Gimnasiarquía
En l'Antiga Grècia, la gimnasiarquía (grec antic γυμνασιαρχία, gymnasiarkhía) era una magistratura o una llitúrgia (servici públic) assumida per un ciutadà ric. El seu contingut és mal conegut: els texts antics presenten al gimnasiarca o be com el responsable del gimnasi, o be com el simple organisador de les lampadedromías (carreres d'antorches) durant les festes religioses. Cal diferenciar al gimnasiarca de l'época clàssica del de l'época helenística i romana.
En Atenes
[editar | editar còdic]
En l'Atenes clàssica, la gimnasiarquía era una llitúrgia civil. El gimnasiarca estava encarregat d'organisar i de finançar un equip d'atletes en nom del seu tribu per a les lampadedromías en el programa de vàries festes:
- les Hefestias: dèu gimnasiarcas per any a partir de 421-420 a. C., a lo manco fins a 330-329 a. C., despuix provablement cada quatre anys fins a Demetrio Poliorcetes.[1]
- les Prometeas: provablement dèu gimnasiarcas per any a partir de 421-420 a. C., a lo manco fins a la llei d'Epícrates (335 a. C.) i sense dubte fins a Demetrio Poliorcetes.[1]
- les Grans Panateneas: dèu gimnasiarcas cada quatre anys.[1]
Heródoto menciona una carrera d'antorches durant la festa de Pa instituïda durant les guerres mèdiques,[2] pero no se sap més sobre este acontenyiment en l'época clàssica, i s'ignora si la carrera era finançada pels gimnasiarcas.[3]
Els gimnasiarcas eren elegits pel arcont rei d'una llista presentada per les tribus.[4] Concretament, la seua tasca consistia en seleccionar als atletas de la seua tribu i a un entrenador, per a mantindre'ls durant la seua preparació i proporcionar-los el material. Si el seu equip guanyava el concurs devia dedicar un monument als deus. La gimnasiarquía requeria de fondos res despreciables. En el V, els rics Alcibíades,[5] Nicias[6] i Andócides[7] assumien la llitúrgia. En el IV, un gimnasiarca va gastar dotze mines en les Prometeas.[8] Iseo d'Atenes menciona esta llitúrgia com una de les més cares.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Davies, p. 36.
- ↑ Heródoto, Històries vaig vore.103-105.
- ↑ Davies, pág. 40.
- ↑ Aristóteles, Política 57.1; llectura de P.J. Rhodes, A Commentary of the Aristotelian Athenaion Politeia, Oxford, 1981, págs. 624 i 639-638.
- ↑ Isócrates, XVI Sobre el tir de cavalls, 35.
- ↑ Plutarco, Nicias 3, Comparació de Nicias i Craso 4.
- ↑ Andócides, Sobre els misteris 132. En el mateix discurs (144), Andócides es descriu com a «ric, molt ric» en eixe moment.
- ↑ Lisias, Defensa d'un anònim 3.
- ↑ Iseo, VI Sobre el herència de Filoctemón 60.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- J. K. Davies, «Demosthenes on Liturgies: A Note» en The Journal of Hellenic Studies, vol. 87 (1967), págs. 33-40.
- Gustave Glotz, «Gymnasiarchia» en Charles Victor Daremberg i Edmond Saglio, Dictionnaire dones Antiquités grecques et romaines, Hachette, París, 1877-1919, tom II, vol. 2, págs 1675-1684 [enllaç trencat]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gimnasiarquía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.