Idioma wólof
El idioma wólof és una llengua parlada en Senegal i Gàmbia, llengua nativa de l'ètnia wólof i usada secundariamente en la regió. Té una miqueta més de cinc millons de parlants natius i el número total de parlants incloent com a segona llengua està entre els sèt i els huit millons.
És l'idioma més parlat en Senegal, i és parlat aparte dels wólof (que representen el 40 % de la població) per atres senegalesos. En el seu Diccionari Espasa llengües del món, el lexicógrafo Rafael del Moral, creador de la castellanisació «suajili» de swahili, va propondre volofo en lloc de wólof,[1] encara que este terme no conta en una total acceptació entre els hispanohablante.[2]
Aspectes
[editar | editar còdic]Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Al voltant del 40 % (uns 3,2 millons de persones) de la població de Senegal parla wólof com llengua materna. Un atre 40% ho té com segona llengua. En tota la regió entre Dakar i Saint-Louis, i també a l'oest i suroest de Kaolack, la major part de la població parla wólof. En Casamance i en l'oest de Senegal s'utilisa el wólof junt en el mandinka i el diola. L'idioma oficial de Senegal és el francés.
En Gàmbia al voltant del 15 % de la població (unes 200 000 persones) té el wólof com a llengua materna, pero esta llengua té una influència molt major per la seua importància en la capital, Banjul, a on el 50 % de la població ho utilisa com a primera llengua. En Serrekunda, la ciutat més gran de Gàmbia, solament hi ha unes poques persones d'ètnia wólof, pero l'idioma és parlat per aproximadament el 90 % de la població. Cada volta més, els jóvens d'un atre orige ètnic ho utilisen com a primera llengua.
El wólof està adquirint major influència en Gàmbia, en part a causa de la seua associació en la música mbalax i la cultura popular de Senegal. En Banjul i Serrekunda, el wólof ha conseguit l'estatut de lingua franca i és molt més parlat que el mandinka; en les províncies, no obstant, el mandinka seguix sent la llengua principal. L'idioma oficial de Gàmbia és l'anglés. Atres idiomes, com el mandinka (que parla el 40 % de la població), el wólof (el 15%) i el fula (el 15 %), tenen reconeiximent oficial, encara que no s'utilisen en l'educació.
En Mauritània, al voltant d'un 7 % (aproximadament 185 000 persones) de la població parla wólof. En este país, s'utilisa solament en les regions costeres del sur. L'idioma oficial de Mauritània és l'àrap; el francés s'utilisa com lingua franca.
Història
[editar | editar còdic]Històricament, l'expansió dels wólof en Àfrica Occidental va estar unida als processos històrics i demogràfics que varen dur a la formació del Imperi wólof (XIV-XVI).
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]L'inventari de consonante del wólof és el següent:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | |
|---|---|---|---|---|
| oclusiva | p, b | t, d | k, g | |
| fricativa | f | s | ʝ | x |
| nassal | m | n | ɲ | ŋ |
| aproximante | r, l | i | w |
Este inventari és molt similar al del fula, a on ademés existix una série d'implosivas en algunes varietats i una oclusiva glotal. Per la seua banda, l'inventari de vocals ve dau per:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | o | |
| semicerrada | i | ə | o |
| semiabierta | ɛ | ɔ | |
| oberta | a |
Escritura
[editar | editar còdic]L'alfabet wólof modern es basa en l'alfabet llatí i és relativament recent. La seua ortografia va ser promulgada entre 1971 i 1985, regulada per el "Centre de linguistique appliquée de Dakar" (CLAD). Com a curiositat, li'l cita entre les llengües que, de la mateixa manera que el castellà, també té en el seu alfabet la lletra Ñ. No usa la V ni la Z.[3][4][5]
A, B, C, D, I, Ë, F, G, H, I, J, K, L, M, N, Ñ, Ŋ, O, P, Q, R, S, T, O, W, X, I
De forma tradicional s'usava una adaptació de l'alfabet àrap, cridat alfabet wolofal, que és bàsicament la versió wolof del alfabet ajami. Este alfabet va ser estandardisat també pel govern entre 1985 i 1990.[6] És usat prou en escoles coràniques i contexts musulmans.
Un alfabet de 25 lletres cridat alfabet garay va ser inventat en 1960 per Asane Faye, president d'el "Moviment dels Professors de Llengua Africans". Té certa influència de l'àrap, per eixemple en la direcció d'escritura (de dreta a esquerra) i en les dos formes (inicial i no inicial) de les lletres, encara que té una forma completament nova. Ho usa una comunitat relativament menuda d'escritors wólof.[7][8]
Morfologia
[editar | editar còdic]El nom posseïx gènero gramatical en forma de classes nominals, per lo que adscripció de cada nom a cada u dels huit possibles "gèneros" depén de criteris semàntics més o menys estrictes. També existixen distincions de número entre singular i plural.
Els verps en general presenten formes de perfecte i imperfecte, i exhibix poques formes distintes. La conjugació verbal es porta a terme bàsicament per mig de verps auxiliars que precedixen al verp lèxic i marquen la persona, el número, el temps i la polaridad (afirmativa/negativa).
Sintaxis
[editar | editar còdic]Respecte a l'orde sintàctic, normalment el modificador seguix al modificat i aixina, l'orde de la frase és SVO, el nom precedix a l'adjectiu que ho qualifica, i igualment els determinants van darrere del nom al que determinen.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Del Moral, Rafael (2002). worldcat. org/oclc/48929413 Diccionari Espasa llengües del món, Espasa. OCLC 48929413. ISBN 84-239-2475-0.
- ↑ Del Moral, Rafael (2014-04-14). google. es/books? id=Jqa1DwAAQBAJ Breu història de les llengües, Ed. Castalia, p. google. es/books? id=Jqa1DwAAQBAJ&pg=PT54 54. ISBN 978-84-9740-709-0.
- ↑ «kalam-alami. net/lessons/prononciation Orthographe et prononciation du wolof | Jangileen» (en fr).
- ↑ Diouf, Jean-Léopold. Dictionnaire wolof-français et français-wolof, Karthala, pp. 35. OCLC 937136481. ISBN 284586454X.
- ↑ J'apprends li wolof Damay jàng wolof, Karthala, pp. 11. OCLC 938108174. ISBN 2865372871.
- ↑ «dkuug. dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3882. pdf Proposal to add Arabic script characters for African and Asian languages» págs. 13–18, 34–37.
- ↑ «unicode. org/L2/L2012/12139-n4261-garay. pdf Preliminary proposal for encoding the Garay script in the SMP of the UCS». UC Berkeley Script Encoding Initiative (Universal Scripts Project)/International Organization for Standardization (2012-04-26).
- ↑ «omniglot. com/writing/wolof. htm Wolof».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Téere Espanyol biy Wommat ci Wolof, "Guia d'espanyol per a senegalesos", Espasa Recomanat
- Cissé, Mamadou, 1998, Dictionnaire Français-Wolof, Langues & Mondes, L'Asiathèque, Paris
- Cissé, Mamadou, 1995, Eléments de grammaire wolof, Nouvelles éditions de la Francographie, Paris
- Mamadou Cissé: "Revisiter "La grammaire de la langue wolof" d'A. Kobes (1869), ou étude critique d'un pa de l'histoire de la grammaire du wolof.", in Sudlangues (www. sudlangues. sn), february 2005, Senegal
- Sall Cheikh et Michel Malherbe, 1989 ,"Parlons wolof", édition de l'Harmattan
- Arame Fal, Rosine Sants, Jean Léonce Doneux: Dictionnaire wolof-français (suivi d'un index français-wolof). Karthala, París, França 1990.
- M. Orozco i F. Roca, 2006: [enllaç trencat], Barcelona, ISBN 84-393-7034-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- files. wordpress. com/2013/12/dimelo-en-wolof. pdf Digues-m'ho en wolof (manual d'aprendizage del wólof per a hispanófonos)
- ikuska. com/Africa/Lenguas/wolof/index. htm Iniciació a wolof (vocabulari, gramàtica i eixemples).
- au-senegal. com/Lexique-senegalais-francais-wolof. html Senegal pràctic Guia turística de Senegal (vocabulari i frases útils).
- catedu. es/doc_intercultural/lecturas/pdfs/Caracteristicas_wolof. pdf Característiques WOLOF (archiu PDF) catedu. es/doc_intercultural/lecturas/pdfs/Caracteristicas_wolof. pdf archivat en Wayback Machine. Característiques Wolof (Breu història i característiques generals).
- youtube. com/watch? v=wqCpjFMvz-k&list=RDwqCpjFMvz-k&start_radio=1 Cançó Pop "7 Seconds Away", la primera estrofa del qual és interpretada en idioma wólof
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma wólof» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.