Anar al contingut

Idioma dené suliné

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Idioma dené suliné

El dené (ᑌᓀᓱᒼᕄᓀ, dëne sųłiné, dene suliné, dene soun’liné o chipewyan) és l'idioma parlat pels chipewyan, poble de la part central de Canadà. Forma part de la família atabascana i per lo tant relacionat en l'idioma navajo. El chipewyan o dene suline té uns 12.000 parlants en Canadà, majoritàriament en Saskatchewan, Alberta i Territoris del Noroest,[1] pero solament té la condició d'idioma oficial en els Territoris del Noroest junt a atres huit idiomes aborigen: creu, dogrib, gwich'in, inuktitut, inuinnaqtun, inuvialuktun, slave nort i slave sur.[2]

Sons

[editar | editar còdic]

Consonants

[editar | editar còdic]

Les 39 consonant del chipewyan són:

  Bilabial Interdental Dental Postalveolar Velar/Uvular Glotal
central lateral sorda labial
Nassal m   n          
Oclusiva sorda p   t     k kʷ  
aspirada     tʰ     kʰ kʷʰ  
eyectiva     tʼ     kʼ kʼʷ ʔ
Africada sorda   tθ ts tɬ tʃ      
aspirada   tθʰ tsʰ tɬʰ tʃʰ      
eyectiva   tθʼ tsʼ tɬʼ tʃʼ      
Fricativa sorda   θ s ɬ ʃ χ χʷ h
sonora   ð z ɮ ʒ ʁ ʁʷ  
Vibrant     r          

La velar fricativa és actualment uvular.

Vocals

[editar | editar còdic]

El chipewyan té vocals de 6 característiques distintes:

  Anterior Central Posterior
Tancada i   o
Semicerrada i   o
Semiabierta ɛ    
Oberta   a  

La major part de les vocals poden dividir-se en

  • oral o nassal
  • curta o llarga

Com a conseqüència, el chipewyan té 18 fonemas vocals:

  Anterior Central Posterior
curta llarga curta llarga curta llarga
Tancada oral i iː     o oː
nassal ĩ ĩː     ũ ũː
Semicerrada i       o  
Semiabierta oral ɛ ɛː        
nassal ɛ̃ ɛ̃ː        
Oberta oral     a aː    
nassal     ã ãː    

El chipewyan també té 9 diptongos orals i nassals de la forma vocal + /j/.

  Anterior Central Posterior
oral nassal oral nassal oral nassal
Tancada         uj ũj
Mija ej ẽj əj   oj õj
Oberta     aj ãj    

To

[editar | editar còdic]

El chipewyan té dos tons:

  • alt
  • baix

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada census
  2. ↑ justice. gov. nt. ca/PDF/ACTS/Official_Languages. pdf Llei d'Idiomes Oficials dels Territoris del Noroest de 1988 justice. gov. nt. ca/PDF/ACTS/Official_Languages. pdf archivat en Wayback Machine. (en esmenes en 1988, 1991-1992, 2003)

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cook, Eung-Do. (2004). A grammar of Dëne Sųłiné (Chipewyan). Algonquian and Iroquoian Linguistics - Special Athabaskan Number, Memoir 17. Winnipeg: Algonquian and Iroquoian Linguistics. ISBN 0-921064-17-9.
  • Cook, Eung-Do. 2006. "The Patterns of Consonantal Acquisition and Change in Chipewyan (Dene Suline)". International Journal of American Linguistics. 72, no. 2: 236.
  • De Reuse, Willem. 2006. "A Grammar of Dene Suline (Chipewyan) (Cook)". International Journal of American Linguistics. 72, no. 4: 535.
  • Elford, Leon W. Dene sųłiné yati ditł'ísé = Dene sųłiné reader. Prince Albert, SK: Northern Canada Mission Distributors, 2001. ISBN 1-896968-28-7
  • Gessner, S. 2005. "Properties of Tone in Dene Suline". Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science. Séries IV, Current Issues in Linguistic Theory. 269: 229-248.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www. ethnologue. com).
  • Li, Fang-Kuei. (1946). Chipewyan. In C. Osgood & H. Hoijer (Eds.), Linguistic structures of native America (pp. 398-423). Nova York: The Viking Fund.
  • Osgood, Cornelius; & Hoijer, Harry (Eds.). (1946). Linguistic structures of native America. Viking fund publications in anthropology (No. 6). Nova York: The Viking Fund. (Reprinted 1963, 1965, 1967, & 1971, Nova York: Johnson Reprint Corp.).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

(en anglés)


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_dené_suliné&oldid=1253360»