Anar al contingut

Intercanvi colombino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:New World Domesticated plants.JPG
Intercanvi colombino
Archiu:New World Domesticated plants. CAPS 0
Productes agrícoles propis del Nou Món: el dacsa, el tomata, la creïlla, el tabac, el cacao, el caucho i la vainilla.
Archiu:Old World Domesticated plants1.jpg
Productes agrícoles propis del Vell Món: els cítrics, la poma, el banana, el mànec, el arròs, el blat, el café i la ceba.

Es denomina intercanvi colombino[1] (de l'anglés, Columbian Exchange) al procés ocorregut entre els sigles XV i XVI en el qual es varen transferir plantes, animals, cultures, malalties i tecnologies del Vell Món (Europa, Àfrica i Àsia) al Nou Món (el continent americà) i viceversa a finals de el XV i en els sigles següents.[2][3] Este procés rep el seu nom del descobridor Cristóbal Colón i es relaciona en la colonisació europea i el comerç mundial que va seguir al seu viage de 1492.[2] Alguns dels intercanvis varen ser intencionats; uns atres, accidentals. Les malalties contagioses d'orige en el Vell Món varen provocar una reducció d'entre el 80 i el 95 per cent en el número de pobles indígenes de les Américas a partir de el XV, sent la zona més afectada la del Carib.[2] Les cultures d'abdós hemisferis es varen vore molt afectades per la migració de persones (tant lliures com esclavizadas) del Vell Món al Nou. Els esclaus africans i els colon europeus varen substituir a les poblacions indígenes en tota Amèrica. El número d'esclaus africans que varen aplegar al Nou Món va ser molt major que el número d'americans que varen sofrir esclavitut en Àfrica[4][5] i que el número d'europeus que varen aplegar al Nou Món en els tres primers sigles despuix de Colón.[6][7]


Els nous contactes entre la població mundial varen donar lloc a l'intercanvi d'una gran varietat de cultius i guanyat, que varen favorir l'aument de la producció d'aliments i de la població en el Vell Món. Cultius americans com el dacsa, el albocat, el cacao, la creïlla, el tomata, el tabac, la yuca, el boniato i el chile es varen convertir en cultius importants en tot lo món. El arròs, el blat, la canya de sucre i el ganado del Vell Món, entre atres cultius, varen adquirir importància en el Nou Món. La argent produïda en el continent americà va inundar el món i es va convertir en el metal estàndar utilisat en l'acunyament de monedes, especialment en la China Imperial.

Archiu:CAPS 13 Columbian Exchange.jpg
L'intercanvi colombino de plantes de cultiu, ganado i malalties en abdós direccions entre el Vell Món i el Nou Món

El terme va ser falcat en 1972 per l'historiador nortamericà Alfred Crosby en el seu llibre sobre història ambiental The Columbian Exchange.[8][3] Va ser adoptat ràpidament per atres historiadors i periodistes i s'ha tornat àmpliament conegut.

Etimologia

[editar | editar còdic]

En 1972, Alfred W. Crosby, historiador nortamericà de l'Universitat de Texas en Austin, va publicar el llibre The Columbian Exchange, falcant aixina el terme.

Archiu:Intikawan Amantani.jpg
Bancales d'época incaica en Taquile, que s'utilisen per a cultivar aliments tradicionals andinos com la quinua i les papes, junt en el blat, una introducció europea.
Archiu:The Florentine Codex- Maize.tif
El Còdex Florentino del sigle XVI del flare espanyol Bernardino de Sahagún va proporcionar una representació primerenca del dacsa, una de les plantes que els espanyols varen dur al Vell Món.

Cultius

[editar | editar còdic]
Archiu:Namban-15.jpg
Comerciants portuguesos d'animals en Japó; detall d'un panel Nanban (1570-1616)

Vàries plantes natives del continent americà s'han estés per tot lo món, incloses la papa, el dacsa, el tomata i el tabac.[9] Abans de 1500, les creïlles no es cultivaven fòra d'Amèrica del Sur. En el XIX es consumien àmpliament en Europa i s'havien convertit en cultius importants en Índia i Amèrica del Nort. Les creïlles finalment es varen convertir en un aliment bàsic important de la dieta en gran part d'Europa, contribuint a un estimat del 25% del creiximent de la població en Afroeurasia entre 1700 i 1900.[10] Molts governants europeus, inclosos Federico II el Gran, rei de Prusia, i Catalina II la Gran, empreatriz de Rússia, varen fomentar el cultiu de la papa.[11]


La dacsa i la yuca, introduïts pels portuguesos d'Amèrica del Sur en el XVI,[12] han reemplaçat al sorgo i el dacseta com els cultius alimentaris més importants d'Àfrica.[13] Els colonizadores espanyols de el XVI varen introduir nous cultius bàsics en Àsia des de les Américas, inclosos la dacsa i la batata, i varen contribuir aixina al creiximent de la població en Àsia.[14] A una escala major, l'arribada de les creïlles i de la dacsa al Vell Món «va resultar en millores calòriques i nutricionals sobre els aliments bàsics prèviament existents» en tota la massa continental euroasiàtica,[15] ya que varen crear una alimentació més variada i abundant.[16]

Les tomates, que varen aplegar a Europa des del Nou Món a través d'Espanya, varen anar inicialment apreciats en Itàlia principalment pel seu valor ornamental. Pero a partir de el XIX, les salses de tomata es varen tornar típiques de la cuina napolitana i, en última instància, de la cuina italiana en general.[17] El café, introduït en Amèrica al voltant de 1720 des d'Àfrica i Mig Oriente, i la canya de sucre, introduïda en Amèrica des del subcontinent indi, es varen convertir en els principals cultius d'exportació de les extenses plantacions americanes. Introduït en la Índia pels portuguesos, el chile i les creïlles es varen convertir en una part integral de la cuina índia.[18]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ de la Torre, Daniel (Universitat Autònoma de Madrit). «L'Intercanvi Colombino i el esclavismo en Amèrica». Consultat el 7 d'abril de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 (2003) The Columbian Exchange: Biological and Cultural Consequences of 1492, Westport, Connecticut: Praeger, pp. 184.
  4. ↑ Milton, 2005, p. 486. "a trade that had ensnared at least one million Europeans and Americans over the previous three centuries”
  5. ↑ Early American Studies.University of Pennsylvania Press.1(2)ISSN 15434273.Consultat el 29 de giner de 2024.
  6. ↑ “The Columbian Exchange: A History of Disease, Food, and Idees” (2010). Journal of Economic Perspectives 24 (2): 163–188. doi:10.1257/jep.24.2.163.
  7. ↑ 1493, New York: Alfred A. Knopf, p. 286. ISBN 9780307265722.
  8. ↑ Smithsonian Magazine. «Alfred W. Crosby on The Columbian Exchange» (en anglés). Consultat el 7 d'abril de 2016.
  9. ↑ «The Healthfull Aromatick Herbe».
    88–98.
  10. ↑ “The Potato's Contribution to Population and Urbanization: Evidence from a Historical Experiment” . Quarterly Journal of Economics 2: 593–650.
  11. ↑ Crosby, Alfred. The Columbian Exchange: Biological and Cultural Consequences of 1492, Westport, Connecticut: Praeger, pp. 184.
  12. ↑ "Super-Sized Cassava Plants May Help Fight Hunger In Africa" [1] archivat en Wayback Machine., The Ohio State University
  13. ↑ "Maize Streak Virus-Resistant Transgenic Maize: an African solution to an African Problem", Scitizen, August 7, 2007
  14. ↑ "Chinenca's Population: Readings and Maps", Columbia University, East Asian Curriculum Project
  15. ↑ “The Columbian Exchange: A History of Disease, Food and Idees” . Journal of Economic Perspectives 2: 163–88, 167.
  16. ↑ Crosby, Alfred W. (2003). The Columbian Exchange: Biological and Cultural Consequences of 1492, Praeger, pp. 177.
  17. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  18. ↑ Collingham, Lizzie (2006). «Vindaloo: the Portuguese and the chilli pepper», Curry: A Tale of Cooks and Conquerors, Oxford: Oxford University Press, pp. 47–73. ISBN 978-0-19-988381-3.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Intercanvi_colombino&oldid=630834»