Idioma protomalayo-polinesio
El protomalayo-polinesio (PMP) és el ancestro reconstruït de les llengües malayo-polinesias, la branca més gran (pels parlants actuals) de la família de llengües austronesias. El protomalayo-polinesio és ancestral de totes les llengües austronesias parlades fòra de Taiwan, aixina com del idioma yami en l'Illa Orquídea de Taiwan. La primera reconstrucció sistemàtica del protoaustronesio (en alemà:"Uraustronesisch") realisada per Otto Dempwolff es va basar en evidència de llengües fòra de Taiwan i, per lo tant, va anar en realitat la primera reconstrucció de lo que ara es coneix com protomalayo-polinesio.[1]
Fonológia
[editar | editar còdic]Consonants
[editar | editar còdic]Les següents consonante es poden reconstruir per al protomalayo-polinesio (Blust 2009):[2]
| Labials | Alveolars | Palatals | Retroflejas | velares palatalizades |
Velares | Uvulares | Glotals | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sordes obstruents | p | t | c /c͡ç/ | k | q | |||
| Sonores obstruents | b | d | **z /ɟ͡ʝ/ | D /ɖ/ | j /ɡʲ/ | g | ||
| Nassals | m | n | **ñ /ɲ/ | ŋ | ||||
| Fricatives | s | h | ||||||
| Laterals | l | |||||||
| Vibrants simples o Vibrants múltiples | r | R /ʀ/ | ||||||
| Aproximantes | w | i /j/ |
El valor fonètic dels sons reconstruïts, p, b, w, m, t, d, n, s, l, r, k, g, ŋ, q, h era com ho indica l'ortografia. els símbols **ñ, i, **z, D, j, R són convencions ortogràfiques introduïdes per primera volta per Dyen (1947).[3] Els valors fonètics supòsits es donen en la taula.
Este sistema de consonante és prou similar al sistema ancestral del protoaustronesio] (PA), pero es caracterisa per tres fusions:
- PA t/C > PMP t
- PA l/N > PMP l
- PA h/S > PMP h
Vocals
[editar | editar còdic]Les vocals protoaustronesias a, i, o, i (i representa /ə/) i els diptongos finals ai, **aw, **uy, **iw varen permanéixer sense canvis.[2]
Vista alternativa
[editar | editar còdic]En un estudi de 2016, Roger Blench[4] ha plantejat dubtes de que en realitat existira un únic idioma protomalayo-polinesio unitari. Més be, l'expansió malayo-polinesia a través del Estret de Luzón va consistir en tripulacions multiétnicas que es varen assentar ràpidament en varis llocs del surest asiàtic marítim, com ho sugerixen tant l'evidència arqueològica com la llingüística. També va haver una migració malayo-polinesia a Hainan; Blench (2016) senyala que tant els hlai com els austronesios també utilisen el teler de cintura en reforços per als peus.
Vore també
[editar | editar còdic]- Idioma protoaustronesio
- Llengües austronesias
- Llengües malayo-polinesias
- Idioma proto-oceànic
- Idioma protopolinesio
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dempwolff, Otto (1934–37). Vergleichende Lautlehre dones austronesischen Wortschatzes. (Beihefte zur Zeitschrift für Eingeborenen-Sprachen 15;17;19). Berlin: Dietrich Reimer. (3 vols.)
- ↑ 2,0 2,1 (2009) google. com/books? id=uYspAQAAIAAJ The Austronesian languages, Pacific Linguistics, Research School of Pacific and Asian Studies, The Australian National University. ISBN 978-0-85883-602-0.
- ↑ Dyen, Isidore. (1951). Proto-Malayo-Polynesian **Z. Language, 27(4), 534–540.
- ↑ Blench, Roger. 2016. academia. edu/11777678/The_boiling_pot_4000_years_ago_in_the_Luzon_straits The boiling pot: 4000 years ago in the Luzon straits.
Atres llectures
[editar | editar còdic]- Blust, Robert. “Proto-Western Malayo-Polynesian vocatives”. Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde 135 (2): 205–251. Accessed: 27 Dec. 2022.
- Blust, Robert. “The Challenge of Semantic Reconstruction: Proto-Malayo-Polynesian **suku ‘Lineage; Quarter’?”. Oceanic Linguistics 56 (1): 247–56. Accessed 26 Dec. 2022.
- Blust, Robert. “The Challenge of Semantic Reconstruction 2: Proto-Malayo-Polynesian **kamaliR ‘Men’s House’”. Oceanic Linguistics 57 (2): 335–358. Accessed 26 Dec. 2022.
- Blust, Robert. “The Challenge of Semantic Reconstruction 3: Proto-Malayo-Polynesian **guntiŋ ‘scissors’?”. Oceanic Linguistics 61 (1). doi:.
- DYEN, ISIDORE. The Proto-Malayo-Polynesian Laryngeals, Linguistic Society of America. doi:ctt1x76d60 10.2307/j. ctt1x76d60. Accessed 27 Dec. 2022.
- Haudricourt, André-G.. “Origines asiatiques dones langues malayo-polynésiennes” (francés). Journal de la Société dones océanistes 10: 180-183. doi:.
- Reid, Lawrence. "handle. net/10125/33039 The Reconstruction of a Dual Pronoun to Proto Malayo-Polynesian". In: Discovering History Through Language. Papers in Honour of Malcolm Ross. edited by Bethwyn Evans. Canberra: Pacific Linguistics, 2009. pp. 461–477.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Proto-Malayo-Polynesian language» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- archive. org/web/20130426145530/http://language. psy. auckland. ac. nz/austronesian/language. php? id=269 ABVD: ProtoMalayo-Polinesio
- archive. org/web/19991011025952/http://www. geocities. com/Tokyo/8908/firemount/austroframes. html Una comparació de llengües austronesias: resultat de la consulta WebCite
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma protomalayo-polinesio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.