Internet en Chile
El Internet en Chile té el seu orige en proves realisades en 1986 entre l'Universitat de Chile i l'Universitat de Santiago de Chile, la seua comercialisació comença a mediat de 1990, sent la seua massificació en la segona mitat dels anys 2000, anterior a allò, Chile havia experimentat, sense èxit, en el proyecte Synco en 1971, un sistema de transferència d'informació econòmica a "casi" temps real en el govern.[1]
Les conexions a Internet en Chile són proporcionades en la seua totalitat pel sector privat i estan disponibles essencialment en Híbrit de fibra coaxial, Fibra fins a la casa i Banda ampla mòvil (i en menor mida en Internet per satèlit i xDSL), a una àmplia gama de velocitats i costs.
Cap a 2024, s'estima que 18.4 millons de persones tenen conexió a internet en Chile; el 94.3 % de la població nacional[2]
L'Internet en Chile es comunica en el restant del món principalment per 5 cables submarins, en distints punts del territori nacional, el Panamericano (PanAm), per Arica, el South America-1 (Sam-1), per Arica i Valparaíso, el South American Crossing (SAC)/Latin American Nautilus (LAN), per Valparaíso, el Cable Curie de Google per Valparaíso i el Cable Mistral per Arica i Valparaíso.
El regulador tècnic de l'Internet en Chile és el Ministeri de Transports i Telecomunicacions, a través de la Subsecretaria de Telecomunicacions. El domini de nivell superior geogràfic és . cl i és administrat per l'Universitat de Chile a través de NIC Chile.
Història
[editar | editar còdic]Intents inicials i Synco
[editar | editar còdic]Previ a l'introducció de l'Internet en Chile, el país es comunicava en l'exterior via Cartes, el servici de Correus de Chile havia segut iniciat per Chile en 1747 (quan encara era part de la corona espanyola),[3] no va ser fins a 1851 que es va iniciar un servici de telegrafia per a la comunicació en l'exterior, inicialment en 1851 de forma alámbrica i oficialment inalàmbrica des de 1904,[4] (tenint cert protagonisme la Via Trans Ràdio Chilena Companyia de Radiotelegrafia, que es transformaria en posterioritat en VTR), a posterior va sorgir la comunicació en l'exterior via Teléfon -l'implementació del qual havia iniciat en Valparaíso en 1878 per Companyia Chilena de Teléfons d'Edison -que en 1930 es transformaria en la Companyia Telefònica de Chile-
Potser l'experiència més propenca prèvia a l'internet contemporàneu, va anar el desenroll de Synco, en 1970 en el món ocorria la Guerra Freda i Chile era conduït per un govern que pretenia establir un Estat socialiste, Despuix de nacionalisar i anexar diverses empreses de propietat social al Estat, el sistema econòmic del Govern de Dellà es va enfrontar a la necessitat de coordinar l'informació de les empreses existents estatals i les recentment nacionalisades. Per a conseguir-ho, es va necessitar crear un sistema de transferència d'informació dinàmic i flexible, tasca realisada per un científic britànic l'arquitecte de sistemes Stafford Beer.[1]
Ya que existien 500 teletipo sense amprar, tots ells adquirits durant el govern d'Eduardo Frei Montalva, cada una de les màquines va ser instalada en una fàbrica expropiada. En el centre de control en Santiago, un computador processava diàriament l'informació rebuda des de les fàbriques. En processar tal informació, s'obtenien prediccions de curt determini i recomanacions per a realisar millores. Existien quatre nivells de control (companyia, branca, sector i total) que contaven en retroalimentación algedónica (si el nivell de control inferior no podia solucionar un problema en un interval de temps determinat, el nivell superior era notificat al respecte). Els resultats eren discutits en la sala d'operació i s'elaborava un pla global.[1]
La ret es va construir entre novembre de 1971 al mateix més de 1972, encara que mai es va finalisar del tot, el sistema es va utilisar experimentalment en octubre de 1972, durant el desocupació patronal realisada en dit més, quan 50 000 camioners en desocupació varen bloquejar els carrers de Santiago. Per mig de les màquines de teletipo, el govern va ser capaç de coordinar el transport d'aliments a la ciutat en els prop de 200 camions lleals a Dellà i que no es trobaven en desocupació.[5]
En el colp militar de l'11 de setembre de 1973, el centre de control va ser destruït, documents i infraestructura telefònica i de teletipo existent va ser destruïda, Synco mai va poder ser aplicat i va ser abortat irrevocablemente, adicionalment en el canvi de bloc de Guerra Freda per la Junta de Govern de Chile (1973-1990) -que propugnava un Mercat lliure- una ret que gestionara una Economia centralisada no tenia sentit.
La ret universitària
[editar | editar còdic]L'internet en Chile -tal com ho coneixem- es remonta al proyecte ARPANET, en 1972 les universitats d'Estats Units varen copiar el model d'ARPANET i ho varen implementar per a intercanviar opinions entre sí i recolzar-se en les seues investigacions acadèmiques, no obstant, dit desenroll no va ser copiat en Chile, solament en 1986, des del Departament de Ciències de la Computació de l'Universitat de Chile al Departament d'Ingenieria en Informàtica de l'Universitat de Santiago de Chile, a través d'una plataforma UUCP, es varen realisar algunes proves i enviaments de correus entre dites universitat utilisant mòdems de 300 bits i la llínea telefònica de CTC (que per a eixe llavors, tenia cobertura nacional), imitant una sòrt de model d'Intranet.[6]
No va ser fins a 1987 quan el Dr. Florencio Utreras (de l'Universitat de Chile) va conectar al país en BITNET, que era una ret acadèmica de la City University de Nova York i l'Universitat de Yale, donant l'orige a l'Internet en Chile.[6]
Posteriorment l'Universitat de Santiago abandonaria la colaboració i es va integrar la Pontifícia Universitat Catòlica (PUC).[7] En els seus inicis, internet funcionava entre les universitats locals i en algunes universitats en l'estranger utilisant mòdems i llínees telefòniques preexistentes de l'única companyia de teléfons en Chile -que tenia un monopoli-. El domini . cl va ser entregat en 1986 al Departament de Ciències de la Computació (DCC) de l'Universitat de Chile i va passar després a ser administrat per NIC Chile, començant a comercialisar-se recent en l'any 1997.[8]
La comercialisació de 56k i ADSL
[editar | editar còdic]Recent en 1993 comença la comercialisació de l'Internet en Chile, la llavors CTC (Companyia de Teléfons de Chile) va adquirir la tecnologia de l'Universitat de Chile, mentres que la tecnologia de l'Universitat Catòlica de Chile va passar per varis amos privats fins a aplegar hui a ser Clar Chile.[9]
La llavors CTC (Companyia de Teléfons de Chile) utilisant la seua ret de telefonia existent, va posar en comercialisació en 1993 el servici de Conexió per llínea commutada -en velocitats màximes de 56 Kilobit per segon-, la qual tenia algunes particularitats, no es podia utilisar la llínea telefònica i navegar al mateix temps, no hi havia conexió local, per lo que el tràfic entre usuaris d'abdós rets devien navegar fins a EE. UU. i tornar i el servici era facturat per segon d'accés i com llarga distància internacional, lo que cap a privatiu el servici a gran part de la població.[9]
Adicionalment, la majoria de la població no vea l'internet com de gran utilitat, fòra de l'ambient acadèmic, no hi havia cap interés en Internet en la societat Chilena.[10]
Durant la década de 1990 empreses telefòniques i els Carrier de llarga distància varen escomençar a oferir servicis de conexió a Internet al públic massiu.
La masividad de l'internet en chile, s'inicia en 1997 i es deu essencialment a la creació de NAP Chile i a un decret del Govern Chilé, que canvie la forma de facturació de l'internet, lo que va permetre entre 1998 i 1999 aumentaran tant els usuaris d'Internet, els quals es varen triplicar; aixina com la cantitat de minuts que consumien per més.[11]
En 1997 varis ISP chilens s'associen per a formar un punt d'intercanvi de tràfic local, cridat NAP Chile[12] lo que va permetre millorar tant la latencia del tràfic com els costs dels seus ISP associats.
En maig de 1999, el govern chilé va decretar un canvi en les tarifes per a els qui accedixen a internet usant conexions telefòniques, s'utilisaria una fòrmula de cobro anomenada Tram Local. L'impacte en el cost d'us és directe per als usuaris, tenint un 62% de disminució respecte de l'any anterior.[11]
Una de les principals barreres d'accés que tenia el servici d'internet en Chile, era el seu cobro per segon de conexió, va anar cap a inicis de l'any 2000, quan Entel Chile i Telefónica Chile va escomençar a incorporar en les seues rets telefòniques existents tecnologia ADSL, conexions de càrrec fix pero a preus privatius per a gran part de la població, en això va nàixer la Banda ampla, el poder dispondre d'alta velocitat va ser canviant radicalment l'impacte d'Internet i els seus usos possibles.[13]
El desenroll de la ret HFC i el 3G
[editar | editar còdic]Cap a 1996, casi la totalitat de l'internet en chile era per conexió per llínea commutada, no obstant, una empresa de Televisió per cable -Metròpolis (Chile)- el 17 d'octubre de 1996 va posar en funcionament un canal interactiu de videojocs cridat Sega Channel, que permetia la descàrrega de contingut l'empresa Sega, sent esta la primera experiència d'Internet sobre l'infraestructura de televisió per cable, en 1999, VTR (Chile) va posar en comercialisació internet baix la seua ret existent de televisió per cable via l'estàndart DOCSIS 1.0 i baix conexions independents de la ret telefònica, d'alta velocitat i en pagaments diferenciats no per la cantitat de temps usat, condicions que no oferia la conexió per llínea commutada,[14] i que hui són la norma de tots els proveïdors d'internet domèstic.[10]
No obstant, l'infraestructura i l'accés a internet per cablemódem varen ser més be modests els seus primers anys; va ser solament despuix de 2004 que l'accés a internet via híbrit de fibra coaxial va escomençar a masificarse, concedint en una estratègia comercial de VTR el llançament la seua promoció més coneguda: el Triple Pack -que abaratia el cost de contractar telefonia, televisió i internet en el seu conjunt- i la fusió de VTR en Metròpolis Intercom S. A.[15]
En 2002, s'escomençaven a implementar les primeres rets de tercera generació gràcies als diferents convenis que varen realisar en l'exterior SmartCom i Bellsouth, lo que els va permetre vendre equips 1xRTT capaços de navegar a 150kbps, en això va començar el debut de la Banda ampla mòvil, que recent s'escomençaria a masificar en la década de 2010, en l'aument de l'emissió d'un contracte (pospago), en desmedro de la comunicació per mig de recarregues (prepagament), en 2013 es llança la Telefonia mòvil 4G i en 2022, la Telefonia mòvil 5G.[16]
El desenroll de la ret FTTH i satelital
[editar | editar còdic]El desenroll de l'Internet en Chile fins a 2006, es basava en la conversió i reutilisació de dos tecnologies existents prèviament en Chile, per un costat es reutilisava la ret telefònica commutada de la Companyia de Teléfons de Chile -que en alguns sectors datava de 1880-, via tecnologia de Llínea d'abonat digital i per un atre costat es reutilisava la ret de televisió per cable de VTR -que en alguns sectors datava des de 1987-, via tecnologia d'Híbrit de fibra coaxial, abdós tenien àmplia cobertura en el territori nacional, pero també tenien importants limitantes tècniques -en espacial la ret telefònica commutada- sobre velocitat, latencia i estat del cablejat (lo que va provocar el ràpit decliu de les rets xDSL des de 2015 a l'actualitat).[17]
Si ben els proveïdors d'internet via infraestructura de televisió per cable, varen escomençar a incorporar nous estàndarts de DOCSIS i els proveïdors d'internet via infraestructura de ret telefònica commutada, varen implementar progressivament ADSL2 i VDSL2, va anar recent en 2006 que l'empresa Gtd va escomençar el desplegament d'una infraestructura nova per a proveir internet, basada en fibra fins a la casa, inicialment, l'infraestructura estava desplegada en sectors residencials de classe alta i en llimitada cobertura geogràfica, a posterior en 2012 Movistar va començar el desplegament de la seua infraestructura nova de fibra fins a la casa -en especial masividad de desplegament des de 2020-, a la qual es va sumar Món i Entel en 2020, WOM en 2019 i VTR en 2021, estes tres últimes, en llimitada cobertura geogràfica.[17]
l'Internet per satèlit residencial en Chile és un fenomen més be llimitat, la majoria dels seus consumidors són part de desenroll econòmic del Mig rural, el Mig rural domèstic utilisa en la seua majoria Banda ampla mòvil, en tot des de 2014, Movistar (Chile) comercialisa Banda Ampla Satelital,[18] a lo que se li sumaria a l'any següent Clar Chile,[19] en 2020 Hughes Communications començaria la seua comercialisació, a lo que se li sumaria l'any següent Starlink.[20] A decembre de 2021 reportava més de 1500 clients.[21]
Internet contemporàneu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Impacte en el funcionament d'internet per la pandèmia de COVID-19.
Des de 1999, el Govern de Chile ha incorporat un successiu procés de digitalisació dels seus servicis, En 1999, el Servici d'Imposts Interns, l'entitat governamental encarregada de recaptar els tributs, va rebre casi de 90 mil declaracions de renda a través d'Internet, del milló de declaracions de renda totals d'eixe any,[22] des de la década de 2010, s'ha digitalisat una cantitat important de tràmits governamentals, ademés d'una progressiva adopció de la Banca electrònica i del Comerç electrònic, coincidint en un procés de globalisació accelerat de Chile a contar dels anys 2000.[10]
Analistes senyalen que un enorme percentage del PIB chilé ha creixcut gràcies a Internet. La mineria, l'agricultura i totes les empreses tradicionals, s'han vist impactades en el seu creiximent gràcies a Internet. Internet ha lliberat a Chile de la seua geografia aïllada i ha permés insertar a Chile en el món en forma eficient.[10]
La principal prova d'infraestructura d'internet que ha experimentat Chile va ser el Terremot de Chile de 2010, que va deixar un tall d'internet massiu i molta infraestructura de ret destruïda -Incloent una inundació dels servidors de Global Crossing-.[23]
No obstant, el principal agent del canvi de l'Internet Contemporàneu en Chile, va ser la Pandèmia de COVID-19 en Chile, que va causar un aument de consum d'internet en Chile que es va reflectir en els primers mesos de la pandèmia, a on es va reportar que l'us de rets socials va aumentar un 53% respecte del mateix més de l'any anterior, per sobre varis atres països de la regió.[24]
El consum de senyes per usuari va aplegar a 335,5 GB en internet fixa en abril del 2020, un 29,4% més que l'any anterior. Respecte del consum d'internet mòvil va aumentar 26% fins als 13 Gigaoctets en el mateix periodo,[25] situació encara més accentuada en el confinament per la pandèmia, a on la ret va ser exposta a us intensiu, lo que va obligar als operadors a robustecer la seua infraestructura existent i a la societat i al Govern de Chile a digitalisar moltes de les seues prestacions, sorgint de forma massiva el Teletreball, la Telemedicina, l'Educació a distància, la Banca electrònica de forma absoluta, el Poder Judicial de Chile de forma remota, el Streaming i atres servicis que es mantenen fins a l'actualitat.[25].
Per als Incendis forestals en Chile de 2024 en la regió de Valparaíso, per l'incendi es varen destruir antenes telefòniques, aixina com sistemes de respals satelitals i varis quilómetros de cablejats de fibra troncal i domèstica, lo que sumat al tall d'energia generalisat pel dany pels incendis i a una sobrecàrrega de la ret fixa i mòvil sense precedents [26] va provocar que prop de les 19 hores del 2 de febrer del 2023, tot Vinya de la Mar i Quilpué experimentara un "blackout" d'internet fix i mòvil de totes les companyies, deixant fòra de servici a la Telefonia IP i a Transbank (i en això fòra de servici el processament de transaccions de pagament en targetes de crèdit, dèbit bancàries i prepagament), si be les companyies d'internet varen activar ràpidament Roaming Automàtic Nacional d'Emergència (RAN) (que és essencialment compartir automàticament les seues antenes, fent la comunicació redundante en cas de falla en algun punt) i telepuertos portàtils satelitals per a l'us de les Forces Armades de Chile, Carabineros de Chile, Policia d'Investigacions de Chile, Bombers de Chile i els servicis sanitaris d'emergència, la conectivitat domèstica va tardar vàries semanes en tornar en la seua integritat. [27]
Regulació i llegislació
[editar | editar còdic]El control i supervisió en l'eixercici de les telecomunicacions en el país -i de l'Internet en Chile-, està a càrrec de la Subsecretaria de Telecomunicacions de Chile (també coneguda per la seua acrònim Subtel)[28] és una subsecretaria d'Estat creada pel decret llei n.º 1.762 del 30 d'abril de 1977,[29] dependent del Ministeri de Transports i Telecomunicacions (MTT).
La principal llegislació de l'Internet en Chile, és la Llei 18.168 General de Telecomunicacions de Chile, dictada en 1982, que establix una série de requisits per a les ISP[30]
- Es definixen els proveïdors de servicis d'Internet (ISP), com «tota persona natural o jurídica que preste servicis comercials de conectivitat entre els usuaris o les seues rets i Internet».
- Els proveïdors de servicis d'internet són lliures de desplegar rets i mantindre centres i servidors que sustenten el seu servici, no obstant, deuran demanar permís als municipis per al desplegament de rets que usen l'allumenat públic.
- Els proveïdors de servicis d'internet deuen retirar la seua infraestructura en desús i la seua instalació i operació no deuen significar un dany migambiental o a la salut pública.
- Els proveïdors de servicis d'internet podran instalar antenes lliurement, en l'única restricció de llocs a on habiten persones vulnerables i en estàndarts d'altura i radiació màxima indicats.
- S'establix la prohibició de bloqueig, interferència, discriminació, entorpecimiento i restricció arbitraris a les activitats dels usuaris d'Internet. Els ISP podran prendre les mides necessàries per a la gestió de tràfic i administració de ret, i deuran cuidar la privacitat dels usuaris, la protecció contra virus i la seguritat de la ret.
- Es prohibix la llimitació de l'incorporació o us «de qualsevol classe d'instruments, dispositius o aparats en la ret», mentres siguen llegals i no danyen la ret.
- S'establix l'obligació d'oferir controls parentals.
- S'establix l'obligació de «publicar en el seu lloc web, tota l'informació relativa a les característiques de l'accés a Internet oferit, la seua velocitat, calitat de l'enllaç, diferenciant entre les conexions nacionals i internacionals, aixina com la naturalea i garanties del servici».
- L'infraestructura del proveïdor de servicis d'internet s'entén com a infraestructura crítica i té especial ampara per part de les Forces Armades de Chile
- Els usuaris són amos del seu número de teléfon, podent accedir a Portabilitat numèrica
- Les companyies mòvils deuen proveir servici de roaming a atres companyies en zones remotes, a on moltes voltes no tots els proveïdors de servicis d'internet tenen antenes.
Adicional a la Llei 18.168 General de Telecomunicacions Chile, existixen diversos cossos llegals que regulen aspectes específics de l'accés a internet:
- Resolució N.º 1483 d'octubre de 1999. Fixa Procediment i Determini per a Establir i Acceptar Conexions entre ISP
- Resolució N.º 698 de juny de 2000. Fixa indicadors de calitat dels enllaços de conexió per a cursar el tràfic nacional d'Internet i sistema de publicitat dels mateixos.
- Resolució N.º 3729 de juliol de 2011. Aprova protocol per a les medicions d'indicadors establits en reglament que regula les característiques i condicions de la Neutralitat de la Ret en el servici d'accés a Internet.
- Resolució N.º 6267 de novembre de 2011. Fixa sentit i alcanç del Decrete N.º 368, de data 15 de decembre de 2010, reglament que regula les característiques i condicions de la Neutralitat de la Ret en el servici d'accés a Internet, en el sentit que indica.
- Resolució N.º 7268 de decembre de 2011. Modifica norma d'indicadors de calitat d'enllaços de conexió per a cursar tràfic d'Internet i sistema de publicitat dels mateixos.
- Decrete N°138 de data 13 d'octubre de 2020 que aprova el Reglament sobre roaming automàtic i Operador mòvil virtual.
- Llei N.º 21.398 establix una série de nous drets per als consumidors de compres per Internet en distints àmbits.
- Llei N.º 21.220, que va modificar el Còdic del Treball en matèria de treball a distància i teletreball.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Prefixos telefònics de Chile
- Telefonia mòvil en Chile
- Televisió en Chile
- Ràdio en Chile
- Telefonia mòvil 5G
- LTE (telecomunicacions)
- Internet de banda ampla inalàmbrica
- MiFi
- Conexió per llínea commutada
- Anex:Cables submarins de comunicacions internacionals
- Operador mòvil virtual
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rets.20(38)
- 123–166.ISSN 0328-3186.Consultat el 2021-05-14.
- ↑ «EEl 94,3% de les llars en Chile declara tindre accés propi i pagat a Internet segons senyes de la SUBTEL». Consultat el 20 d'abril de 2024.
- ↑ «Una passejada per l'història de la telefonia en Chile [Review]». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ «Este chilé va crear el primer telégraf inalàmbric d'Amèrica, i ya ningú ho recorda». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ Chile baix l'Unitat Popular, Tom 10. Revista Que Passa
- ↑ 6,0 6,1 «Coneix l'Història i Evolució de l'Internet en Chile». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ «La Verdadera i Real Història d'Internet en Chile». Consultat el 11 d'abril de 2015.
- ↑ «Universitat de Chile – Història del Departament de Ciències de la Computació». Història d'Internet en Amèrica Llatina i el Carib. Consultat el 2 de novembre de 2016.
- ↑ 9,0 9,1 «L'Història d'Internet en Chile». Consultat el 2024-06-04.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Banda Ampla en Chile: Cóm el país va passar a convertir-se en el líder regional en Internet». Consultat el 18 de juliol de 2023.
- ↑ 11,0 11,1 «The Internet in Chile: 1999 Was a Good Year» (en anglés). OnTheInternet. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2017. Consultat el 2 de novembre de 2016.
- ↑ «NAP Chile». Internet Exchange Directory. Consultat el 14 de maig de 2017.
- ↑ «Història d'Internet en Chile: naiximent i evolució del sector online en el nostre país». Consultat el 18 de juliol de 2023.
- ↑ «Canal 15 #03: Censura, batalles comercials i ademés Fútbol. La TV Tancada en Chile: 1987-1998». Consultat el 18 de juliol de 2023.
- ↑ «Es confirma fusió de VTR i Metròpolis en Chile» (en és). PRODU. COM. Consultat el 2022-04-01.
- ↑ «(035) d'AMPS a 3G: l'evolució de les rets en Chile». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ 17,0 17,1 «Banda Ampla en Chile: Cóm el país va passar a convertir-se en el líder regional en Internet». Consultat el 18 de juliol de 2023.
- ↑ «Unix-te a la revolució de la Banda Ampla Satelital». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ «Internet Satelital». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ «Starlink, l'internet satelital d'Elon Musk, comença a operar comercialment en Chile». cnn. com. Consultat el 11 de decembre de 2021.
- ↑ «Internet satelital Starlink, empresa d'Elon Musk, té més d'1.500 clients en Chile». cooperativa. cl. Consultat el 16 de decembre de 2021.
- ↑ «Balanç Operació Renda 1999». Consultat el 2 d'abril de 2018.
- ↑ «El dia en que la tecnologia va apagar a Chile». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- ↑ «L'us de rets socials en temps de quarantena en Amèrica Llatina». Statista. com. Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ 25,0 25,1 «Tràfic total d'Internet fixa i mòvil creix 40% a març de 2020 impulsat per la pandèmia de COVID-19». subtel. gob. cl. Consultat el 22 de març de 2021.
- ↑ «Megaincendios en Regió de Valparaíso: empreses alvancen en repondre suministrament elèctric i servicis de telecomunicacions». Consultat el 10 de març de 2024.
- ↑ «Reporten un enorme incendi forestal entre Vinya de la Mar i Quilpué». Consultat el 10 de març de 2024.
- ↑ «Subtel inicia investigació per suposta interrupció de 5G a cable operadors». Ràdio Biobío. Consultat el 26 de febrer de 2022.
- ↑ Subtel. «Història». Consultat el 1 de novembre de 2015.
- ↑ «LLEI GENERAL DE TELECOMUNICACIONS». Consultat el 17 de juliol de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Internet en Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.