Higa
La higa és un gest ofensiu i obscé que consistix en deixar rígit el dit mig mentres s'alça la mà tancada en un puny, o be, ensenyant el dit polze entre l'índex i el mig.[1]Al gest també se li coneix com «'«gesto del dedo medio»'», «higa», «'«Diccionario de la lengua española»'», «'«dar el dedo medio»'»cita requerida, «'«sacar el dedo»'», «'«pintar un dedo»'»cita requerida, «'«pintar una paloma»'», «'«hacer un hoyudo»'»cita requerida, «'«hacer la señal de pito»'»cita requerida, «'«enseñar el dedo vulgar»'»,[2] «'«hacer la peseta»'»,[3] «'«hacer la puñeta»'»cita requerida, «'«hacer la peineta»'»cita requerida o «'«hacer pistola»'».cita requerida.
Orige
[editar | editar còdic]L'acte de "creuar els dits" sempre ha segut defensiu. Pero més concretament es fa referència a l'us obscé del estiramiento del dit mig ―per a insultar a una persona― en la comèdia de l'Antiga Grècia, per eixemple en l'obra còmica Els núvols (423 a. C.) d'Aristófanes. Este gest es va copiar, com a tantes atres costums gregues, en l'Antiga Roma: el dit mig era identificat com el digitus impudicus (‘dit impúdico’).[4]
En La Divina Comèdia, Vora XXV, Dante Alighieri diu de Vanni Fucci (fill bastardo de Fuccio de Lazzeri que, en 1293, va furtar els gots sagrats del Duomo de Pistoya), que trobant-se en l'infern "va alçar les dos mans en gest de fer l'Higa, cridant: ¡Pren-les, Deu, que van per a tu!".
En el I es va generalisar l'us del digitus impudicus en les cultures del Mediterràneu com el método més utilisat per a desviar l'amenaça supersticiosa del mal d'ull.[5]
L'us generalisat del gest en moltes cultures provablement es dega a l'influència del Imperi romà i la civilisació grecorromana.cita requerida
Tipologia
[editar | editar còdic]Higa mediterrànea
[editar | editar còdic]
L'higa mediterrànea, present en Espanya i tot el sur d'Europa, inclús en Turquia i països eslaus, és diferent a la d'atres zones d'Europa i es realisa introduint el dit polze entre els dits índex i cor, encara que hi ha un gest prou paregut i equivalent (les banyes), que es fa tancant solament els tres dits centrals i estirant polze i garranchet. Molts amulets la representen aixina. En l'antiga Roma, el signe de figa, o manu fica, era fet pel pater famílies per a alluntar als esperits malignes (larvae) dels morts com a part del ritual de les Lemuralia.
El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola la descriu com "gest que s'eixecuta en la mà, tancat el puny, mostrant el dit polze por entre el dit índex i el cordial, en el que se senyalava a les persones infames o es feya despreci d'elles" (ya que el polze entre l'índex i el dit mig també significa al castrat) i ademés senyala que en ella es conseguia l'efecte apotropaico d'aüixar el mal d'ull, aojo o aojamiento i descriu un amulet en forma de higa de "azabache o coral, en forma de puny, que es posa als chiquets" per a lliberar-los d'eixe tipo de fetilla. Este amulet és anomenat també "figa", "punyeta", "manija" o "mà poderosa", o cigua en asturleonés, i varen anar especialment célebres els fabricats en Santiago de Compostela en azabache. Els seus equivalents en la cultura musulmana i en la judeua són respectivament la jamsa o mà de Fátima[6] i la mà de Miryam.[7] La mà tallada tenia en general un simbolisme protector, inclús si era una mà d'animal: pata de conill o de tasugo (teixó), usant-se com amulets. Els museus etnogràfics conserven eixemplars d'estos amulets ya en el XVII, pero les jamsas o hamsas s'han trobat inclús entre els púnicos de el VIII a. C. El fet de que s'use també la mà i un o dos dits per a beneir sembla també tindre alguna conexió en el seu pretés efecte apotropaico supostament pagà.[8] Distintes variants d'este amulet són la mà de Sant Bartolomé, realisada en ceràmica de Sargadelos, la mà cornuda i la mà Pantea.
Una llegenda sobre l'orige d'esta befa o escarni es troba en l'obra satírica Gargantúa i Pantagruel de François Rabelais. Segons esta, Milà es va rebelar durant la baixa Edat Mija contra l'emperador alemà Federico II Barbarroja i alguns dels seus veïns varen expulsar a l'emperatriu montada al revés sobre una mula en tant realisaven esta senyal; com rauda represàlia l'emperador va ocupar Milà i va ordenar insertar un fioco o figa en el cul de la mula, obligant a cada rebel derrotat a traure en la boca la figa i tornar-ho a ficar sin ayuda de mà alguna; si no ho feyen, eren eixecutats pel verduc; d'allí vindria la frase fare la fica com a mostra de greu ofensa a una persona (un gest semblant en significat comú en Itàlia i Argentina. El fet de que en este aspecte la cultura argentina coincidixca en la de certes zones d'Europa es deu a que la gran majoria de la seua població és d'orige europeu, especialment de l'Europa Mediterrànea). El cort de mànegues deriva de la mímica que originalment representava al tall de la mà a l'altura de la nina. En italià es diu fica de la mateixa manera que en portugués, i en francés és figue. En l'Europa de l'Est la figa hispànica s'usa d'idèntica manera.
Higa en atres cultures europees
[editar | editar còdic]L'higa europea, que prové directament de la grecorromana i és distinta de l'espanyola, està molt més estesa per tot lo món; en llengua anglesa es denomina the finger ("el dit") i consistix en estirar i ensenyar el dit mig apuntant cap a dalt mentres es contrauen en la palma els atres quatre.
Vore també
[editar | editar còdic]- V (senya)
- Cornicello (en quant amulet equiparable a la mà de coral o de azabache)
- Cort de mànega
- Mà cornuta
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «higa | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-09-07.
- ↑ «Rosalía t'ha fet una peineta en Instagram i potser este gest se nos està anant de les mans» (en és-es). Esquire. Consultat el 2025-09-07.
- ↑ «pistola | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2025-01-14.
- ↑ «What's the origin of “the finger”?», artícul de Cecil Adams del 4 de setembre de 1998 en el lloc web Straight Dope.
- ↑ Bruce J. Malina: The «New Testament» world: insights from cultural anthropology. Louisville: Westminster John Knox Press, tercera edició, 2001.
- ↑ Silva Santa-Creu (14-12-2013). La mà de Fátima, Universitat Complutense de Madrit.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-07 (en és-ES).
- ↑ «Mans-Amulet». www.isabelaherranz.es. Archivat des d'el original, el 2022-11-23. Consultat el 2025-09-07.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Higa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.