Külliye
Un külliye (Àrap: كلية) és un complex d'edificis relacionats en l'arquitectura otomana, centrat en una mesquita i administrats com una sola institució, a sovint basades en un waqf (fundació) i compost d'una madrasa, un Donar al-Shifa ("clínica"), cuines, forn, bany turc i atres edificis per a servicis de caritat per a la comunitat i atres anexos més. El terme es deriva de la paraula àrap kull «tot»
La tradició del külliye és notable sobretot en l'arquitectura turca, en la dinastia selyúcida i particularment en l'Imperi otomà i també en els llegats arquitectònics de la dinastia timúrida.[1]
Història
[editar | editar còdic]El concepte de külliye es basa en la forma més primigènia de la mesquita. La mesquita no solament servia com una casa d'oració sino també com un lloc per a menjar, l'ensenyança i com un alberc per als pobres. L'estructura del külliye derivada de tal concepte. En lloc d'utilisar una mesquita per a varis servicis, es varen construir atres edificis en el centre en la mesquita que proporcionara servicis específics. Els servicis es varen ampliar i «s'incorporarien en un docuemnto fundacionalincorporado document de Fundació baix d'un i cada una vivien el seu propi edifici dins d'una caixa».[2] Açò incloïa la fundació d'hospitals, escoles de dret, universitat preparatòria i una escola de medicina entre atres servicis.
La majoria de külliye va ser construïda i dissenyada per l'arquitecte Mimar Sinan.[3] Va ser el principal arquitecte de l'Imperi otomà durant cinquanta anys en el XVI. Com a mestre arquitecte, va ser responsable de tots els treballs de planificació i de la construcció en l'Imperi. Sinan va construir la major part dels külliye d'Estambul. El külliye construït pro ell va fixar el patró per a atres arquitectes de külliyye. Els patrons més seguits són que cal «situar-los en els punts importants de la ciutat» i l'estructura ha d'emfatisar el centre religiós de la mesquita. Ademés, han de ser «construïts sobre tossals, costes o perifèria de la ciutat».[3] el motiu és que el külliye ajude a crear la silueta i el paisage de la ciutat. Els külliye eren fàcilment reconeixibles en la forma en que desperta la sorpresa quan es contemplen des de llunt.
Conforme a la llei de l'Imperi otomà, les terres i l'Estat pertanyien als sultans.[3] Com a resultat d'açò, els külliye es construïen generalment per a qualsevol sultà, un dels membres de la família dels sultans otomans o alts funcionaris administratius com el visir o el gran visir. Estos aristócrates es varen convertir en els mecenes de l'arquitecte Sinan i molts atres arquitectes. Com empleadores, tenien l'opció en l'elecció de l'ubicació del külliye i tenien veu en el seu disseny; per lo tant, tenien influència en la construcció dels külliye.[3]
Significat en l'història otomana
[editar | editar còdic]Els külliyes varen tindre un impacte significatiu en la societat de l'otomà. Ubicats en zones residencials servien als veïns i residents en els seus distints edificis funcionals. Hi havia tants külliyes en el capital otomana que varen servir com a centres que varen introduir l'identitat real de la ciutat. Els külliyes varen aplegar a ser el núcleu de moltes ciutats de l'Imperi otomà (especialment Estambul) i varen actuar com a centres importants d'activitats culturals, religioses, comercials i educatives. Ejemplificaban el poder i guanys de l'imperi otomà.[3]
Administració
[editar | editar còdic]L'administració dels külliyes va recaure sobre magistrats administratius a les órdens de l'eunuc cap del Departament del harem en el Palau de Topkapi (principal funcionari dels sultans otomans i del seu palau residencial).[2] Entre els magistrats administratius, el del külliyye també tenia "funcionaris religiosos i professors, porters, canteros, sepultureros, funcionaris responsables de manteniment, incloent el poliment de patis i reixes de finestres, cuiners, punches, fontaners, misteres de llànties un protector contra el robo de les llànties d'oli, carpinteros, albañil i tècnics responsables de les cobertes de 500 cúpules[2] La magnitut de personal ilustra la sofisticació del külliye. Encara que va començar com un concepte senzill, es va desenrollar i va convertir en un complex que necessitava per a la seua gestió d'un gran número de recursos humans i funcionaris. La cuina era responsable de l'alimentació del personal i dels funcionaris, aixina com dels estudiants, els viagers i els pobres. Açò requeria un enorme suministrament d'aigua, raó per la qual els külliyes es construïen prop de les costes i zones perifèriques de la ciutat.
Incrementaven la finançació per a subvenir al cost de l'edifici, el seu manteniment i la seua vasta fundació. La finançació o dotació varen ser «creades per mig de subscripció pública, incloent el regal de vàries propietats, que anaven des de finques a molins o a cases de camp».[2] Els donants comprenien des del governador (el sultà) a funcionaris de rancs majors i menors i després a la gent comuna. El governant tendia a ser el donant més important ya que era el responsable d'assignar els ingressos d'una part de l'Imperi.
Eixemples de külliyes
[editar | editar còdic]El külliye més gran jamai construït va ser el Süleymanyie Külliye d'Estambul.[2] Va ser edificat per Mehmed II i Solimán el Magnífic. El külliye «tenia sèt madrasas (escoles), una de cada quatre de cada una deran escoles de lleis suní, un colege preparatori i un per a l'estudi d'Hadith i una escola de medicina».[2] Estes madrasas havien incorporat els seus propis patis, latrines i dos cases per als mestres. Ademés, «hi havia una escola per a chiquets, un oratorio, un hostal en estables, un bany, hospitals, cuina pública, tendes i fonts».[2] El Süleymanyie Külliye va destacar pels seus servicis educatius junt als seus servicis religiosos. L'ambient del külliyye s'assemblava a un campus universitari i era el centre cultural i científic d'Estambul.
Va haver molts atres külliyes, pero cap d'ells va aplegar a la grandiosidad del Süleymanyie Külliye. Eixemples d'atres külliye són: Külliye Sokullu Mehmet Pasha, Külliye Zal Mahmut Pasha i Mihrimah Sultà Külliye, etc. El Sokullu Mehmet Pasha Külliye consta d'una mesquita, madrasa i una logia derviche. El Zal Mahmut Pasha Külliye consta d'una mesquita, madrasa, Mmusoleo i font. Per últim, el Külliye del sultà de Mihrimah consta en una mesquita, madrasa, escola de Corán i mausoleu per a chiquets (kan, cuina pública i alberc)
Külliyes notables
[editar | editar còdic]El complex de la mesquita Yeni Valide va ser un de lo külliye més grans d'Estambul. Va ser construït per dos poderosass dònes dinàstiques, les mares de Mehmmed II i Mehmed IV. Va seguir el patró del külliyye anterior, per lo que va ser construït en una ala i estava ubicat en un dels punts importants d'Eminönü, en Estambul. El Külliye de Battal Gazi , dedicada a un sant, en Seyitgazi, en la província de Eskişehir. Construït en 1208 per Ümmühan Hatun, l'esposa de Kaikosru I, sultà del Sultanato de Rum, que va ser ampliat en 1511 pel sultà otomà Bayezid II.
- Külliye d'Orhan I en Bursa, edificat en 1339 per Orhan I.
- Hudavendigar Külliye en Bursa, construït entre 1365-1385 pel sultà otomà Murad I.
- Külliye i Mesquita de Bayezid I de Bursa, construïts per Bayezid I entre 1390-1395.
- Külliye i Mesquita d'Emir Sultà: es troba en Bursa, dedicat al derviche i erudit Emir Sultà, construït per primera volta en el XIV i reconstruït en 1804 despuix de la destrucció causada en 1766 per un terremot, i reconstruïu novament en 1868 despuix de la destrucció causada pel terremot de Bursa de 1855.
- Külliye i Mesquita del Bajá Timurtaş en Bursa, edificats entre 1404-1420 pel comandant otomà Kara Timurtaş Bajá.
- Mesquita de Mehmed I de Bursa, edificada entre 1419-1421 per mandat del sultà otomà Mehmed I.
- Külliye Muradiye en Bursa, construït entre 1426-1428 pro el sultà otomà Murad II.
- Mesquita de Fatih i Külliye en Estambul, encarregada entre 1463-1470 pel sultà otomà Mehmed el Conquistador.
- Mesquita de Bayezid II i Külliye en Amasya, encargadso pel sultà otomà Beyazid II en 1485-1486.
Complex de Bayezid II en Edirne, encarregat en 1488 pel sultà otomà Beyazid II.
- Mesquita de Selimiye i Külliye en Edirne, encarregats pel sultà otomà Selim I en 1522.
- Külliye d'Abdul-Qadir Gilani en Bagdad, encarregat pel sultà otomà Solimán el Magnífic en 1534.
- Külliye de la Gran Mesquita de Adana, en Adana, completed per Ramazanoğlu Piri Mehmet Paşa in 1540
- Külliye i Mesquita de Sehzade en Estambul, encarregats pel sultà otomà Solimán el Magnífic en 1548.
- Külliye i Mesquita de Süleymaniye en Estambul, encarregats pel sultà otomà Solimán el Magnífic en els anys 1550.
- Külliye i Mesquita Muradiye en Manisa, encarregats pel sultà otomà Murad III entre 1583–1592.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2008) Eds. P. Bearman and others (ed.). Encyclopaedia of Islam (en anglés), Ámsterdam: Brill.
- (1998).Muqarnas.(15)
- 58-70.
- Building and Environment.43(5)
- Goodwin, G. (1971). A history of Ottoman architecture (en anglés), Londres.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció total derivada de «Külliye» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.