Anar al contingut

Història de la mineria en Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Trages de miners de distintes époques, en el Museu de la Gran Mineria del Coure de Sewell

Durant la major part de la història de Chile, la mineria ha segut una important activitat econòmica. La mineria de el XVI es va orientar cap a l'explotació de jaciments de plaers auríferos per mig del sistema d'encomanes. Despuix d'un periodo de decliu en el XVII, la mineria va resorgir en el XVIII i principis de el XIX, girant principalment entorn a l'extracció d'argent. Cap a la década de 1870, la mineria de l'argent va disminuir dràsticament, i la matriu econòmica chilena va girar cap al salitre, puix Chile va obtindre districtes miners altament lucratius despuix de la Guerra del Pacífic (1879-1883). Des de la primera mitat de el XX, la mineria del coure va eclipsar la decadent mineria del salitre.

Mineria prehispánica

[editar | editar còdic]

Els incas explotaven plaers auríferos en el nort de Chile abans de l'arribada dels espanyols.[1] S'ha afirmat que l'iimperi incaico va expandir a terres diaguitas per la seua riquea mineral, encara que esta hipòtesis ha segut disputada.[2] Una ampliació d'esta hipòtesis és que els incas haurien invadit els relativament ben poblats valls orientals diaguitas (actual Argentina) per a obtindre mà d'obra per a enviar als districtes miners chilens.[2]

Els arqueòlecs Tom Dillehay i Américo Gordon varen afirmar que els yanaconas incas extreen or al sur de la frontera incaica en territori del poble mapuche. Aixina, el motiu principal de l'expansió incaica cap a territori mapuche hauria segut l'accés a mines d'or.[3]

A uns 74 km al norest de Copiapó en Vinya del Cerro els incas varen tindre un dels seus majors centres miners i metalúrgics del Collasuyo.[4] Hi ha evidència de metalúrgia d'or, argent i coure en el lloc, inclosa la producció de bronze.[4]

Ademés de l'or, els pobles aborigen de Chile també extreen coure natiu i uns atres minerals de coure en els quals produïen polseres, pendents i armes. L'us del coure en Chile es remonta a l'any 500 a. C.[1] Si be se sap que les ferramentes mapuche prehispánicas eren relativament simples i estaven típicament fetes de fusta i pedra, algunes estaven fetes de coure i bronze.[5][6]

Mineria colonial (1541–1810)

[editar | editar còdic]
Archiu:Pedro de Valdivia.jpg
Pedro de Valdivia, el conquistador que va iniciar la mineria en nom dels espanyols en Chile. Pedro Mariño de Lobera registra que una història comuna en Chile en el moment de la mort de Valdivia era que havia segut assessinat per mapuches que ho varen obligar a beure or fos.[7]

Els primers espanyols extreen or dels plaers utilisant mà d'obra indígena.[1] Açò va contribuir a marcar el començ de la Guerra de Arauco, ya que els mapuches natius carien d'una tradició de treball forçat (com la mita dels pobles andinos) i en gran mida es negaven a servir als espanyols.[8] Un àrea clau varen ser les valls al voltant de la cordillera de Nahuelbuta, a on els designis espanyols per a esta regió eren explotar els depòsits de plaers d'or utilisant mà d'obra mapuche esclava dels propencs i densament poblats valls.[9] Les morts relacionades en la mineria varen contribuir a una disminució de la població entre els natius mapuches.[8] Un atre lloc de la mineria espanyola va ser la ciutat de temuco. En esta ciutat els espanyols extreen plaers d'or i argent.[10] El lloc original de la ciutat provablement estava prop de l'actual Pucón.[10] No obstant, en algun moment de el XVI, es presumix que els plaers d'or varen ser enterrats per lahares que varen baixar des del volcà Villarrica, lo que va dur als colon a reubicar la ciutat més a l'oest en la seua localisació moderna.[10]

Encara que menys importants que els districtes auríferos en el sur, els espanyols també varen portar a terme operacions mineres en la zona central de Chile. Pero a mida que les poblacions indígenes en Chile central es varen reduir a al voltant del 30% de la seua població de la década de 1540 cap a fins de el XVI i els depòsits d'or es varen agotar, els espanyols de Chile central varen començar a concentrar-se en l'activitat ganadera.[11]

L'activitat minera va disminuir a fins de el XVI quan es va agotar la part més rica dels depòsits de plaers, que solen ser els més superficials.[1] Este decliu es va vore agravat per la destrucció de ciutats en el sur del país despuix de la batalla de Curalaba de 1598, la qual cosa va supondre per als espanyols la pèrdua tant dels principals districtes auríferos com de les seues fonts de mà d'obra mapuche.[12] L'extracció d'or es va convertir en un tabú entre els mapuches en l'época colonial, i l'extracció d'or solia prohibir-se baix pena de mort.[13]

Comparada en els sigles XVI i XVIII, l'activitat minera chilena en el XVII va ser molt llimitada:[14] la producció d'or va totalisar solament 350 kg durant tot el sigle,[1] i es varen exportar cantitats encara menors de coure al restant del Virreinato del Perú durant el XVII.[15] El país va vore un resorgiment de la seua activitat minera en el XVIII, en una producció anual d'or que va aumentar de 400 a 1000 kg en el transcurs del sigle i la producció anual d'argent va aumentar de 1000 a 5000 kg en el mateix interval.[16] La mineria chilena d'òxits minerals de coure d'alt grau i fosos en carbó vegetal va produir entre 80.000 a 85.000 tonellades de coure en el periodo 1541-1810.[1]

En el XVIII, l'or, l'argent i el coure chilens varen començar a exportar-se directament a Espanya a través del estret de Magallanes via Buenos Aires.[17]

Cap a la primera mitat de el XVIII s'extrea sofre dels volcans extinguits en els Vages al voltant de Copiapó.[18] Este element va ser crucial per a la fabricació de la pólvora.[19]

Els primers exploradors espanyols sabien de l'existència de carbó en territori chilé. Per eixemple, Diego de Rosers va senyalar que quan el governador García Hurtado de Mendoza i els seus hòmens varen permanéixer en l'illa Quiriquina en 1557, varen fer fòc en carbons obtinguts localment. Per la seua banda, va ser descobert carbó en l'austral Regió de Magallanes per primera volta per l'expedició de Pedro Sarmiento de Gamboa, cap a 1584.[20]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Maksaev, Víctor; Townley, {{{nom2}}}; Palaus, {{{nom3}}}; Camus, {{{nom4}}} (2006). «6. Metallic ore deposits», Moreno (ed.). Geology of Chile, Geological Society of London, pp. 179–180. ISBN 9781862392199.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lorandi, A.M. (1988). «Els diaguitas i el tawantinsuyu: Una hipòtesis de conflicte», Dillehay (ed.). La frontera de l'estat Inca (en és), pp. 197–214.
  3. ↑ Dillehay, T.; Gordon, {{{nom2}}} (1988). «L'activitat prehispánica i la seua influència en la Araucanía», Dillehay (ed.). La frontera de l'estat Inca (en és), pp. 183–196.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cortés Lutz, Guillermo (2017). Chañarcillo, quan de les montanyes va brotar l'argent (en és), Museu Regional de Atacama, p. 4.
  5. ↑ Villalobos et al. 1974, p. 50.
  6. ↑ Bengoa 2003, pp. 190–191.
  7. ↑ Mariño de Lobera, Pedro (1960). «XLIII», Crònica del Regne de Chile (en és). «...varen fer en ell moltes festes per burla i escarni, i per arremate varen dur un gorc d'or ardint i li la varen presentar, dient-li: puix tan amic eres d'or, hártate agora dél, i per a que ho tingues més guardat, obri la boca i beu aqueste que ve fos, i dient açò ho varen fer com ho varen dir, donant-li-ho a beure per força, tenint per fi de la seua mort lo que va tindre per fi de la seua entrada en Chile»
  8. ↑ 8,0 8,1 Bengoa, José (2003). Història dels antics mapuches del sur (en és), Santiago: Catalonia, pp. 252–253. ISBN 956-8303-02-2.
  9. ↑ Zavala C., José Manuel (2014). «The Spanish-Araucanian World of the Purén and Lumaco Valley in the Sixteenth and Seventeenth Centuries», Dillehay (ed.). The Teleoscopic Polity, Springer, pp. 55–73. ISBN 978-3-319-03128-6.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Petit-Breuilh 2004, pp. 48–49.
  11. ↑ (2016).Història.49(1)
    87–110.doi:10.4067/S0717-71942016000100004.
  12. ↑ Salazar, Gabriel; Pinte, Juliol (2002). Història contemporànea de Chile III. L'economia: mercats empresaris i treballadors (in Spanish). LOM Edicions. p. 15. ISBN 956-282-172-2
  13. ↑ Estudis Atacameños.67doi:10.22199/issn.0718-1043-2021-0028.
  14. ↑ Villalobos et al. 1974, p. 168.
  15. ↑ Villalobos, Sergio; Retamal Àvila, {{{nom2}}}; Serrà, Sol (2000). Història del poble Chilé (en és), p. 154.
  16. ↑ Villalobos et al. 1974, pp. 226–227.
  17. ↑ Salazar & Pinte 2002, pp. 16–17.
  18. ↑ Petit-Breuilh 2004, p. 55.
  19. ↑ Petit-Breuilh 2004, p. 44.
  20. ↑ Història.31(1)
    129–167.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_mineria_en_Chile&oldid=782923»