Idioma vitu
Vitu (també escrit Witu o Vittu, referit pels seus propis parlants com pole matotota ‘discurs verdader’ o pole Vitu ‘Discurs Vitu’) o Muduapa és una llengua oceànica parlada per unes 7.000 persones en les illes al noroest de la costa de la província de Nova Bretanya Occidental en Papúa Nueva Guinea.[1]
Nom
[editar | editar còdic]El nom Vitu és un endónimo, també denominat, Muduapa,[2] un exónimo de l'idioma veí Uneapa (o Bali) parlat en l'illa de Bali, que en Vitu se li coneix com Mudua, en referència a una illa al noroest de Vitu pròpiament dita. Mudua i Muduapa poden provindre d'una protoforma **Muduap, lo que reflectix l'adició d'una vocal d'eco en Bali i la pèrdua regular de consonante finals en Vitu.
Classificació
[editar | editar còdic]Vitu i Bali formen un subgrup dins del grup meso-melanesio de llengües oceàniques.[3] Vitu està tan estretament relacionat en l'idioma veí Uneapa (o Bali) que a voltes són considerats un sol idioma, cridat Bali-Vitu.[4][5] No obstant, existixen algunes diferències, particularment en els seus inventaris fonémicos, retenció de consonante finals (que es pert en Vitu), sistemes de pronoms i elecció de paraules. En general, Bali tendix a ser més conservador que Vitu en la majoria dels aspectes.
Fonologia
[editar | editar còdic]Els eixemples de Vitu seguixen l'ortografia estàndar, en cinc vocals /i i a o o/ i tretze consonante /ptk bdg ðβγ mn lr/.[6] la majoria dels símbols tenen els seus valors esperats, a on v representa la fricativa bilabial sonora /β/, z la fricativa dental sonora /ð/ i h la fricativa velar sonora /γ/. Les oclusivas sonores b, d i g normalment són prenasalizades i la /t/ es realisa com la [tʃ] abans de la /i/.[2] La /s/ es veu solament en un préstam llingüístic del tok pisin, incloent la sikul. No hi ha consonante superficials finals en Vitu i l'accent és el penúltim.[6]
Vocals
[editar | editar còdic]| Front | Arrere | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Alt | i | o | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mig | i | o | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Baix | a |}.
Consonante[editar | editar còdic]
Fonotáctica[editar | editar còdic]No es permeten grups de consonante ni consonante finals en les paraules natives de Vitu: totes les sílabes tenen una estructura CV o V.[2] Els préstams llingüístics, no obstant, poden tindre estructures diferents. Del restant, Vitu és una llengua oceànica prou típica en l'orde habitual de les paraules tipo subjecte-verp-objecte (SVO),[7] preposicions, pronoms singular, dual i plural, un artícul propi i un de nom comú (a i na respectivament), poca morfologia verbal: sufixos d'objecte, va causatiu, vai recíproc i reduplicación, marcadors preverbals d'aspecte, estat d'ànim i secuencialidad i composició verbal.[2] Sistema d'escritura[editar | editar còdic]Vitu s'escriu en escritura llatina. Entre el 15% i el 25% dels parlants de vitu saben llegir i escriure en l'idioma, pero molts més ho saben en Tok Pisin, l'idioma nacional de Papúa Nueva Guinea.
Gramàtica[editar | editar còdic]Morfologia[editar | editar còdic]Els complexos sistemes de veu que solen ser tan característics de les llengües austronesias de Taiwan i Filipines sofrixen una reducció significativa en la majoria de les llengües austronesias de l'est d'Indonèsia i Oceania.[8] Vitu és inusual en térmens de morfologia en comparació a la majoria de les atres llengües oceàniques parlades en Melanèsia. És una de les poques llengües melanesias que té un sistema de marcat que ampra la veu passiu. Referències[editar | editar còdic]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||