Anar al contingut

Idioma proto-oceànic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Proto-oceànic (abreviat POc) és una protolengua que els llingüistes històrics des d'Otto Dempwolff han reconstruït com l'hipotètic ancestro comú del subgrup oceànic de la família de llengües austronesias. El proto-oceànic és descendent del idioma protoaustronesio (PA), el ancestro comú de les llengües austronesias.

El proto-oceànic provablement es va parlar cap a finals del tercer mileni a. C. en l'archipèlec de Bismarck, a l'est de Papúa Nueva Guinea. Arqueòlecs i llingüistes coincidixen actualment en que la seua comunitat coincidix més o menys en la cultura Lapita.

Característiques llingüístiques

[editar | editar còdic]

La metodologia de la llingüística comparativa, junt en la relativa homogeneïtat de les llengües oceàniques, permeten reconstruir en raonable certea les principals propietats llingüístiques de la seua ancestro comuna, el proto-oceànic. Com totes les hipòtesis científiques, deu entendre's que estes reconstrucció reflectixen òbviament l'estat de la ciència en un moment particular; El detall d'estes reconstrucció seguix sent objecte de molta discussió entre els estudiosos oceanicistas.

Fonológia

[editar | editar còdic]

La fonologia de POc pot reconstruir-se en raonable certea.[1] Proto-oceànic tenia cinc vocals: i, i, a, o, o, sense contrast de llongitut.

Es reconstruïxen vintitrés consonante. Quan la transcripció convencional d'un protofonema diferix del seu valor en l'AFI, s'indica este últim:

Labiovelares Bilabials Alveolars Palatals Velares Uvulares
Oclusivas Sordes **pw /pʷ/ p t c k q
Prenasalizades **bw /ᵐbʷ/ b /ᵐb/ d /ⁿd/ j /ᶮɟ/ g /ᵑɡ/
Nassals **mw /mʷ/ m n **ñ /ɲ/ ŋ
Fricatives s
Róticas Vibrants simples[2] R /ɾ/
Vibrants múltiples r
Prenasalizades **dr /ⁿr/
Laterals l
Aproximantes w i /j/

Basat en evidència de les llengües Oceàniques meridionals i de les llengües Micronesias, Lynch (2003) propon que la série bilabial pugues haver segut realisada fonèticament com palatalizades: /pʲ/ /ᵐbʲ/ /mʲ/.[3]

Orde de les paraules

[editar | editar còdic]

Moltes llengües oceàniques de Papúa Nueva Guinea, Vanuatu, les Illes Salomón i Micronesia són llengües SVO, o llengües verbals medials. L'orde de les paraules SOV, o final del verp, es considera tipológicamente inusual per a les llengües austronesias i solament es troba en algunes llengües oceàniques de Papúa Nueva Guinea i, en major mida, en les Illes Salomón. Açò es deu a que l'orde de les paraules SOV és molt comú en algunes llengües papúes no austronesias en contacte en llengües oceàniques. A la seua volta, la majoria de les llengües polinesias, i vàries llengües de Nueva Caledonia, tenen l'orde de paraules VSO. Encara és discutible si el Proto-oceanico tenia SVO o VSO.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. See Ross, Pawley, Osmond (1998): 15).
  2. The consonant R has been recently reconstructed as an alveolar flap by François (2011), p.141.
  3. Lynch, John (2003). «The Bilabials in Proto Loyalties», Issues in Austronesian Historical Phonology, Canberra: Pacific Linguistics, pp. 153–173 (171). doi:10.15144/PL-550.153.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]