Palafito
Els palafitos són vivendas a on els pilars són simples estacas de cases sobre l'aigua. Normalment es construïxen sobre cossos d'aigües tranquiles com llacs, estanys i caños (cursos irregulars i llents pels que desaguan els rius i estanys de les regionés baixes), encara que també són construïdes en terra ferma o a la vora del mar, com és el cas en algunes zones de Chile i poden formar grans grups urbans construïts per mig de pilotis, com Venècia, Itàlia.
La paraula deriva del italià palafitta (pals estacats). En 2002 un important descobriment en la desembocadura del riu Sarno va revelar que en la zona portuària de Pompeya hi havia palafitos assentats sobre un sistema de canals, que també sugerixen una certa similitut. Els palafitos són considerades les cases ecològiques més antigues d'Amèrica.[1]
Història dels palafitos
[editar | editar còdic]Existix evidència arqueològica de que en l'Europa prehistòrica es va utilisar la construcció en palafitos en àrees alpines i en zones de lo que hui és França, Eslovènia, Escòcia, Lituània i Letònia generalment al voltant de llac o chapulls. Entre les possibles raons per a la construcció de palafitos es creu que servien contra predadores i veïns hostils.
En Europa s'han trobat construccions del Neolític que aplegaven a cobrir fins a mija hectàrea. Durant el Neolític, l'Edat del Coure i l'Edat del Bronze, els assentaments de palafitos eren comuns en les regions Alpina i Pianura Padana (Cultura de les Terramaras).[2] S'han trobat restants, entre uns atres, en les marismas de Liubliana en Eslovènia i en els llac Mondsee i Attersee en l'Alta Àustria. Els primers arqueòlecs que ho varen estudiar, com Ferdinand Keller, pensaven que formaven illes artificials, molt semblades als crannogs irlandesos i escocesos, pero hui sembla clar que la majoria dels assentaments estaven ubicats a la vora dels llac i solament es varen inundar posteriorment.[3] Casas reconstruïdes sobre pilotes poden contemplar-se en museus a l'aire lliure com en el Museu de palafitos d'Unteruhldingen o en Zuric (Pfahlbauland).
En juny de 2011, els palafitos prehistòrics de sis estats alpins (Llocs palafíticos prehistòrics dels Alps) varen ser designats com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Heródoto va descriure en els seus Històries les vivendes dels 'habitants del llac' en Peonia i cóm varen ser construïdes.[4]
En els Alps, edificacions similars, coneguts com raccards, semblats als hórreos d'Espanya, encara són utilisats com a graners. En Anglaterra, també estos graners es coloquen sobre pedres tipo molga, sobre pilotes, per a evitar que les rates i les ratas apleguen al gra. En Itàlia hi ha varis assentaments de palafitos, per eixemple el de la Rocca de Manerba del Garda (Lombardía).
Països en que es construïxen els palafitos
[editar | editar còdic]Argentina
[editar | editar còdic]Si be mils de cases, comerços, escoles i edificis públics del delta del riu Paraná estan construïts sobre pilotis, ya que la delta s'inunda habitualment durant les repetides riuades dels rius, dites construccions típiques no són palafito per no estar sobre les aigües. Si poden ser considerats dins d'este grup els molls i embarcaderos de la delta.
Bolívia
[editar | editar còdic]La comunitat de Bona Vista, en el municipi bolivià de Magdalena, està construïda en palafitos de fusta sobre les arenes del riu Iténez. La majoria dels seus habitants són comerciants, per la seua ubicació fronteriça en la localitat brasilera de Costa Marques a l'atre costat del riu.
Benín
[editar | editar còdic]La ciutat llacustre de Ganvié, en Benín, Àfrica, conte encara en mils de palafitos, llar de peixcadors que habiten el llac. Esta impressionant ciutat llacustre va ser fundada per persones de diferents ètnia que fugien del comerç d'esclaus i que usaven l'aigua com a barrera de seguritat. Els palafitos estan construïts en bambú i atres fustes.
Belize
[editar | editar còdic]Els palafitos pintats de cridaners colors són l'arquitectura típica d'este país caribeny. Com els huracans inunden en freqüència el seu territori i algunes de les seues ciutats varen ser construïdes sobre pantans, els beliceños rics i pobres solen viure en este tipo de cases.
Myanmar
[editar | editar còdic]En el Llac Inle viuen més de cent mil persones.[5] Gràcies als recursos del llac i a la seua explotació, esta regió llacustre és la zona més rica de Myanmar.
Colòmbia
[editar | editar còdic]En el municipi de Sitionuevo en el Departament del Magdalena, els corregimientos de Nova Venècia i Buenavista els quals està conformat bàsicament per palafitos sobre la Ciènaga Gran de Santa Marta ocupant un sector per prop de 200 anys. Si ben estos palafitos corresponen als de més alta recordación.
En vàries de les riberes del país es troben menudes poblacions que utilisen palafitos, principalment en els departaments de Va chocar, Nariño i Amazones.
Chile
[editar | editar còdic]Este tipo de construcció es va començar a fer en els pobles de Chiloé a fins d'el XIX, quan varen començar a arribar llauradors que no tenien un atre espai per a construir. Castro, la capital de la província de Chiloé, té palafitos en els seus entrades nort i sur. Els seus pilotes estan fets de fusta d'luma i les seues parets són de colors molt vius. No obstant, els seus habitants passen per problemes de salut a causa de la contaminació de l'aigua i la falta d'aigüeral i ademés no tenen títuls de propietat puix, segons la llegislació chilena les plages són fiscals i cap particular pot ser amo de terrenys que es troben per baix de la llínea de les marees més altes. A pesar d'açò, s'han realisat compravendes de les vivendes.
França
[editar | editar còdic]Dos célebres palafitos cridats en gascó "cabanyes sobre zancos" (cabanes tchanquées) són símbols de l'estany francés d'Arcachón. Varen ser construïts en el XIX com a casetes de vigilància per a impedir la colecta ilícita d'ostres. La seua bellea ha contribuït a preservar-els.
Perú
[editar | editar còdic]En el Perú els palafitos es troben en la selva. Són vivendes sobre l'aigua, ahí hi ha comerç, transport en pots d'un punt a un atre. Un lloc característic és el Barri Belén, Iquitos. El barri extens també és cridat la «Venècia Amazónica».
Veneçola
[editar | editar còdic]El 24 d'agost de 1499, Alonso d'Ojeda va descobrir el Llac de Maracaibo, junt en Juan de la Cosa i Américo Vespucio. Els indígenes vivien en palafitos i es traslladaven d'un lloc a un atre sobre menuts ponts de fusta i canoas, li varen recordar a Venècia i varen inspirar el nom del Golf de Veneçola (menuda Venècia), que després s'estendria a tot el país. En Veneçola són també típics en el poblat de Santa Rosa d'Aigua, al nort en l'Estany de Sinamaica, i en els poblats warao del Delta Amacuro, en la delta del riu Orinoco.
Atres regions
[editar | editar còdic]Més allà de la seua construcció tradicional o àmpliament difosa en els països mencionats, els palafitos són un recurs arquitectònic contemporàneu present en zones llacustres, fluvials i marítimes de tots els continents, especialment en el continent asiàtic i en Amèrica del Sur; encara que també els podem trobar en Zones Caribenyes de països com Hondures, Costa Rica i Panamà, en este últim país la zona més rellevant és la Província de Boques del bou Molt visitada per les seues colorida arquitectura i construccions sobre la Mar cristalina.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Veneçola: Els palafitos, les cases ecològiques més antigues d'Amèrica» (en és). +Vert Periòdic Ecològic. Consultat el 6 de decembre de 2019.
- ↑ Alan W. Ertl (15 d'agost de 2008). Toward an Understanding of Europe: A Political Economic Précis of Continental Integration, Universal-Publishers. ISBN 978-1-59942-983-0.
- ↑ Francesco Menotti (2004). Living on the lake in prehistoric Europe: 150 years of lake-dwelling research, Psychology Press. ISBN 978-0-415-31720-7.
- ↑ Heródoto, Històries, 5.16.
- ↑ http://berclo.net/page00/00es-myanmar-2.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palafito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.