Idioma hawaiano
El hawaiano (autoglotónimo: ʻōlelo Hawaiʻi) és una llengua polinesia de la família austronesia, nativa de les illes Hawái. Junt en l'anglés és llengua oficial de l'Estat d'Hawái en els Estats Units.
El hawaiano pertany al grup de les llengües polinesias, junt en idiomes com el tahitiano, el samoano, el maorí i el rapanui i es relaciona de manera molt més distant en l'indonesi, el malgache, el tagalo i les llengües indígenes de Taiwan.
Història
[editar | editar còdic]El hawaiano deriva de l'idioma dut a les illes entre el I i el II per colonizadores polinesios, que procedien de les illes de la Societat.
Durant varis sigles, va ser l'única llengua usada en les illes Hawái i tan solament es parlava allí. L'arribada dels exploradors europeus en el XVIII va dur a les illes parlants d'atres llengües, al mateix temps que va possibilitar l'eixida d'isleños i del seu idioma per a continuar cap a atres terres. En el XIX, els hawaianos varen sofrir una forta disminució de la seua població a causa de les malalties recent introduïdes pels immigrants; ademés de la mort dels seus parlants, en 1885 es va promulgar una norma d'ensenyança que establia que l'instrucció s'impartiria solament en anglés.
A principis d'el XX, en sis de les sèt illes habitades de l'archipèlec, l'idioma havia segut àmpliament desplaçat per l'anglés i el número de parlants d'hawaiano no aplega a ser un 0,1 % de la població de l'estat. No obstant, les coses són diferents en l'illa Niʻihau, puix els seus habitants s'han mantingut aïllats i usen casi exclusivament la seua versió local d'hawaiano.
A partir de l'any 1900, el número de parlants natius va disminuir de 37 000 a prop de 1000. Molts d'ells són persones de més de 70 anys. No existix acort sobre quins són les raons d'esta disminució. Alguns consideren que la principal causa és l'abandó per part dels seus parlants natius: es pensa que molts d'ells varen estimular que els seus fills deprengueren anglés i inclús que varen deixar de parlar en hawaiano per a que els chiquets no ho deprengueren. Mentrestant, uns atres insistixen que es va deure a fets aliens als parlants, perque el govern va illegalisar l'idioma, al mateix temps que en les escoles es va castigar el seu us o que el prejuí general contra els kanakas (natius) va ser un factor que desincentivó el seu us.
En décades més recents s'han fet esforços per promoure l'idioma. Existixen escoles d'immersió llingüística per a les famílies que desigen que els seus fills facen perdurar l'idioma. L'estació local de la ràdio pública presenta un segment titulat Hawaiian Word of the Day ("La paraula hawaiana del dia"); ademés, les edicions dominicals del periòdic Honolulu Star-Bulletin, un dels dos periòdics més importants d'Honolulu, duen un breu artícul cridat archive. org/web/20060410081419/http://starbulletin. com/kauakukalahale. php/ Kauakukalahale escrit íntegrament en hawaiano per un estudiant.
Existix certa tensió entre aquells que volgueren reviure un hawaiano més "pur", a la manera del que es parlava a principis d'el XIX, i aquells que es varen criar parlant un hawaiano coloquial modificat, influenciats per més d'un sigle de contacte en l'anglés i el pidgin d'Hawái. Ya que esta llengua local és un idioma criollo derivat principalment de l'anglés i influenciat solament parcialment pel propi hawaiano, ademés de per atres llengües que es parlaven en la regió del Pacífic i Àsia.
És l'idioma que va donar orige a la paraula wiki de la Wikipedia, que significa «ràpit».
Escritura
[editar | editar còdic]El hawaiano s'escriu en una variant del alfabet llatí, cridada ka pī‘āpā Hawai‘i. Va ser desenrollada per misionero nortamericans durant la década de 1820.
| A a | I i | H h | I i | K k | L l | M m | N n | O o | P p | O o | W w | ‘ |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| /a/ | /i/ | /h/ | /i/ | /k/ | /l/ | /m/ | /n/ | /o/ | /p/ | /o/ | /w/ | /ʔ/ |
Les lletres tenen el mateix valor que en Alfabet Fonètic Internacional (AFI), pero el llenguage quotidià no es restringix a estos 13 fonos. Per eixemple, els fonema [t] i [k] són alòfons de /k/.
El símbol ‘, cridat ‘Okina, s'usa per a representar l'oclusió glotal que té valor fonémico (representada per ʔ en el AFI). Esta pausa és un remanente de consonante que han deixat de pronunciar-se. Per eixemple, antigament la primera persona dual era /maːlua/, després va deixar de pronunciar-se la l, pero en lloc de desaparéixer tot rastre d'ella, va quedar l'oclusió glotal, pronunciant-se /maːʔua/ i posteriorment va canviar a /maːua/. No s'escriu "mā'ua", pero la pronunciació /maːʔua/ es conserva entre alguns parlants.
La llongitut de les vocals es marca per mig d'un macrón, cridat kahakō. El macrón no representa accent prosódico, pero a causa de les regles d'accentuació del hawaiano, una vocal llarga sempre resulta accentuada.
Fonologia i fonètica
[editar | editar còdic]El hawaiano és notable per lo reduït del seu conjunt de fonema, tal i com succeïx en atres llengües polinesias. Ademés de la variació entre [t] i [k], també l'hi ha entre [r] i [l], entre [v] i [w] i entre [b] i [p]; dits sons solen representar-se per mig de l, w i p respectivament per influència de les grafies que varen decidir usar els misionero que primer varen escriure la llengua.
Consonante
[editar | editar còdic]En la següent taula es mostren els fonema consonàntics del hawaiano:
| Consonants | Labials | Alveolars | Velares | Glotals |
|---|---|---|---|---|
| Oclusivas | p | k | ʔ | |
| Nassals | m | n | ||
| Fricatives | h | |||
| Aproximantes | w | |||
| Laterals | l |
Vocals
[editar | editar còdic]A continuació es presenta una taula dels fonema vocàlics:
| Vocalés | Curta | Llarga | ||
|---|---|---|---|---|
| Anterior | Posterior | Anterior | Posterior | |
| Tancada | i | o | iː | oː |
| Mija | i | o | iː | oː |
| Oberta | a | aː | ||
Els diptongos possibles són iu, ei, eu, oi, ou, ai, au, ae i ao.
Estructura silàbica
[editar | editar còdic]L'estructura silàbica del hawaiano, com la de moltes atres llengües polinesias, solament pot ser (C)V(V), és dir, tota sílaba està composta per una vocal que pot anar acompanyada per una consonante, per una atra vocal o per abdós. La consonante inicial d'una paraula pot ser una oclusió glotal. Per eixemple, es diferencia entre /alo/ "front, cara" i /ʔalo/ "evadir". A pesar de no permetre's la presència de consonante en final de sílaba, moltes paraules preses d'atres idiomes sí les tenen.
Niʻihau
[editar | editar còdic]L'illa de Niʻihau, al suroest de Kaua'i, és l'única a on tota la població (al voltant de 160 persones) parla el hawaiano com a llengua materna. Entre les raons de la seua arraïlada s'inclouen que l'illa és propietat privada des de 1872 i es permet rara volta la visita d'estranys; ademés, els propietaris de l'illa han incentivat el manteniment de l'idioma i els propis habitants de Niʻihau s'han esforçat per conservar-la.
En Niʻihau coexistixen tres modos de parlar el hawaiano:
- una imitació i adaptació del hawaiano "estàndart" del restant de les illes;
- un dialecte propi de Ni‘ihau que és significativament diferent a l'anterior i posseïx moltes palatalisacions, aixina com diferències en la diftongació i en l'elevació i elisió de vocals; i
- una manera especial de parlar entre els niihauanos que resulta ininteligible per als parlants d'atres formes d'hawaiano.
La majoria també parla anglés com a segona llengua.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- olelo. hawaii. edu/ 'Ōlelo Hawai'i Language Program. Programa per a l'ensenyança del hawaiano de l'Universitat d'Hawái (anglés).
- archive. org/web/20061203064044/http://ulukau. org/english. php Ulukau. The Hawaian Electronic Library Pàgina en anglés i hawaiano que conté edicions de periòdics, diccionaris i llibres en hawaiano.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma hawaiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.