Anar al contingut

Identitat de Binet-Cauchy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra, la identitat de Binet-Cauchy, que du el nom de Jacques Philippe Marie Binet i d'Augustin Louis Cauchy, establix que[1]

(i=1naici)(j=1nbjdj)=(i=1naidi)(j=1nbjcj)+1i<jn(aibjajbi)(cidjcjdi)

per a cada elecció d'un número real o número complejo (o més generalment, elements d'un anell conmutativo). En configurar ai = ci i bj = dj, s'obté l'identitat de Lagrange, que és una versió més forta de la desigualtat de Cauchy-Bunyakovsky-Schwarz per al espai euclídeo n.

L'identitat de Binet-Cauchy i l'àlgebra exterior

[editar | editar còdic]

Quan n = 3, el primer i segon térmens en el costat dret es convertixen en les magnituts quadrades del producte escalar i del producte vectorial respectivament; en les dimensions n, es convertixen en les magnituts del producte esscalar i del producte exterior. Es pot escriure com

(ac)(bd)=(ad)(bc)+(ab)(cd)

a on a, b, c i d són vectores. També es pot escriure com una fòrmula que dona el producte escalar de dos productes exteriors, com

(ab)(cd)=(ac)(bd)(ad)(bc),

que es pot escriure com

(a×b)(c×d)=(ac)(bd)(ad)(bc)

en el cas n = 3.

En el cas especial a = c i b = d, la fòrmula es convertix en

|ab|2=|a|2|b|2|ab|2.

Quan tant a com b són vectores unitaris, s'obté la relació habitual

sin2ϕ=1cos2ϕ

a on φ és l'àngul entre els vectores.

Notació d'Einstein

[editar | editar còdic]

Una relació entre els símbols de Levi-Cevita i la delta de Kronecker generalisada és

1k!ελ1λkμk+1μnελ1λkνk+1νn=δνk+1νnμk+1μn.

La forma (ab)(cd)=(ac)(bd)(ad)(bc) de l'identitat de Binet-Cauchy es pot escriure com

1(n2)!(εμ1μn2αβaαbβ)(εμ1μn2γδcγdδ)=δγδαβaαbβcγdδ.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Eric W. Weisstein (2003). «Binet-Cauchy identity», CRC concise encyclopedia of mathematics, 2nd edició, CRC Press, p. 228. ISBN 1-58488-347-2.


Referències

[editar | editar còdic]