Helix pomatia
El caragol romà (Helix pomatia), també conegut pel nom de caragol de Borgoña i caragol de vinya entre uns atres, és una espècie de gasteròpode pulmonado de la família Helicidae, de vida terrestre. Són grans; junt en el caragol comú de jardí és una de les espècies de més àmplia distribució, sent una de les espècies més esteses per Europa i havent segut introduïda en Amèrica del Nort.[1]
És freqüentment collit, i a voltes en ser cuinat s'usa el seu nom francés, escargot.
Distribució
[editar | editar còdic]Com a espècie nativa, li la troba en àrees calcáreas d'Europa central i sudoriental, a saber:
- Està mencionada en l'Anex V de Directiva d'Hàbitats.
- Àustria
- Bèlgica
- República Checa - spp. en menys risc (LC). El seu estatus de Conservació en 2004-2006 és favorable (FV) en els informes de la Comissió Europea en concordancia en "Directiva d'Hàbitats".[2]
- França - este
- Itàlia - nort
- Espanya - Principalment Comunitat Valenciana, Aragó, Catalunya, País Vasc i franja oriental de Castella-la Mancha.
- Alemània. cita requerida.
- Holanda[3]
- Polònia (tota)
- Rússia - oest
- Eslovàquia
- Ucrània
- Balcans
- Montes Cárpatos
- Illes britàniques, àrees sudestes en algeps.
Com a espècie no nativa, li la troba en Veneçola, Argentina i Brasil, encara que només en captiveri.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]Hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie de caragol terrestre pot habitar zones seques, cobertes d'herba i xares, aixina com boscs i jardins, especialment en llocs propencs a rius a on el substrat té un alt component calcáreo. El nom "caragol de les vinyes" prové de la seua preferència per habitar vinyes, a on sol alimentar-se de brots verts de les vinyes.[1][5]
Comportament
[editar | editar còdic]H. pomatia comença una fase de hibernación en autumne, quan sol afonar-se baix la terra remoguda o el verdet a uns 30 cm de profunditat. Sagella l'obertura de la seua closca en una película sòlida, cridada epifragma, de la mateixa manera que atres espècies de caragol terrestre. El epifragma és lo suficientment poroso com per a permetre el pas de gasos, de manera que, durant el periodo de hibernación, el caragol conserva les funcions cardiorrespiratòries.[1]
Estos caragols es aparean en abril o maig, uns mesos despuix de terminar la hibernación, quan les pluges són més copioses.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1970) , Barcelona: Editorial Noguer, pp. 194-201. ISBN 8427966016.
- ↑ Dušek J., Hošek M. & Kolářová J. (2007) Hodnotící zpráva o stavu z hlediska ochrany evropsky významných druhů a typů přírodních stanovišť v České republice za rok 2004-2006. - Ochrana přírody, 62(5): appendix 5:I-IV (en checo).
- ↑ http://www.anemoon.org/anm/voorlopige-kaarten/landmollusken/wetenschappelijk/helix-pomatia
- ↑ «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
- 853–871.ISSN 1387-3547.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-06-21.
- ↑ «AnimalBase :: Helix pomatia species homepage». www.animalbase.uni-goettingen.de. Consultat el 2022-09-15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Helix pomatia.
Wikispecies té un artícul sobre Helix pomatia.- Este artícul conté una traducció derivada de «Helix pomatia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
