Anar al contingut

Kornerupina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kornerupine-162065.jpg
Kornerupina

La kornerupina és un mineral de la classe dels sorosilicatos. Va ser descoberta en 1884 en Fiskernaes, en el suroest de Groenlàndia, sent nomenada en honor de Andreas N. Kornerup, geólogo danés. Un sinònim poc usat és kornerupita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un sorosilicato que és una mescla complexa de varis aniones aluminosilicato, aluminoborato i fluorur hidroxilados, en cationes de magnesi, ferro i alumini. Ademés, és molt comú la presència d'impurees de: titani, manganeso, calcio, liti, sodi o flúor.

Forma una série de solució sòlida en la prismatina ((Mg,Al,Fe)6A el4(Si,Al)4(B,Si,Al)(O,OH,F)22), en la que la substitució gradual d'uns elements per uns atres va donant els distints minerals de la série.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix en roques volcàniques i sedimentàries riques en bor que han segut someses a un metamorfisme de facies entre anfibolita a granulita; també apareix en complexos d'anortosita metamorfizados.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: sapphirina, cordierita, espinela, corindón, turmalina, grandidierita, dumortierita, cianita, sillimanita, andalucita, biotita, flogopita, magnetita, ilmenita, hematita o rútil.


Referències

[editar | editar còdic]