Anar al contingut

León de Nemea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hércules i el lleó de Nemea. Detall del mosaic dels treballs de Hércules de Llíria (Valéncia), en el M.A.N.
Heracles combatent al lleó de Nemea. Lécito de fondo blanc de començos de el V Museu del Louvre.
Hércules lluita en el lleó de Nemea, quadro de Zurbarán en el Museu del Prat.

En la mitologia grega, el lleó de Nemea (en grec Λέων τῆς Νεμέας léōn tēs Neméas; en llatí Leo Nemeaeus) era un lleó monstruoso i fer i invulnerable que vivia en Nemea[1] i devastava especialment la vall de Bembina. El primer d'els dotze treballs de Heracles va ser matar al lleó de Nemea i despullar-ho de la seua pell. El lleó no té nom, solament li'l denomina nemeo pels llocs a on freqüentava. Heracles, a migdia, li va disparar vàries fleches sense causar-li cap ferida, fins que va resoldre colpejar-li en la seua clava d'acebuche en el cràneu, que va partir en l'impacte. El lleó va quedar atordit, moment en el qual Heracles ho va agarrar d'esquenes i ho va deixar sense alé.[2]

La seua primera menció apareix en la Teogonía:

«Al lleó de Nemea, al que Hera, célebre esposa de Zeus, va criar i va posar en els monts de Nemea, calamitat per als hòmens. Allí devastava les tribus de hòmens que habitaven el lloc i era amo de Treto, Nemea i Apesante. Pero ho va matar el vigor del fornido Heracles».[3]

Hesíodo diu que Ortro va ser el pare de l'Esfinge i el lleó de Nemea pero a la mare d'estos la denomina en un ambigu «ella».[3] Pel context sembla que la Quimera va ser la mare del lleó, puix és mencionada uns versos abans, encara que cap la possibilitat de que en «ella» es faça referència a la Hidra, Equidna o inclús Ceto. Focio diu que Ladón, el dragó que guarda les pomes de les Hespérides, és germà del lleó de Nemea.[4] Apolodoro diu que el lleó va nàixer de Tifó.[5] Higino diu que el lleó va ser criat per Selene, en un mont en dos coves.[1] Eliano especifica que el lleó va caure de la lluna «de belles trenes, la qual en mig de terribles commoció es va lliberar del fer lleó de Nemea i li va dur per orde de l'augusta Hera».[6][7][8][9]

Representacions célebres

[editar | editar còdic]

El pintor espanyol Francisco de Zurbarán va realisar 10 quadros sobre els treballs de Hércules, sent un d'ells el de la mort del lleó de Nemea a mans de Hércules, que es troba en el Museu del Prat.[10] Esta série de Zurbarán es va realisar per al Saló de Regnes del Palau del Bon Retir de Madrit.[5]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Higino: Faules, 30
  2. Teócrito: Idilis, 25
  3. 3,0 3,1 Hesíodo: Teogonía 326-339
  4. Focio: Biblioteca, 190, citant com a autoritat a Ptolomeo Hefestión
  5. 5,0 5,1 Museu del Prat. Catàlec de les pintures (1996), p.456.
  6. Claudio Eliano: Sobre la naturalea dels animals XII, 7
  7. Com a fill de Orto i Equidna:
  8. Com a fill de Tifó i Equidna:
  9. Com a fill de Selene i alternativament se li suma també Zeus:
  10. «artehistoria». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2012. Consultat el 5 d'agost de 2011.

Referències

[editar | editar còdic]