Joc de Banach-Mazur
En topología general, la teoria de conjunts i la teoria de jocs, un joc de Banach–Mazur és un joc topològic jugat per dos jugadors, tractant de precisar els elements d'un conjunt (espai). El concepte d'un joc Banach–Mazur està estretament relacionat en el concepte d'espai de Baire. Este joc va ser el primer joc posicional infinit d'informació perfecta que es va estudiar. Va ser introduït per Stanisław Mazur com el problema 43 del llibre escocés, i Banach va respondre a les preguntes de Mazur al respecte.
Definició
[editar | editar còdic]Siga ser un espai topològic no buit, un subconjunt fix de i una família de subconjunts de que tenen les següents propietats:
- Cada membre de té interior no buit.
- Cada subconjunt obert no buit de conté un membre de .
Els jugadors, i elegir alternativament elements de per a formar una seqüència
gana si i solament si
D'una atra manera, gana. A açò se li crida un joc general de Banach-Mazur i es denota per
Propietats
[editar | editar còdic]- té una estratègia guanyadora si i solament si és de la primera categoria en (un conjunt és de la primera categoria o escàs si és l'unió contable de conjunts densos en ninguna parte).
- Si és un espai mètric complet, té una estratègia guanyadora si i solament si és comeager en algun subconjunt obert no buit de
- Si té la propietat de Baire en , llavors està determinat.
- Els espais tamisables i fortament tamisables introduïts per Choquet es poden definir en térmens d'estratègies estacionarias en modificacions adequades del joc. Deixar denota una modificació de a on és la família de tots els conjunts oberts no buits en i gana un joc si i solament si
- Llavors és tamisable si i solament si té una estratègia guanyadora estacionaria en
- Una estratègia guanyadora de Markov per a en pot reduir-se a una estratègia guanyadora estacionaria. Ademés, si té una estratègia guanyadora en , llavors té una estratègia guanyadora que depén solament de dos moviments anteriors. Encara és una qüestió sense resoldre si una estratègia guanyadora per a pot reduir-se a una estratègia guanyadora que depén només dels dos últims moviments de .
- es diu débilmente -favorable si té una estratègia guanyadora en . Llavors, és un espai de Baire si i solament si no té una estratègia guanyadora en . D'això es deduïx que cada dèbil -favorable és un espai de Baire.
El cas especial més comú sorgix quan i consten de tots els intervals tancats en l'interval unitari. Llavors gana si i solament si i gana si i solament si. Este joc es denota per
Referències
[editar | editar còdic]- [1957] Oxtoby, J.C. The Banach–Mazur game and Banach category theorem, Contribution to the Theory of Games, Volume III, Annals of Mathematical Studies 39 (1957), Princeton, 159–163
- [1987] Telgársky, R. J. Topological Games: On the 50th Anniversary of the Banach–Mazur Game, Rocky Mountain J. Math. 17 (1987), pp. 227–276.
- [2003] Julian P. Revalski The Banach–Mazur game: History and recent developments, Seminar notes, Pointe-a-Pitre, Guadeloupe, France, 2003–2004
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juego de Banach-Mazur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.