León de Nemea



En la mitologia grega, el lleó de Nemea (en grec Λέων τῆς Νεμέας léōn tēs Neméas; en llatí Leo Nemeaeus) era un lleó monstruoso i fer i invulnerable que vivia en Nemea[1] i devastava especialment la vall de Bembina. El primer d'els dotze treballs de Heracles va ser matar al lleó de Nemea i despullar-ho de la seua pell. El lleó no té nom, solament li'l denomina nemeo pels llocs a on freqüentava. Heracles, a migdia, li va disparar vàries fleches sense causar-li cap ferida, fins que va resoldre colpejar-li en la seua clava d'acebuche en el cràneu, que va partir en l'impacte. El lleó va quedar atordit, moment en el qual Heracles ho va agarrar d'esquenes i ho va deixar sense alé.[2]
La seua primera menció apareix en la Teogonía:
Hesíodo diu que Ortro va ser el pare de l'Esfinge i el lleó de Nemea pero a la mare d'estos la denomina en un ambigu «ella».[3] Pel context sembla que la Quimera va ser la mare del lleó, puix és mencionada uns versos abans, encara que cap la possibilitat de que en «ella» es faça referència a la Hidra, Equidna o inclús Ceto. Focio diu que Ladón, el dragó que guarda les pomes de les Hespérides, és germà del lleó de Nemea.[4] Apolodoro diu que el lleó va nàixer de Tifó.[5] Higino diu que el lleó va ser criat per Selene, en un mont en dos coves.[1] Eliano especifica que el lleó va caure de la lluna «de belles trenes, la qual en mig de terribles commoció es va lliberar del fer lleó de Nemea i li va dur per orde de l'augusta Hera».[6][7][8][9]
Representacions célebres
[editar | editar còdic]El pintor espanyol Francisco de Zurbarán va realisar 10 quadros sobre els treballs de Hércules, sent un d'ells el de la mort del lleó de Nemea a mans de Hércules, que es troba en el Museu del Prat.[10] Esta série de Zurbarán es va realisar per al Saló de Regnes del Palau del Bon Retir de Madrit.[5]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Higino: Faules, 30
- ↑ Teócrito: Idilis, 25
- ↑ 3,0 3,1 Hesíodo: Teogonía 326-339
- ↑ Focio: Biblioteca, 190, citant com a autoritat a Ptolomeo Hefestión
- ↑ 5,0 5,1 Museu del Prat. Catàlec de les pintures (1996), p.456.
- ↑ Claudio Eliano: Sobre la naturalea dels animals XII, 7
- ↑ Com a fill de Orto i Equidna:
- SECHI MESTICA, Giuseppina (1998). Diccionari de mitologia universal, Edicions AKAL, p. 158. ISBN 9788446002185.
- JULIEN, Nadia (2008). nàixer%22%20%22li%C3%B3n%20de%20Nemea%22&f=false Enciclopèdia dels mits, Edicions Robinbook, p. 185. ISBN 9788496746305.
- ↑ Com a fill de Tifó i Equidna:
- GRIMAL, Pierre (2008). el%20li%C3%B3n%20de%20Nemea%22&f=false Diccionari de la mitologia grega i romana, Espanya: Paidós, p. 97. ISBN 9788449322112.
- FONTÁN BARREIRO, Rafael (1998). Diccionari de la mitologia mundial, 6º edició, Espanya: EDAF, p. 360. ISBN 9788441403970.
- PACHÓN R., Mabel (2006). seua%20uni%C3%B3n%20en%20Tif%C3%B3n%20va donar%22%20%22Li%C3%B3n%20de%20Nemea%22&f=false Diccionari enciclopèdic mega sigle XXI, Editorial Norma, p. 333. ISBN 9789580453857.
- ↑ Com a fill de Selene i alternativament se li suma també Zeus:
- RENGEL, Marian. Greek and Roman Mythology A to Z.
- ↑ «artehistoria». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 5 d'agost de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «León de Nemea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.