Jineteada gaucha


La jineteada gaucha[1] és una activitat ecuestre característica i tradicional de l'Argentina, Uruguay, el Sur de Brasil i el Sur Austral de Chile que integra la cultura folklòrica en estirp de gaucho d'estos països, en particular la cultura gauchesca. Va ser declarada com el «deporte nacional d'Uruguay» en 2006.[2] L'activitat consistix que el ginet deu sostindre's por entre 6 i 15 segons sobre un potro (bagual o pingo). Es realisa en vàries categories: crina neta o potro pelat, gurupa surera o cuiro, bastos, en encimera, sense boleadoras, cadira, etc., o combinacions (cuiro tendit, encomanda completa, cuiro bolcat, cuiro de quatre, encimera pelada).
Existixen dos estils bàsics de ginetada gaucha: la surera i la de les valls nortenyes. La primera sol realisar-se montant només sobre un cuiro i en el potro conduït per un fre en la boca, en tant la segona s'utilisa el apero complet i el potro és conduït per una guatana o semiguatana, una peça de cuiro circular colocada en la boca del cavall.
La vestimenta del ginet es troba reglamentada per a mantindre les tradicions gauchas. Existixen normes estrictes per a les espuelas, regnas i el rebenque o guacha.
Entre els tornejos de jineteada gaucha es destaquen el Festival Nacional i Internacional de la Doma i Folklore de Jesús María, que es realisa anualment en giner en la Província de Còrdova i el Festival Nacional de Jineteada i Folclore de Diamant que també es realisa en giner en la ciutat de Diamant, Província d'Entre Rius. També la denominada Semana Criolla de la Rural del Prat que es realisa tots els anys coincidint en la data de Semana Santa en Montevideo, Uruguay i el Rodege Criollo en la ciutat de Vacaria i en l'estat de Riu Gran del Sur, Brasil.
Característiques
[editar | editar còdic]
Per a començar la prova, el potro es nuga a un pal o palenque a on és montat pel ginet. Per a ser soltat el cavall deu estar en les anques dirigides als corrals, les quatre pates recolzades en el pis, sense amagos de corcovear i en el ginet en posició de llest.
Durant la prova el ginet, deu mantindre's sobre l'animal, sense charquear (tocar al potro en les mans), sense castigar al cavall en el cap i complint els requeriments de cada categoria. En complir-se el temps senyalat per a la prova, sona una campana; a partir d'eixe moment el ginet no deu cessar de jinetear. Els juges califiquen quatre aspectes: el ginet (el rubro de major puntaje), el potro, les espuelas i l'elegància.

Modalitats
[editar | editar còdic]Segons la competència, hi ha vàries categories. Les més importants són les següents:
- Crina neta: el ginet deu montar a l'animal sense ensellament ni element de cap tipo, en excepció d'una llonja de cuiro que es coloca rodejant el pescuezo, d'a on deu sostindre's. Durant tota la prova deu utilisar les espuelas. El temps de monta és de 8 segons.
- Cuiro tendit: el ginet deu montar a l'animal en un cuiro d'ovella (cridat "cojinillo" o "pellón" en algunes parts) nugat per un cinchón o cinto com a ensellament i regnes, les que deuen ser sostingudes per una mà, mentres que en l'atra deu subjectar el rebenque. El temps de monta és de 9 segons.
- Grupa Surera: el ginet deu montar a l'animal en una grupa, que és un cuiro d'ovella, el qual actua com a trava per a que el ginet no passe para alvance. La grupa es troba nugada per un cinchón o cinto com a ensellament i les regnes deuen ser sostingudes per una mà, mentres que en l'atra deu subjectar el rebenque. El temps de monta és de 12 segons.
- Baste en encimera: el ginet utilisa estrebes i no deurà perdre-los en cap moment. El temps de monta és de 15 segons.
- Baste Oriental o Baste Uruguayà: és lo mateix que el més antic baste en encimera (descrit més dalt) solament que en lloc d'usar-se un rebenque s'utilisa un poncho per a animar a l'animal.
- Encomanda Completa: el ginet utilisa l'encomanda de treball en baste per a jinetear. És considerada la categoria més campera per portar-se a terme quan es amansa un yeguarizo en el camp. El temps de monta és de 12 segons.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La paraula ginet i, per això, jineteada tenen la seua etimologia en l'antiga ètnia magrebí dels Zenatas -anomenats en espanyol medieval :«ginets»- que es va distinguir durant l'Edat Mija per les seues habilitats hípicas o ecuestres.cita requerida
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2021. Consultat el 11 de setembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jineteada gaucha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.