Pobles austronesios
Els pobles austronesios, a voltes cridats pobles de parla austronesia,[1] són un grup de població present en Oceania i el Surest Asiàtic que parlen, o els antepassats del qual parlaven, alguna de les llengües austronesias.[2][3] Són originaris de l'illa de Taiwan i inclouen als malayo-polinesios que es varen expandir per tota Oceania, llevat Austràlia, ademés de Madagascar. Entre els pobles austronesios s'inclouen: els aborigen de Taiwan; la major part dels grups ètnics de Timor Oriental, Indonèsia, Malàsia, Brunei i Filipines, aixina com els pobles aborigen de Madagascar, Nova Zelanda, Micronesia, Melanèsia i Polinèsia. També inclouen minories ètniques indígenes en Vietnam, Camboya, Birmània, Tailàndia, Hainan, les Comores i les Illes de l'estret de Torres.[2][4][5] Les nacions i territoris poblats predominantment per pobles de parla austronesia són a voltes coneguts colectivamente com Austronesia.[6]
Segons el consens científic actual, procedixen d'una migració marítima prehistòrica, coneguda com la expansió austronesia, des del Taiwan previ als han, entre 1500 i 1000 a. C. Els austronesios varen aplegar a les Filipines més septentrionals, concretament a les illes Batanes, cap al 2200 a. C. Els austronesios usaven vés-les algun temps abans del 2000 a. C..[7]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Junt en l'us d'atres tecnologies marítimes (en particular, catamarans, canoas polinesias, construcció de barcos en torres i vés-les astronesias), açò va permetre la seua dispersió en les illes del Indo-Pacífic. A partir de l'any 2000 a. C., varen assimilar a (o varen ser assimilats per) les poblacions paleolíticas prèvies de negritos i papúes australo-melanesios. Varen aplegar inclús fins a l'Illa de Pasqua a l'est, Madagascar a l'oest i Nova Zelanda al sur. En el seu extrem més lluntà, podrien haver aplegat inclús també a les Américas.[8][9]
Aparte de la llengua, els pobles austronesios compartixen en gran mida característiques culturals, incloent tradicions i tecnologies tals com el tatuage, els palafitos, la talla en jade, l'agricultura en chapulls i diversos motius d'art rupestre. També compartixen plantes i animals domesticats que es duyen durant les migracions, com l'arròs, les bananas, els cocos, el frutipán, el ñame Dioscorea, el taro (malanga), la morera del paper, les gallines, els porcs i els gossos.
Orige i difusió
[editar | editar còdic]Tant l'evidència llingüística com l'evidència arqueològica permet assegurar que els pobles austronesios varen tindre el seu orige en l'illa de Taiwan despuix d'una migració de pobles de llengua pre-austronesia des d'Àsia continental cap a 10 000-6000 a. C.
L'investigació interdisciplinar, en aportacions de l'arqueologia, l'etnobotánica i la llingüística, ha permés reconstruir les trayectòries de difusió geogràfica de les llengües austronesias i de certes tècniques agrícoles. Segons esta investigació, fa uns 5000 anys (3000 a. C.), els habitants del llitoral de China meridional, cultivadores de dacseta i d'arròs, varen començar a creuar l'estret per a instalar-se en Taiwan. Cap a el 2000 a. C., dites llengües i tècniques es varen difondre des de Taiwan fins a les Filipines, i després des d'estes cap a Célebes i Timor-Leste, per a, des d'allí, estendre's per atres illes de l'archipèlec d'Indonèsia. Cap al 1000 a. C., un atre moviment de pobles va dur a poblacions des de Filipines a Nova Guinea i més allà, cap a les illes del Pacífic.
No obstant, la biologia no sembla indicar que les migracions humanes hagen estat sempre acompanyades de difusió culturals. Un estudi[10] sobre la variació del cromosoma I, portat a terme per un grup d'especialistes nortamericans, italians, britànics i taiwanesos, aplega a la conclusió de que existix una herència paterna en la majoria dels habitants d'Indonèsia i Oceania provinent de poblacions establides en dites regions des del Pleistoceno (és dir, fa més de 10 000 anys, i per tant anteriors a les migracions austronesias). Segons este estudi, els habitants d'Oceania haurien adoptat junt a les tècniques del Neolític, la llengua i les tècniques de poblacions originàries de les Filipines sense que això suponguera l'establiment d'estes poblacions en Oceania. En canvi, en Indonèsia, sense dubte menys densament poblada en el Neolític, sí s'haurien establit poblacions procedents del nort (Filipines i Taiwan).
Varis investigadors coincidixen que va haver una implantació posterior de pobles austronesios en la costa este d'Àfrica. Des d'el IV, mercaders procedents d'illes de l'actual Indonèsia, en particular les illes de Java, Sumatra i Borneo varen alcançar Aden despuix de passar per l'Índia, i varen baixar per la costa este d'Àfrica fins a Madagascar i les Comores.[11] Fonts àraps d'el X donen testimoni de que en el IX, navegants de les illes indonèsies i malayas realisaven violentes incursions en fins comercials en l'oceà Índic. Un capità persa, Buzurg Ibn Shahriyar, en el seu Llibre de les maravelles de l'Índia, conta el testimoni d'un mercader àrap cridat Ibn Lakis que en 945, va vore aplegar en la costa de Moçambic «mils de menudes embarcacions» tripulades per uns waqwaqs que buscaven productes molt apreciats en les seues illes i en China, aixina com esclaus zanj, nom baix el qual els àraps designaven en aquella época als habitants de la costa este d'Àfrica. Aquells waqwaqs varen dir que el seu viage havia durat un any.[11] Els autors antics recalquen el fet de que eixos navegants utilisaven un tipo de veler de dos caixcos desconegut pels àraps, el prao, que és típic d'Indonèsia i Oceania.[11]
Vàries ones migratòries de pobladors austronesios varen succeir als mercaders, provablement entre els sigles XIII i XV. Prova d'això són, aparte de les característiques genètiques i llingüístiques, l'implantació en Madagascar de tècniques agrícoles, ferramentes i utensilis, ritos funeraris i arquitectura típica d'algunes regions del surest asiàtic.[11]
Expansió austronesia
[editar | editar còdic]L'expansió austronesia (també cridada model «Eixits de Taiwan») és una migració a gran escala d'austronesios fòra de Taiwan, que es va produir al voltant de 1500-1000 a. C. El creiximent poblacional va ser el principal motor d'esta migració. Estos primers colon varen desembarcar en el nort de Luzón, en l'archipèlec de Filipines, i es varen mesclar en la població australo-melanesia anterior que havia habitat les illes des d'uns 23.000 anys abans. Durant els següents mil anys, els pobles austronesios varen emigrar cap al surest, al restant de Filipines i a les illes del mar de Célebes, Borneo i Indonèsia. Els austronesios que es varen estendre cap a l'oest pel surest asiàtic marítim també varen colonisar parts del surest asiàtic continental.[12][13]
Poc despuix d'aplegar a Filipines, els austronesios varen colonisar les Islas Marianas del Norte cap a l'any 1500 a. C. i Palaos i Yap cap a l'any 1000 a. C., convertint-se en els primers humans en aplegar a l'Oceania Lluntana. Una atra branca migratòria important va ser la de la cultura lapita, que es va estendre ràpidament a les illes de la costa del nort de Nova Guinea i a les Illes Salomón i atres parts de la Melanèsia insular cap a l'any 1200 a. C. Varen aplegar a les illes polinesias de Samoa i Tonga entre el 900 i el 800 abans de Crist. Est va ser el punt més lluntà de l'expansió austronesia en la Polinèsia fins a l'any 700 a. C., quan es va produir una atra onada de colonisació d'illes. Varen aplegar a les Islas Cook, Tahití i les Marqueses cap a l'any 700 d. C.; a Hawái cap a l'any 900 d. C.; a Rapa Nui cap a l'any 1000 d. C.; i a Nova Zelanda cap a l'any 1200 d. C.[14][15] També hi ha indicis, basats en la difusió de la batata, de que els austronesios varen poder aplegar a Sudamérica des de la Polinèsia, a on varen comerciar en els indis americans.[8][9]
En l'oceà Índic, varen navegar cap a l'oest des del surest asiàtic; els austronesios varen aplegar a Madagascar entre el 50 i 500 de l'era cristiana.[16][17][18] Sobre la seua ruta, una possibilitat és que els austronesios indonesis vingueren directament a través de l'oceà Índic des de Java fins a Madagascar. És provable que passaren per les Maldives, a on persistixen evidències d'antics dissenys de barcos i de tecnologia peixquera indonesis fins al present.[19]
Perspectives alternatives
[editar | editar còdic]Una hipòtesis que competix en el model «Eixits de Taiwan» és l'hipòtesis «Eixits de Sondalandia», favorida per una minoria d'autors. Entre els seus proponentes destaquen William Meacham, Stephen Oppenheimer i Wilhelm Solheim. Per diverses raons, han propost que les terres natals dels austronesios es trobaven dins de les illes del surest asiàtic, en particular en la massa terrestre de Sondalandia inundada durant el final del últim periodo glacial per la pujada del nivell de el mar. Els defensors d'estes hipòtesis senyalen els antics orígens del ADNmt en poblacions del surest asiàtic, prèvies a l'expansió austronesia, com a prova de que els austronesios es varen originar en el surest asiàtic insular.[20][21][22]
No obstant, estes idees han segut rebujades per estudis que utilisen seqüenciació del genoma complet i que han descobert que totes les poblacions del surest asiàtic insular tenien gens procedents dels aborigen taiwanesos. En contra de l'afirmació d'una migració de sur a nort en l'hipòtesis de «Eixits de Sondalandia», el nou anàlisis del genoma complet confirma fermament la dispersió de nort a sur dels pobles austronesios en l'hipòtesis predominant de «Eixits de Taiwan». Els investigadors varen senyalar ademés que, si ben els humans duen vivint en Sondalandia a lo manco 40.000 anys, els pobles austronesios eren nouvinguts. Els resultats dels estudis anteriors no varen tindre en conte la mescla en les poblacions més antigues, pero no relacionades, de Negritos i Papúes.[23][24]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons l'antropòlec Wilhelm Solheim II: "Torne a insistir, com he fet en molts atres artículs, en que 'austronesio' és un terme llingüístic i és el nom d'una superfamilia llingüística. Mai deuria amprar-se com a nom d'un poble, genèticament parlant, o d'una cultura. Per a referir-se a les persones que parlen una llengua austronesia deuria amprar-se l'expressió 'poble de parla austronesia'" Origins of the Filipins and Their Languages (Giner de 2006)
- ↑ 2,0 2,1 The Austronesians: Historical and Comparative Perspectives, Australian National University Press. ISBN 9781920942854.
- ↑ “Genome-wide evidence of Austronesian–Bantu admixture and cultural reversion in a hunter-gatherer group of Madagascar” (en) . Proceedings of the National Academy of Sciences 111 (3): 936–941. doi:. ISSN 0027-8424. PMID 24395773. Bibcode: 2014PNAS..111..936P.
- ↑ The Austronesian languages, Australian National University. ISBN 9781922185075.
- ↑ “The timing of arrival of humans and their commensal animals on Western Indian Ocean oceanic islands” (21 de agost 2010). Phelsuma 18 (2010): 38–69.
- ↑ “Hierarchy and Egalitarianism in Austronesia” (13 de juliol 2019). Anthropological Forum 29 (3): 205–215. doi:.
- ↑ The Austronesians : historical and comparative perspectives, Canberra, ACT. ISBN 978-0731521326.
- ↑ 8,0 8,1 Van Tilburg, Jo Anne. 1994. Easter Island: Archaeology, Ecology and Culture. Washington D. C.: Smithsonian Institution Press
- ↑ 9,0 9,1 Langdon, Robert. The Bamboo Raft as a Key to the Introduction of the Sweet Potato in Prehistoric Polynesia, The Journal of Pacific History, Vol. 36, No. 1, 2001
- ↑ "A predominantly indigenous paternal heritage for the Austronesian-speaking peoples of insular Southeast Àsia and Oceania" in American Journal of Human Genetics, 68, 2001
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Abdul Sheriff, Dhow Cultures and the Indian Ocean: Cosmopolitanism, Commerce, and Islam, Columbia University Press, 2010, págs. 203-205, ISBN 978-0-231-70139-6
- ↑ “Language phylogenies reveal expansion pulses and pauses in Pacific settlement” . Science 323 (5913): 479–83. doi:. PMID 19164742. Bibcode: 2009Sci...323..479G.
- ↑ (2002) «The Austronesian dispersal: languages, technologies and people», Examining the farming/language dispersal hypothesis, McDonald Institute for Archaeological Research, University of Cambridge, pp. 251–273. ISBN 978-1902937205.
- ↑ “The Austronesian Dispersal and the Origin of Languages” (21 de agost 1991). Scientific American 265 (1): 88–93. doi:. Bibcode: 1991SciAm.265a..88B.
- ↑ «'Game-changing' study suggests first Polynesians voyaged all the way from East Àsia».
- ↑ “Genetic evidence and historical theories of the Asian and African origins of the present Malagasy population” (22 de giner 2021). Human Molecular Genetics 30 (R1): R72–R78. doi:. ISSN 0964-6906. PMID 33481023.
- ↑ “The culture history of Madagascar” . Journal of World Prehistory 7 (4): 417–466. doi:.
- ↑ “A chronology for clapix prehistoric Madagascar” (Agost de 2004). Journal of Human Evolution 47 (1–2): 25–63. doi:. PMID 15288523.
- ↑ P. I. Manguin. Pre-modern Southeast Asian Shipping in the Indian Ocean: The Maldive Connection. 'New Directions in Maritime History Conference' Fremantle. Decembre de 1993.
- ↑ “On the improbability of Austronesian origins in South China” (1984–1985). Asian Perspective 26: 89–106.
- ↑ Archaeology and culture in Southeast Àsia : Unraveling the Nusantao, University of the Philippines Press. ISBN 978-9715425087.
- ↑ Oppenheimer, Stephen (1998). Eden in the east: the drowned continent, London: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 978-0-297-81816-8.
- ↑ 'Out of Sundaland' Assumption Disproved, Jakarta Globe.
- ↑ “Reconstructing Austronesian population history in Island Southeast Àsia” (Agost de 2014). Nature Communications 5 (1): 4689. doi:. PMID 25137359. Bibcode: 2014NatCo...5.4689L.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Llibres d'Australian National University
- Idiomes del món
- Encyclopedia Britannica: Idiomes austronesios
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblos austronesios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.