Idioma licio
El licio era un idioma indoeuropeo, una de les llengües anatolias, parlades durant l'Edat del Ferro en l'antiga regió de Licia, en Anatolia, l'actual Turquia. És una llengua descendent del luvita, que a la seua volta està emparentat en l'hitita. Cap a el I va ser reemplaçat pel grec.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Història de la llengua
[editar | editar còdic]El licio va ser la llengua autòctona de la regió històrica de Licia (grec Λυκία [lü'kia]), durant l'I mileni a. C. i possiblement abans. Durant l'II mileni a. C. els texts cuneïformes hititas es referien a la regió com el territori dels Lukka, encara que sense evidència textual directa no pot saber-se si el licio o un antecessor del mateix ocupava ya eixe territori.
Us i distribució
[editar | editar còdic]Existixen unes 150 inscripcions epigràfiques i unes 200 inscripcions monetals (moltes encara inèdites), aixina com algunes inscripcions més sobre objectes. La gran majoria dels texts coneguts són esteles funeràries, altament formularias i repetitives. Ademés existixen alguns decrets administratius generalment en mal estat de conservació. L'estela de Janto (Xanthos) i l'inscripció trilingüe licio-grec-arameo de Létôon són dos texts importants excepcionalment conservats. Este últim text registra l'inici del cult a la deesa Leto per part dels ciutadans de Janto en un temple unes poques milles al sur de la ciutat. Està format per 41 llínees i el seu descobriment va permetre un alvanç substancial en la comprensió de la gramàtica del licio. Pel contrari, l'estela de Janto seguix sent de difícil comprensió ya que en ella apareix vocabulari molt específic relacionat en els ardits militars i les infraestructures construïdes per una dinastia local.
Dialectes i variants
[editar | editar còdic]El licio es coneix a través d'algunes inscripcions de certa llongitut, que es dividixen en Licio A i B segons la seua gramàtica. Este idioma tenia el seu propi alfabet, que era molt semblat al alfabet grec, pero incloïa a lo manco un caràcter pres de l'alfabet cario.
Les inscripcions han permés als estudiosos identificar a lo manco dos dialectes: un es considera el licio estàndar (Licio A); l'atre, trobat en la cara D de l'estela trilingüe de Letoon, es denomina milio (Licio B).
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Classificació
[editar | editar còdic]El licio és clarament una llengua indoeuropea del grup anatolio. Més concretament el licio té característiques i innovacions llingüístiques compartides en l'antic luvita. S'estima que el licio i el luvita formen una unitat filogenético vàlida dins del anatolio. Alguns autors han postulat que el licio podria ser un descendent del luvita, encara que no necessàriament del dialecte luvita directament testimoniat en les inscripcions jeroglífiques i cuneïformes. Atres autors opinen que tant el luvita testimoniat epigráficamente com el licio són descendents d'un proto-luvita descendent del proto-anatolio.
Fonologia
[editar | editar còdic]Existixen diverses incertituts referents a l'interpretació fonètica d'alguns signes de l'alfabet frigio. Els valors fonètics d'alguns signes s'han establit a partir de transcripcions de noms estrangers i examinant els reflexos en licio d'algunes raïls proto-anatolias i proto-indoeuropeas el valor fonètic de les quals es coneix de manera prou aproximada. El següent inventari consonàntic és el propost per H. G. Melchert per al licio A és:[1]
| Bilabial | Dental | Alveolar | Palatal | Velar | Labiovelar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p | t | c | k̟ k k̠ | kʷ | ||
| Africada | ʦ | ||||||
| Fricatives | β | ð | ɣ | ||||
| θ | s | h | |||||
| Nassals | m | n | |||||
| Aproximantes | w | r, l | j | ||||
Els fonemas /c, θ, h/ només apareixen en licio A, mai en licio B (milio), mentres que el fonema tentativamente denotat com /kʷ/ només apareix en noms propis i en licio B, la seua absència en licio A podria indicar que hauria evolucionat a un atre sò com a /t, p, k/. Ademés deu tindre's en conte que:
- L'interpretació dels grafema <k, q, x> com les velares /k̟, k, k̠/ respectivament, és tentativa en varis punts. Per a alguns autors <x> pot representar una fricativa [x] o [ħ].
- Tots els fonema oclusivos /p, t, c, k̟, k, k̠/ posseirien alòfons sorts /p, t, c, k̟, k, k̠/ i sonors /b, d, g̟, g, g̠/ condicionats pel context fonètic. Els alòfons sonors apareixerien despuix de consonante nassal o vocal nassal i els alòfons sorts en el restant de posicions. Note's per eixemple que trqqñt- [tərkənd-] 'deu del tro' apareix transcrito en grec com τροκονδος o τερκανδας.
- el grafema <τ> es corresponen en el proto-anatolio kʷ s'interpreta com a fonema palatal /c/. En licio A, kwi- evoluciona a tu- mentres que en licio B kwi- evoluciona a ki-. Degut a que davant les atres vocals sembla existir tant delabialización com frontalización, es conejtura que dit fonema puga ser una oclusiva palatal.
Sobre les vocalés pot assegurar-se l'existència segura de /i, o, i, a, ã, ẽ/ distinguides totes elles en la grafia, ademés es conjectura que molt provable existien /ĩ, ũ/ encara que en este últim cas no es diferencien en la grafia de les corresponents no nasalizades, l'evidència per a presupondre que existien fonema nasalizados de les vocals tancades procedix de la transcripció de noms grecs, aixina Ιμβρος apareix en licio com Ipre-, que seria la grafia aproximada de /ĩbre-/.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ H. G. Melchert, 2004, p. 592
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adiego, I. J. (2007). «Greek and Lycian», A History of Ancient Greek from the Beginning to Clapix Antiquity (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-83307-3.
- Melchert (2004). «Lycian», Roger D. Woodard (ed.). org/details/cambridgeencyclo0000unse_t8o9 The Cambridge Encyclopedia of the World's Ancient Languages (en anglés), Cambridge University Press, pp. org/details/cambridgeencyclo0000unse_t8o9/page/591 591-600. ISBN 0 521 56256 2.
- Bryce, Trevor R. (1986). The Lycians (en en), Museum Tusculanum Press, pp. 68-71. ISBN 87-7289-023-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (anglés) archive. org/web/20051016055107/http://indoeuro. bizland. com/tree/anat/lycian. html L'idioma licio, (en és) archive. org/web/20091027151919/http://www. geocities. com/linguaeimperii/Anatolian/lycian_es. html Descripció de l'idioma licio.
- (anglés) lycianturkey. com/lycian_language. htm Turquia licia lycianturkey. com/lycian_language. htm archivat en Wayback Machine.
- (anglés) lycianturkey. com/lycian_language. htm Gramàtica licia lycianturkey. com/lycian_language. htm archivat en Wayback Machine.
- (anglés) dkuug. dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n2939. pdf#search='lycian%20language' Document de grup de treball sobre l'idioma licio dkuug. dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n2939. pdf#search='lycian%20language' archivat en Wayback Machine.
- (anglés) uni-frankfurt. de/texte/etcs/anatol/lycian/lyccolex. htm Text licio
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma licio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.