Lapis specularis
El lapis specularis, conegut com espejuelo en l'actualitat, és un tipo de pedra d'algeps selenítica especular traslúcido. Va ser un mineral molt valorat en l'Antiga Roma, explotant-se per a la fabricació, a modo de cristal, de finestras fonamentalment durant els sigles I i II d. C. en les províncies d'Hispania. Atres noms en lo que també es coneix en l'actualitat són espejillo, pedra del llop, espejillo d'asno, pedra de la lluna, pedra de llum, sapienza o reluz.
Història
[editar | editar còdic]Plinio el Vell en el seu Naturalis Història conte[1] que este mineral era extret en la Hispania Citerior, en mines trobades en 100 000 passos al voltant de Segóbriga, uns 150 km, obtenint-se la més traslúcida d'esta pedra prop d'esta ciutat. S'extrea de pous profunts en el subsol, encaixat en atres roques, sent necessari separar-ho d'estes una volta en la superfície; Plinio nos ho descriu com una pedra fòssil en la seua major part que forma un bloc compacte a modo de ciment [2] en la propietat de deixar-se tallar en serrucho en facilitat i en fines capes, i encara que podia trobar-se en atres llocs com Chipre, Sicília, la Capadocia i inclús en Àfrica, el de major calitat era el hispà. També nos parla de l'existència un lapis specularis negre, sent no obstant el més comú el blanc; aixina mateix la seua peculiar calitat radica que, a pesar de la seua fragilitat, mostra molt bona enterea sense ajarse a la calor i a la fredor.
El principal us del lapis specularis en l'Antiga Roma va ser per a la fabricació de finestras acristaladas, acoplant-se en armassons, principalment de fusta encara que també es varen fabricar de ceràmica, que permetien ensamblar vàries planches en la finalitat de cobrir la superfície en funció del tamany de la finestra. Inclús es varen aplegar a construir hivernàculs a pur de unir plaques de lapis specularis. Per extensió, a les finestres acristaladas en este material li les denominada d'igual forma.
Aparte del seu us per a acristalamiento, també es va aprofitar com a material constructiu en atres fins, per eixemple, en forma de borumballes i làmines en paviments, per a recobrir edificacions com a element ornamental, com per eixemple el Circ Màxim durant els espectàculs.
Remetent-nos a Plinio de nou, est nos diu que l'algeps obtingut del lapis specularis era el millor de tots també per a un atre fi; ya que al cap i a la fi era una varietat d'algeps, un atre us constructiu va ser la fabricació d'algeps i escayola per mig del seu calcinació del mineral en la finalitat d'usar-ho per a molduras, buidats i enyesados.
En la ciutat de Pompeya s'han trobat restants d'edificis en finestres de lapis specularis i en el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida es pot observar una reproducció d'una finestra acristalada en lapis specularis.
A partir de les senyes de Plinio i de l'arqueologia sabem que en les actuals províncies de Conca i Toledo i Arboleas (Almeria), hi havia gran cantitat de mines de lapis specularis, per eixemple en Noblejas, La Frontera, Carrascosa del Camp, Campos del Paraís, Torrejoncillo del Rei, Villarejo de Fonts, Alconchel de l'Estrela, Orsoa de la Vega, Villalgordo del Marquesado, Montalbanejo, El Hinojosa, Villaescusa de Haro, Belmonte, Viles de la Ventosa, Torralba, i en les rodalies d'Huete i de l'antiga Segóbriga, sent en estes dos últimes el principal recurs econòmic en época romana, especialment Segóbriga, que era el centre administratiu des d'a on es controlava la producció minera en el seu entorn.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Et hi quidem sectiles sunt, specularis vero, quoniam et hic lapidis nomen optinet, faciliore multe natura finditur in quamlibeat tènues crustas. Hispania hunc tantum citerior olim dabat, nec tota, sigau intra centum millia passuum circa Segobrigam urbem, iam et Cypros et Capadocia et Sicília et nuper inventum Africa, postferendos tamen omnes Hispaniae, Cappadocia amplissimos magnitudine, sigau obscuros.
"Les pedres anteriorment descrites es deixen tallar en la serra; pero la pedra especular, puix també ella rep el nom de pedra, donada la seua constitució molt més tractable, es hiende i se separa en làmines tan fines com es desige. Antigament només es trobava en l'Hispania Citerior, i no en tota la província, sino només en l'àrea de cent mil passos al voltant de la ciutat de Segóbriga. [Concretament, destaquen les mines d'Orsoa de la Vega, que depenien de Segóbriga. Encara hui es poden trobar numerosos fragments en Orsoa de la Vega, populars entre els turistes.] Hui dia, la suministren també Chipre, Capadocia i Sicília i un recent descobriment d'Àfrica. No obstant, totes estes varietats són inferiors a la de Hispania; Capadocia produïx pedres molt grans, pero són obscures."
Naturalis Història, 36,160 - ↑ "sunt et in Boniensi Italiae partix breus, macula complexu silicis alligata, quorum tamen appareat natura similis. puteis in Hispania effoditur e profunda altitudine, nec senar et saxo inclusus sub terra invenitur extrahiturque aut exciditur, sigau maiore ex partix fossili natura, absolutus in es caementi modo,
Naturalis Història, 36,161
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lapis specularis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.