Història del poble tuareg

Els tuareg són un poble nómada que ha poblat el Sàhara i el Sahel, que ha carit d'unitat política a lo llarc de la seua història i que ha mantingut lluites en les nacions veïnes i entre sí, sent la seua principal activitat econòmica el pastoreig de camellos i cabres i l'escolta o el saqueig de les caravanes que travessaven el desert.

Grup de Tuareg Kel Ewey en Níger saludant a cambra, 1908-1912

Tuareg a lloms de mehari. 1898-1900

Tuaregs en la curva del Níger, retratats per la missió del tinent d'navío Émile Hourst, 1896

Orige dels tuaregs

Rutes de caravanes en el Sàhara occidental entre el 1000 i el 1500

Els tuaregs són originaris del nort d'Àfrica, de la mateixa manera que el restant de bereberes. S'assumix que varen ser establint-se en el Sàhara penetrant de nort a sur fins a alcançar el riu Níger, estant llimitat el seu territori a l'est pel llac Chad i a l'oest per la província de Tombuctú. En el XI són identificats com a poble diferenciat pels viagers àraps, que documenten l'us del tagelmust entre els membres masculins. Per a esta época es trobaven islamisats.

Encara que eminentment nómades, en el XIV pobladors tuareg s'havien establit en Tombuctú, ciutat pel domini de la qual lluitaran durant époques successives contra el imperi de Mali, el imperi songhai, els pachás vassalls de Marroc, el imperi colonial francés, o en époques recents, contra el govern de l'estat de Mali.

Mestiçage

A l'arribada al Sahel, es varen mesclar en grups negroides, si be s'assumix que esta mezcolanza genètica es va realisar principalment en esclaus sudanesos o haratin, abans que per enllaços en grups d'individus lliures. Esta mescla és clarament apreciable hui dia entre els tuaregs meridionals que habiten Mali o Níger, si ben el targui no mestizo és molt infreqüent inclús en el nort.

Teoria de poblament planificat

S'ha teorizado que el poblament del Sàhara per part dels tuaregs no va ser un procés espontàneu d'expansió d'un poble nómada, sino frut de l'estratègia de domini de les rutes caravaneras per part de la dinastia Ibadí reinante en el Fezán.

Aixina l'emplaçament primer dels Kel Ahaggar en el Hoggar durant el XI, i el dels Kel Gress i Kel Air en les montanyes de Air i el Agadez en el XII respondrien a un pla d'assegurar el trànsit comercial al regne en capital en la hui en ruïnes Zawilah, amenaçat pel Imperi Kanem en l'est, i pels Masufa Almorávides en l'oest. La segona població seria numèrica i estratègicament més important, puix existia una pugna sobre la ciutat de Takedda, hui Azelik en Níger.

La caiguda del Fezzan a mans de Kanem en el XII hauria supost que els grups bereberes de composició Hawwara haurien obtingut l'independència política front a la conquistada metropolí, i en el temps haurien constituït confederacions de tribus sense dependència alguna respecte als senyors de la seua terra d'orige, el Fezán i Tripolitania, regions de l'actual Líbia.

Activitats econòmiques històriques

Ganado oví tuareg en l'antic Sudan francés, actual Mali, 1912

Grup tuareg en la ribera del riu Níger, retratats per la missió del tinent d'navío Émile Hourst, 1896

Zones de pastoreig tuareg i peuhl-fulani en el círcul de Gao 1901-1911

Pastoreig

La principal activitat econòmica desenrollada pels tuaregs a lo llarc de l'història ha segut el pastoreig de camellos, cabres i ovelles, animals molt adaptats a la vida en condicions àrides, si ben també han criat asno, cavalls i vaques, estos últims, a on les condicions ho permetien. Aixina els Hoggar i Ajjer no tenien vaca alguna, i els Udalan, que havien aplegat al nort de l'actual Burkina Faso a finals de el XVIII, basaven la seua economia en el ganado vacú.

Agricultura

En la major part del territori tuareg l'agricultura era difícil, quan no inviable com en el cas dels pobladors del Hoggar i el Ajjer. En les montanyes de Aïr existien menuts jardins cultivats en aigua de pous profunts extreta per tracció animal i en les zones inundables dels màrgens del Níger, varen aplegar inclús a practicar el cultiu de l'arròs, treball que eixecutaven la casta d'siervo iklan –nomene Tamasheq– o bellah –apelatiu songhay– mentres els seus amos trashumaban les seues raberes.

Caravanes

El comerç de sal, or i esclaus des del golf de Guinea a les costes del nort d'Àfrica –rutes que continuaven fins a Europa– des de Marroc a Egipte i al Mar Rojo es va efectuar fins a el XIX fonamentalment per mig de caravanes de dromedaris que travessaven el Sàhara. Si ben els portuguesos havien anat establint llocs comercials en Guinea, no va ser fins a l'establiment de les colónies britàniques i franceses que el gros de les mercaderies de la zona va passar a ser transportada per via marítima, si ben el comerç en els àraps va proseguir per les rutes a través del desert.

En Tombuctú, Gao i atres punts meridionals de la ruta occidental, els successius dominadors locals imponien peages als caravaneros pel trànsit de les seues grans mercaderies. Els tuaregs imponien als caravaneros un peage indirecte, per mig de l'obligació de contractar un determinat número d'ells com a escoltes. En el cas de negar-se a la contractació del servici o no realisar-se el pagament, la caravana era saquejada.

Pillage

El pillage va ser un atre método per a procurar l'adquisició de bens. En la jerarquizada societat tuareg, el pillage estava fortament regulat, existint un estricte còdic d'honor guerrer. El saqueig procurava prestigi sempre i quan es realisara d'acort en les normes tradicionals, que varen acabar derivant en una sòrt de dret consuetudinari.

Es podia saquejar inclús a tribus de la mateixa confederació, tenint els afectats dret a reclamació, aplegant els atacants a tornar part de lo furtat. Estes accions es portaven a terme en una mínima violència, no permetent-se la violència contra dònes. Cas distint era el d'atacs a poblacions no tuareg, aplegant el cas al desenfré front a nacions considerades enemigues.

Comercie

Amén de les exacció a caravaneros i saquejos a veïns, els tuaregs comerciaven amistosament, sent els principals bens a adquirir productes alimentaris com els dátiles –de llarga durabilitat i alt poder nutricional– cereals com la dacseta i el sorgo, o bens com a armes, teixits o utensilis metàlics.

Producció de bens

Si be la majoria de productes devien ser adquirits, com els teixits en els que confeccionaven les seues robes o el menage de les seues tendes, els tuaregs varen aplegar a produir instruments de metal, en el que fabricaven armes, si be, en el cas de les espases, la majoria –a lo manco els fulls– eren de producció estrangera.