Knowth
El túmulo de Knowth (en irlandés Cnobha) és una tomba de corredor Neolítica i un monument antic del complex arqueològic de Brú na Bóinne en la vall del Riu Boyne, prop de Donore en el comtat de Meath en Irlanda. Es troba a 1 km al noroest de Newgrange i a 2 km a l'oest de Dowth.
Construït en la mateixa época de Newgrange sobrepassa en tamany i importància arqueològica a est. El complex es completa en atres túmulos de menys importància que ho convertixen en un dels més important d'Europa occidental.cita requerida
Les excavacions han descobert primer un corredor de 34 metros que conduïa a una cambra central, trobant-se més vesprada en 1968 un atre corredor de 40 metros en la cara oposta que conduïx a una atra cambra que no està comunicada en el primer.
L'activitat humana en el túmulo constatada s'allarga durant mils d'anys. La cultura del got campaniforme (Bell Beaker) va ocupar el lloc durant l'Edat de Bronze, els celtes en l'Edat de Ferro. En el VIII i XIX es va usar el túmulo com a fort circular i en el XII els normandos varen construir un castell sobre ell.
Esta tomba de corredor és la més gran del complex arqueològic de Brú na Bóinne i consta d'un túmulo gran (conegut com a Lloc 1) i 17 tombes satèlit més menudes. El túmulo principal posseïx aproximadament 12 metros d'alt (40 peus) i 67 metros de diàmetro (220 peus),[1] cobrix aproximadament una hectàrea. Conté dos corredors ubicats a lo llarc d'una llínea este-oest i està rodejat per 127 guardacantones, del com falten tres i hi ha atres quatre danyats.
La datació del túmulo principal ha segut estimada entre el 2500 i 2000 AC.[1] Els corredors són independents de cada u, destinats per a separar quartos de sepeli.
El corredor oriental aplega a un quarto cruciforme, no molt distint al trobat en Newgrange, el qual conté tres casetes i bols de pedres sobre els quals es posaven restants cremados dels morts. La caseta dreta és més gran i més decorat en art megalític que els atres dos, la qual cosa és típic en tombes de corredor irlandeses d'este tipo.
El corredor occidental finalisa en un quarto indiferenciado, el qual està separat del passadiç per un llindar. El quarto sembla també haver contingut una caseta de pedra la qual va ser més vesprada treta i ara es troba localisada aproximadament a dos-terços més avall del passadiç.
Art megalític
[editar | editar còdic]El túmulo principal es troba rodejat d'atres 17 tombes i unes 300 lloses gravades, lo que ho convertixen a Knowth en el lloc de major importància des del punt de vista artístic de l'Europa occidental.cita requerida, més de 200 pedres decorades varen ser trobades durant excavacions. Moltes de les obres d'art varen ser trobades en els guardacantones, particularment acostant-se les entrades als corredors.
Molts dels motius són típics: espirals, romboidals i figures serpentiformes. Aixina i tot, l'art megalític en Knowth conté una varietat àmplia d'imàgens, com a formes de medialuna. Curiosament, moltes d'estes obres d'art varen ser gravades en la part posterior de les pedres; un tipo de l'art megalític conegut com a art amagat. Açò sugerix tot tipo de teories respecte a la funció d'art megalític dins del Neolític comunitari quí va construir els monuments en la vall de Boyne. És possible que varen intentar amagar l'art. És també possible que senzillament varen reciclar les pedres i reutilisant l'atre costat.
Història
[editar | editar còdic]
Existixen evidències d'activitat en el lloc durant l'Edat del Bronze i del Neolític tardà. La majoria d'estes descendixen de la Grooved ware o Cultura del got campaniforme associada al círcul de fusta que es va localisar prop l'entrada del corredor oriental. L'evidència arqueològica sugerix que va ser utilisat com a àrea ritual o sagrada posterior a que el túmulo principal en Knowth caiguera en desús. L'evidència ritual consta d'un gran número d'ofrenes votivas trobades en i al voltant de les àrees immediates del enmaderado que formava un círcul. Els normandos varen utilisar Knowth com a castell en el XII.
El túmulo de Knowth va caure en abandó, i el montícul o mojón es desmoronó, causant que les entrades d'abdós corredors quedaren cobertes. El lloc va quedar pràcticament inutilisable per un periodo de dos mil anys. El lloc va ser breument utilisat com a lloc de sepelis; prop de 35 tombes varen ser trobades en el lloc durant excavacions,[2] estes semblen correspondre a sepelis Celtes.
En l'edat de Ferro tardana i en el periodo cristià primerenc, es transforma en un cerro fort rodejant en sangues i se li varen afegir subterràneus. Knowth va aplegar a ser per primera volta un lloc habitacional. Dos guardacantones varen ser excavats, un en la base del túmulo darrere del guardacantón, i l'atre en la part superior. En esta etapa, les entrades a abdós corredors semblen haver segut descoberts. L'evidència inclou la presència de grafitis del periodo cristià primerenc en les pedres del quarto oriental, i quatre noms varen ser gravats en escritura ogham. Sembla que en aplegar a este punt, la pedra de conca del quarto occidental va ser remoguda en un intent de traure-la i va estar abandonada en el passadiç perque es va atollar. Knowth va aplegar a ser un centre polític significatiu i la capital del Regne de Brega[3]
Despuix d'un breu interval militar en l'invasió normanda d'Irlanda, el lloc va caure a les mans dels monges de l'Abadia de Mellifont. Sembla que el túmulo va ser llavors una atra volta utilisat com grange o granja. Es varen construir murs de pedra sobre el túmulo, i edificis de pedra a l'interior dels murs. Despuix de la dissolució dels monasteris, el lloc va ser utilisat principalment per a funcions agrícoles fins que la major part del lloc va ser adquirit per l'estat en 1939.
Una referència històrica a la cova ha segut trobada en Les Tríades d'Irlanda, datat entre el XIV a el XIX, a on Úam Chnogba, Úam Slángæ i Dearc Fearn varen ser enumerats baix el títul, Els tres llocs més obscurs en Irlanda.[4] La recent interpretació a la Cova del Alders, es pensa que pot ser l'actual Cova de Dunmore[5] mentres les dos primeres són interpretades com les coves de Knowth i les coves de Slaney.[4] No se sap en exactitut a quin sistema de tombes de corredor prop del riu Slaney es referix, lo més provable que es tracte d'aquelles en Baltinglass. Atres fonts traduïxen als llocs numerats com Rathcroghan, la cova o cripta de Slane[6] i la "Cova de les Falagueres".[4]
L'Orientació este-oest dels corredors en Knowth sugerix alliniació astronòmica en els equinoccios. L'alliniació en Knowth hui no ocorre. Açò es deu a varis factors. Primer que tot, els corredors varen ser descoberts per pobladors més tardans i varen ser, fins a cert punt, destruïts o incorporats a subterràneus; d'esta manera, les entrades originals als corredors varen ser distorsionades o destruïdes, fent difícil establir si l'alliniació alguna volta va existir. Més alvance, en les excavacions recents (a partir de 1962) baix Prof. George Eogan va resultar en la construcció d'una llosa de concret en la paret dins del túmulo en l'entrada de l'oest, restringint qualsevol investigació a possibles alliniacions. És provable que els corredors varen tindre l'intenció de ser alineats. També cal considerar que les alliniacions de monuments antics poden canviar pels cicles Milankovitch.
Una excavació breu del lloc va ser portada a terme en 1941 pel Professor Macallister. No obstant, les excavacions de gran escala més importants varen començar en el lloc en 1962 i varen ser mampreses per Professor George Eogan de la University College de Dublín. Quàn les seues excavacions es varen iniciar, se sabia molt poc sobre l'extensió total del lloc. Les entrades als corredors occidentals i orientals varen ser descobertes en 1967 i 1968 respectivament, i llentament les capes d'activitat en el lloc de Knowth varen ser descobertes. Les excavacions varen produir numerosos informes i llibres de les troballes. L'excavació arqueològica del sector este de Knowth va acabar qualsevol possibilitat de busca en alliniacions quàn Professor George Eogan va alçar una paret concrete a través de l'entrada del corredor oriental. L'investigació més extensa en alliniacions i en astronomia de Knowth varen ser portades a terme per l'investigador americà-irlandés Martin Brennan.[7]
Accés
[editar | editar còdic]L'accés a este lloc arqueològic és solament a través de visites guiades. Les visites escomencen en el Centre de visitants de Brú na Bóinne en Donore. Els visitants podran conéixer el corredor oriental i visitar una moderna sala d'interpretació en les seues proximitats.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Patrimoni de la Humanitat en Irlanda
- Anex:Llocs megalítics inscrits en el Patrimoni de la Humanitat
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Harbison, Peter. (1970). Guide to the National Monuments of Ireland.
- ↑ O'Brien, Elizabeth. "Post-Roman Britain to Anglo-Saxon England". British Archaeological Reports, 1999. 27. ISBN 978-1-8417-1118-8
- ↑ Stout, Geraldine. "Newgrange and the Bend of the Boyne". Cork: Cork University Press, 2002. 76. ISBN 978-1-8591-8341-0
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Anònim (2005). The Triads of Ireland, Primera edició (en anglés), Dublín: Hodges, Figgis & Co.
- ↑ Coleman, J. C. (1965). Anvil Press (ed.). The Caves of Ireland, Tralee, Co. Kerry, pp. 14–16.
- ↑ (1878).Dublín:1(4)
- 65-94.Consultat el 28 de febrer de 2016.
- ↑ The Stars and the Stones publicat més tarde com The Stones of Clave: Calendars, Sundials and Stone Chambers of Ancient Ireland, 1994 [ISBN 978-0-8928-1509-8 o ISBN 0-89281-509-4]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Knowth.- Els sorprenents megalits de Knowth
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Knowth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.