Liberty Heights estan inspirades en les seues vivències en la ciutat.
El natiu de Baltimore John Waters parodia la ciutat en les seues películes, inclós el clàssic de cult de 1972 Pink Flamingos. Els seus film Hairspray i la seua versió musical de Broadway estan basats en Baltimore. La série de televisió The Wire, emesa per la cadena per cable HBO des de 2002 fins a 2008, es desenrolla en Baltimore.
El Museu d'Art de Baltimore és un museu d'art dels sigles XIX i XX fundat en 1914. Es troba entre els barris de Charles Village i Remington, adjacent al campus Homewood de l'Universitat Johns Hopkins, encara que el museu és una institució independent no associada a l'universitat. El panorama artístic que oferix es complementa, en la mateixa ciutat de Baltimore, en el Museu Walters, que comprén l'art d'époques anteriors.
Cada any, el festival Artscape té lloc en el barri de Bolton Hill, per la seua proximitat en el Maryland Institute College of Art.
Arts escèniques
[editar | editar còdic]l'Orquesta Simfònica de Baltimore és una orquesta de renom internacional fundada en 1916. L'actual director de música és Marin Alsop, un protegit de Leonard Bernstein. El Center Stage és la primera companyia de teatre en la ciutat i un grup regional de gran reputació. La Companyia d'Òpera de Baltimore va ser una important companyia regional d'òpera, encara que es va declarar en fallida en 2008.[73] El Baltimore Consort ha segut un dels principals conjunts de música durant més de 25 anys. El France-Merrick Performing Arts Center és sèu del restaurat Teatre Hipòdrom, dissenyat per Thomas W. Lamb.
Baltimore també conta en una àmplia gama de grups de teatre professionals i comunitaris. Aparte del Center Stage, atres companyies de teatre en la ciutat són el Teatre Everyman i el Festival de Teatre de Baltimore. Entre els atres teatres comunitaris de la ciutat s'inclouen el Teatre Comunitari Fells Point i l'Arena Players.[74]
Baltimore és la sèu del Pride of Baltimore Chorus, un cor femení tres voltes guanyador de la medalla d'argent internacional, afliliado al Sweet Adelines International.
Música
[editar | editar còdic]La música conta en gran tradició en Baltimore i la ciutat s'ha convertit en un centre d'importància regional per a la música clàssica i jazz. Baltimore va ser sèu d'una òpera i un teatre musical, i va concentrar una part important de l'escena musical de Maryland. La música afroamericana va existir en Baltimore durant l'era colonial. L'herència afroamericana de Baltimore va retornar en el XX en el ragtime i el góspel. A finals de sigle, el jazz de Baltimore es va fer molt respectat entre els aficionats al gènero musical, i va produir numerosos artistes locals de gran reputació nacional, entre els que s'inclouen Frank Zappa, Billie Holiday, Cab Calloway, Cyrus Chestnut, Ethel Ennis i Rivers Chambers. De Baltimore també són natives un gran número de bandes de roc, punk i metal entre elles esta Turnstile una de les bandes d'Hardcore Punk més exitoses de el XXI. La banda més coneguda és Beach House. Ademés, varis sagells independents de qualsevol tipo d'audiència provenen de la ciutat.
Maryland ademés estaja anualment el Maryland Deathfest, un dels festivals de música extrema més grans del país, si no el més gran. Se celebra cada any la fi de semana anterior al Dia dels Caiguts. Fins a 2016, el festival ha acollit a més de 500 grups d'àmbit nacional i internacional.
L'educació musical en Maryland s'ajusta als estàndarts de l'estat, implantat pel Baltimore City Public School System. La música és estudiada per tots els grups d'edat, i la ciutat és també sèu de varis instituts d'educació superior de música com l'Institut Peabody i l'Universitat Towson.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]El principal periòdic de la ciutat és el The Baltimore Sun. Va ser venut pels seus propietaris de Baltimore en 1986 a la Claves Mirror Company,[75] sent comprat per la Tribune Company en 2000.[76] Baltimore és el 26.º major mercat de televisió i el 21.º de ràdio en el país.
Com a moltes ciutats en el XX, Baltimore contava en dos periòdics fins que el Baltimore News-American va deixar de publicar-se en 1986.[77] En 2006, Baltimore Examiner va ser publicat per a competir en The Sun. Era part d'una cadena nacional que inclou al Sant Francisco Examiner i Washington Examiner. En contrast en el pagament de subscripció del Sun, The Examiner era un periòdic gratuït finançat exclusivament per la publicitat. Finalment el periòdic va tancar el 15 de febrer de 2009.[78][79][80]
Deports
[editar | editar còdic]
Baltimore té una llarga història deportiva en molts importants equips en diferents époques. Els Baltimore Orioles, de la Grans Lligues de Béisbol, està localisat en Baltimore des de 1954 quan els St. Louis Browns es varen traslladar a la ciutat. Els Orioles han guanyat tres campeonats de les Séries Mundials (1966, 1970 i 1983), han alvançat a les Séries Mundials en 1969, 1971 i 1979, i han aplegat fins als playoffs en tots els anys llevat en un des de 1969 fins a 1974. En 1995, el jugador local (i posterior integrant del saló de la fama) Calç Ripken, Jr. va batre la racha de Lou Gehrig de 2.130 partits consecutius jugats (per lo que va ser nomenat Deportiste de l'Any per la revista Sports Illustrated). Sis exjugadores dels Orioles han segut inclosos en el Saló de la Fama del Béisbol. Des de 1953 fins a 1984, els Baltimore Colts varen jugar en la ciutat, guanyant els campeonats de la NFL de 1958 i 1959 i la Super Bowl V.
Els Baltimore CFLers, o Baltimore CFL Colts, va anar un equip professional en expansió de fútbol americà que es va unir a la CFL en 1994. Els CFLers varen permanéixer en Baltimore durant dos temporades abans de traslladar-se a Montreal despuix de la temporada 1995 i convertir-se en els Montreal Alouettes. Els CFLers varen conseguir el millor inici de dos temporades de qualsevol equip en expansió de la CFL i és l'únic equip nortamericà en la lliga en guanyar la Grey Cup.
El fútbol americà professional va retornar a Baltimore un any despuix de la marcha dels CFLers. Els Baltimore Ravens, de la National Football League, representen a la ciutat des de 1996 procedents de Cleveland. L'equip ha tingut un gran èxit, conquistant la Super Bowl en 2001 i 2013, dos campeonats de divisió (2003 i 2006) i dos aparicions en el campeonat de la AFC en 2001 i 2009.
Sobre el bàsquet en la ciutat, Baltimore va contar en els Baltimore Bullets, que va guanyar el campeonat de la BAA en 1948 i va jugar en la National Basketball Association fins a 1954. Des de 1963 fins a 1973, un atre equip cridat Baltimore Bullets (sense cap relació en els antics Bullets) va militar en la NBA fins que es va traslladar a Washington D. C. per a convertir-se en els actuals Washington Wizards. El lacrosse és el «deport d'equip» oficial de Maryland i és molt popular en Baltimore. Les universitats de la ciutat en equips masculins i femenins en la Divisió 1 són Johns Hopkins, Loyola, UMBC i Towson. El Saló de la Fama del Lacrosse està ubicat en el campus de l'Universitat Johns Hopkins.
Atres equips actuals de Baltimore són: Baltimore Blast, de la National Indoor Soccer League, des de 1998; Crystal Palace Baltimore, de l'USL Second Division, des de 2006; Baltimore Mariners, de l'American Indoor Football Association, des de 2008; Baltimore Burn, de la National Women's Football Association, des de 2004; Baltimore Nighthawks, de l'Independent Women's Football League, des de 2001; i Charm City Roller Girls, de la Women's Flat Track Derby Association, des de 2006. Des de 2011 acull l'IndyCar Séries el Gran Premi de Baltimore en els carrers d'Inner Harbor.
Persones notables
[editar | editar còdic]AP
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]La ciutat de Baltimore, d'acort en Sister Cities International, posseïx agermanament en les següents ciutats:[81]
- [[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Coatzacoalcos, Mèxic (2009)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Egipte|border|20px|Egipte]] Aleixandria, Egipte (1995)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Israel|border|20px|Israel]] Ascalón, Israel (2005)
- Alemània Bremerhaven, Alemània (2007)
- Llibèria Gbarnga, Llibèria (1973)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Gènova, Itàlia (1985)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Kawasaki, Japó (1978)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Egipte|border|20px|Egipte]] Luxor, Egipte (1982)
- Ucrània Odesa, Ucrània (1974)
- [[Image:Plantilla:Bandera/Grècia|border|20px|Grècia]] El Pireo, Grècia (1982)
- Països Baixos Róterdam, Països Baixos (1985)
- [[Image:Plantilla:Bandera/China|border|20px|China]] Xiamen, China (1985)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «no title». Maryland Department of Natural Resources. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 9 de febrer de 2009. Map shows the demarcation point between tidal and senar-tidal portions of the Patapsco River.
- ↑ «Annual Estimates of the Population of Combined Statistical Areas: April 1, 2000 to July 1, 2008» (CSV). 2008 Population Estimates. United States Census Bureau, Population Division. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2009. Consultat el 29 de juliol de 2009.
- ↑ Com a gest de bona voluntat, i basats en els seus vínculs històrics, es va enviar a Irlanda una estàtua de Lady Baltimore en 1974 i es va erigir tres anys més vesprada. Vore «Ms. Mobtown». Baltimore City Paper. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2009. Consultat el 24 de giner de 2009.
- ↑ «Placenames». n-ireland.co.uk. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2007. Consultat el 29 de març de 2007.
- ↑ «Placenames Database of Ireland». Consultat el 4 d'abril de 2009.
- ↑ Krugler, John D (2004). English and Catholic: the Lords Baltimore in the Seventeenth Century, Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 74. ISBN 0801879639.
- ↑ «Baltimore, Maryland—Government». Maryland Manual On-line: A Guide to Maryland Government. Maryland State Archives. Consultat el 27 d'octubre de 2008.
- ↑ Scharf, J. Thomas (1967). History of Maryland From the Earliest Period to the Present Day, 2nd edició, Hatboro, PA: Tradition Press, pp. 733–42.
- ↑ «», Baltimore Magazine.
- ↑ Scheips, Paul J. The role of Federal Military Foces in Domestic Disorders, 1945-1992. U.S. Army Center of Military History. p.332
- ↑ «Who We Llaure». Maryland Stadium Authority. Consultat el 26 d'octubre de 2008.
- ↑ «National Register Information System». National Register of Historic Plaus. National Park Service. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2006.
- ↑ «Highest and Lowest Elevations in Maryland's Counties». Maryland Geological Survey. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2007. Consultat el 14 de novembre de 2007.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Average Monthly High and Low Temperatures for Baltimore, MD (21211)». The Weather Channel. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2007. Consultat el 21 d'octubre de 2007.
- ↑ NOAA, «"Average Snowfall in Inches"». Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2011.
- ↑ NOAA, «"Maryland Average Annual Snowfall Map"». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2010. Consultat el 22 de març de 2010.
- ↑ http://weblogs.marylandweather.com/2010/02/so_far_this_winter_6_feet_7_in.html
- ↑ «Window to the Future» (PDF). Baltimore Magazine. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2011. Consultat el 6 de maig de 2009.
- ↑ «[1]», The Baltimore Sun. Consultat el 6 de maig de 2009.
- ↑ «Legg Mason Building». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Bank of America Building». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «William Donald Schaefer Tower». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Commerce Plau». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «100 East Pratt Street». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Trade Center». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Tremont Plaça Hotel». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Charles Towers South Apartments». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Blaustein Building». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «250 West Pratt Street». Emporis Corporation. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «[2]», The Baltimore Sun. Consultat el 30 de giner de 2007.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Profile of General Demographic Charaterics: Hillen» (PDF). Baltimore City Planning Department. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 27 d'octubre de 2007.
- ↑ «Profile of General Demographic Characteristics: New Northwood» (PDF). Baltimore City Planning Department. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 27 d'octubre de 2007.
- ↑ «Profile of General Demographic Characteristics: Stonewood-Pentwood-Winston» (PDF). Baltimore City Planning Department. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2008. Consultat el 27 d'octubre de 2007.
- ↑ «[3]», Baltimore Sun. Consultat el 23 de març de 2010.
- ↑ «[4]», Baltimore Sun. Consultat el 23 de març de 2010.
- ↑ «Dixon convicted of embezzlement». Baltimore Sun. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2013. Consultat el 23 de març de 2010.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Rawlings-Blake sworn in as major». Baltimore Sun.
- ↑ «MDOA Contact Information». Maryland Department of Aging. Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Us». Maryland Department of Business and Economic Development. Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Welcome to the Maryland Department of Disabilities». Maryland Department of Disabilities. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «About MSDE». Maryland State Department of Education. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2009. Consultat el 22 de març de 2009.
- ↑ «Contact the Office». Maryland Department of the Environment. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «About DGS». Maryland Department of General Services. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Directions—State Office Building in Baltimore». Maryland Department of Health and Mental Hygiene. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2008. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Home Page». Maryland Department of Human Resources. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Us». Maryland Department of Juvenile Services. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Welcome to the Maryland Department of Llabor, Licensing and Regulation». Maryland Department of Llabor, Licensing and Regulation. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Us». Maryland Department of Planning. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Us». Maryland Department of Budget and Management. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Home page». Maryland Department of Housing and Community Development. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Us». Maryland Department of Information Technology. Archivat des d'el original, el 18 de març de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Information by Agency». Maryland Department of Public Safety and Correctional Services. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Maryland Department of Public Safety and Correctional Services». Maryland State Archives. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2010. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Information». Maryland Department of Veterans Affairs. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Human Relations, Maryland Commission on (CHR)». Maryland Department of Budget and Management. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact Information». Maryland Health Care Commission. Archivat des d'el original, el 18 de març de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Contact the Maryland Lottery». Maryland Office of the Governor. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «Home page». Maryland Tax Court. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2009. Consultat el 23 de març de 2009.
- ↑ «[5]», CNN.
- ↑ «[6]».
- ↑ «Official 2006 Gubernatorial General Election results for U.S. Senator». Maryland State Board of Elections. Consultat el 5 de giner de 2010.
- ↑ «Post Office Location—BALTIMORE». United States Postal Service / WhitePages Inc. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2012. Consultat el 5 de maig de 2009.
- ↑ «Top 50 Cities in the U.S. by Population and Rank (2005 Census)». Information Please (a division of Pearson Education, Inc.). Consultat el 1 d'agost de 2006.
- ↑ «Fact Sheet: Baltimore city, Maryland». U.S. Census Bureau. Consultat el Jan 5 2010.
- ↑ «Baltimore city, Maryland: ACS Demographic and Housing Estimates: 2005-2007». U.S. Census Bureau. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2010. Consultat el Jan 5 2010.
- ↑ Annual Estimates of the Population of Metropolitan and Micropolitan Statistical Areas: April 1, 2000 to July 1, 2004 (CBSA-EST2004-01)
- ↑ «Baltimore city QuickFacts from the US Census Bureau». Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2007.
- ↑ «Baltimore City Residents». City of Baltimore, Maryland. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2009. Consultat el 5 de juny de 2009.
- ↑ Enoch Pratt Free Library (ed.): «History of the Library» (en anglés). Consultat el 25 de març de 2010.
- ↑ «Baltimore Opera seeks Chapter 11 protection». The Baltimore Sun. Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2011. Consultat el 21 de febrer de 2009.
- ↑ «Baltimore's African American Heritage and Attractions Guide:: Visual and Performing Arts». Visit Baltimore (affiliated with the Baltimore Convention & Tourism Board). Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2009. Consultat el 5 Jan 2010.
- ↑ «The Times Mirror Company—Company History». Funding Universe. Consultat el 25 de setembre de 2008.
- ↑ «[7]», pbs.org, MacNeil/Lehrer Productions. Consultat el 25 de setembre de 2008.
- ↑ «The Baltimore News American Photograph Collection». University of Maryland: Libraries. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2010. Consultat el 31 de decembre de 2009.
- ↑ {cite web|nomene=|llinage=|editorial=The Baltimore Sun |data=30 de giner de 2009|title=Baltimore Examiner newspaper closing| url=[enllaç trencat] |2=[enllaç trencat] |bot=InternetArchiveBot }}
- ↑ «The Baltimore Examiner closing after Feb. 15 editions». Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «Baltimore Examiner closing after Feb. 15 editions». The Associated Press.
- ↑ «Baltimore City Major's Office of International and Immigrant Affairs—Sister Cities Program». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2008. Consultat el 18 de juliol de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Maryland|20px|Vore el portal sobre Maryland]] Portal:Maryland. Contingut relacionat en Maryland.
- Lloc oficial de Baltimore
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baltimore» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.