Lampadedromía
Les lampadedromías (Plantilla:Lang-grc o lampadeforias Plantilla:Lang-grc) eren carreres d'antorchas que formaven part del programa d'algunes festivitats de l'Antiga Grècia. Sembla que l'institució de les lampadedromías tinguera el seu orige en les festes dedicades a les divinitats lligades al cult del fòcː Artemisa, d'Hefesto i de Prometeo en acció de gràcies de haver la primera descobert l'oli o ensenyat a cultivar els oliveras; el segon inventat les llànties i el tercer, haver dut el fòc del cel.
En Atenes, primitivament hi havia tres: la de les Prometeas (festa en honor de Prometeo), la de les Hefestias (en honor de Hefesto]) i la de les Panateneas (en honor d'Atenea). Durant la seua celebració s'encenien un gran número de llànties en el seu honor i se solien eixecutar uns jocs cridats lampadodromios, en els quals es disputaven el premi de la carrera en una antorcha en la mà que no devien deixar que s'apagara.
Es coneix prou ben el desenroll en l'época clàssica. Era una competició entre les tribus resultants de la reforma de Clístenes. Les tribus participants, provablement cinc cada volta, elegien un gimnasiarca (responsable d'un gimnasi) encarregat de reclutar, a la seua costa, els corredors en el sí de la seua tribu. La carrera es desenrollava entre l'Acadèmia situada al noreste d'Atenes i la Porta Dípilon, la distància era al voltant de sis estadis. Cada tribu alineava quaranta corredors i cada u recorria uns 25 m abans de passar l'antorcha, que devia permanéixer encesa, al següent corredor. La victòria era colectiva. El significat de les lampadedromías és hipotètic: o consistia en honrar el dò del fòc als hòmens i els seus beneficis o es tractava d'una purificació ritual per mig del fòc.
Les lampadedromías, molt apreciades, varen evolucionar en el curs del temps. Des de el V es comença a assistir a una multiplicació de carreres. Despuix de la victòria de Marató, els atenienses els varen afegir un cuatrirreme en honor del deu Pa. Estes carreres tenien lloc durant les Teseas, les Hermeas, les Bendideas, i en l'época imperial romana en honor dels caps militars romans. Les regles es varen modificar i les carreres a voltes varen ser individuals. Varen sorgir lampadedromías en ginets o chiquets.
Varen tindre lloc en les regions de Grècia i de la Magna Grècia a lo manco fins a l'época romana. No obstant, varen anar un fenomen cultural purament grec, els romans no les varen practicar.
Es podria dir que varen inspirar a Carl Diem, quan va introduir a partir de 1936 en els Jocs Olímpics la carrera de relleus de la flama olímpica de Grècia a la ciutat amfitriona.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lampadedromía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.