Leiothlypis celata
La reinita coroninaranja[1] o chipe celato (en Mèxic)[2] (Leiothlypis celata), també denominat chipe corona taronja o anaranjada (en Hondures i Mèxic), reinita olivácea (en Costa Rica), chipe oliváceo (en Mèxic) o bijirita de coronilla anaranjada (en Cuba), és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al gènero Leiothlypis.[3] És un au migratòria que anida en el nort i oest d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en el sur d'Estats Units, en Mèxic i en el nort d'América Central.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de nidificación s'estén des de l'oest d'Alaska i el centre del Yukón cap a l'est per la major part de Canadà i cap al sur per tot l'oest d'Estats Units des de la costa del Pacífic fins a les Montanyes Rocoses fins al sur de Califòrnia i el nort de Baixa Califòrnia.[4]
Durant els hiverns boreales ocupa el surest, centre sur, part del centre oest i la costa del Pacífic d'Estats Units, gran part de Mèxic, fins a Oaxaca, ocasionalment en la península de Yucatán, Guatemala i Belize, possiblement fins a El Salvador; migrant otoñal accidental en Costa Rica. Molt ocasional en les Bermudes i les Bahames.[4] Es registra la seua presència com errante estacionalmente incert en Cuba, Islas Turcas y Caicos, Illes Caiman, Groenlàndia, Jamaica i San Pedro y Miquelón.[5]
Esta espècie sol ser numerosa en els hàbitats adequats, i pot ser el parúlido reproductor més abundant en algunes zones. Crío en boscs caducifolios arbustivos i oberts, xares de arbustos, boscs mixts i vores de boscs de coníferes a on hi ha poc creiximent; en les Montanyes Rocoses del nort es reproduïx en una gama més àmplia de tipos de bosc que casi qualsevol atra espècie d'au, pero és més abundant en els boscs talats, incloses les zones de tala rasa.[4]
L'hàbitat hivernal és estructuralment similar al de cria. En Florida, habita en roures i palmeres repolleras; en el sur de Califòrnia, la invernada és més numerosa al voltant d'extenses plantacions d'arbres/arbustos exòtics, creiximent ribereño i hàbitats de rouredes/chaparrales mixts. En el centre de Califòrnia, els lutescens invernantes escassegen, pero quan es troben solen ocupar densos hàbitats ribereños de sauces. En Mèxic, inverna en boscs oberts de pi, pi-encino, avet, xares, jardins, parcs, linderos; orestera en Oaxaca prou comú en boscs àrits i humits de pi-encino, i en xares de ginebrera, roure i subtropicales àrits.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en l'edat adulta entre 11,5 i 12,5 cm de llongitut. A diferència d'atres espècies del seu gènero, el dimorfisme sexual és casi inexistent, ya que machos i femelles són similars. És una espècie prou indefinida. Les parts dorsals i el cap són color oliva grisáceo o groc oliváceo, en una llínea supraocular groga. El cap pot ser, en costraste, més gris que el restant del cos. La gola i les parts ventrales són groc verdosas, finamente rayadas. Una característica diagnòstica és la corona taronja, que no obstant és poc evident a simple vista. Els individus inmaduros són pardo oliváceos, més clars en les parts inferiors, i presenten dos barres rojoses pàlides en cada ala.
Comportament
[editar | editar còdic]El niu té forma de tassa i és construït en el sol, amagat entre la vegetació, o en un arbusto. La femella posa entre dos i quatre ous blancs en taques pardo rojoses.
Busca aliment entre els arbustos, alimentant-se d'insectes, larves, bayas i néctar.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie L. celata va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Thomas Say en 1822 baix el nom científic Sylvia celatus; el seu localitat tipo és: «Engineer Cantonment, prop de Council Bluffs [= Omaha, Nebraska]».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Leiothlypis» es compon de la paraules del grec «leios» que significa ‘pla’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «celata» prové del llatí «celatus» que significa ‘secret’, ‘amagat’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Un estudi de Sangster (2008) va apuntar que tres estudis filogenético independents indicaven que el gènero Vermivora com llavors constituït era polifilético en el grup format per sis espècies de patró de plomall pla, entre les quals la present espècie Vermivora celata, distant de les tres espècies remanentes. George Sangster va propondre un nou gènero Leiothlypis per a este grup.[7] Este nou gènero va ser inicialment rebujat pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) que va transferir les sis espècies per al gènero Oreothlypis. No obstant, un estudi més ampli dels parúlidos de Lovette et al. (2010) va comprovar que el agrupamiento en Oreothlypis era incorrecte;[8] En base en este estudi, el N&MACC va reconéixer al nou gènero Leiothlypis en la Proposta 2019-B-2.[9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[10] es reconeixen quatre subespecies, raonablement ben definides, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Leiothlypis celata celata (Say), 1822 – es reproduïx en el cinturó boreal des de la península d'Alaska cap al nort i l'est per les montanyes d'Alaska i des d'allí cap al sur i l'est per Canadà fins a la costa surest del Labrador, incloent el sur fins al sur de Manitoba i l'extrem nort de Dakota del Nort; inverna en les Bahames i el surest d'Estats Units (a voltes al nort fins a Nova Anglaterra i a l'est de Mèxic al sur fins a Veracruz i escassament al sur fins a les Bermudes, Belize i l'est de Guatemala.
- Leiothlypis celata lutescens (Ridgway), 1872 – es reproduïx comunament Alaska, cap al sur a lo llarc de la costa i insular del surest d'Alaska, oest de la Columbia Britànica, oest de Washington i oest d'Oregó, fins al suroest de Califòrnia i potser al noroest de Baixa Califòrnia; invernantes del centre de Califòrnia i suroest d'Arizona cap al sur fins a l'oest de Mèxic, inclosa la península de Baixa Califòrnia, i esporàdicament fins a l'oest de Guatemala.
- Leiothlypis celata orestera (Oberholser), 1905 – es reproduïx en poca freqüència en les Montanyes Rocoses i la Gran Conca des del suroest del Yukón i el nort de la Columbia Britànica fins al sur d'Arizona, el sur de Nou Mèxic i l'oest de Texas i localment en l'alvertent oriental de Serra Nevada, Califòrnia, en llocs de cria a sovint dispersos; inverna des del sur de Califòrnia, sur de Nevada, centre d'Arizona i sur de Texas al sur a través de Mèxic (principalment montanyós) fins a Oaxaca.
- Leiothlypis celata sordida (Townsend), 1890 – es reproduïx en la costa del sur de Califòrnia i en l'extrem noroest de Mèxic (nort de Baixa Califòrnia), incloses les illes costeres.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 02 de decembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Leiothlypis celata en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Leiothlypis p. 221; celata p. 96»
- ↑ (2008).Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 207–211ISSN 0007-1595.
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada2019B2 - ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.