Anar al contingut

Lires de Ur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lires de Ur
Lires d'Ur, expostes en el Museu Britànic.

Les lires de Ur, també cridades arpes de Ur, estan considerades com els instruments de corda més antics. Daten de l'any 2400 a. C. i varen ser elaborats en época de la civilisació sumerio, que es considera la primera i més antiga civilisació de l'història, que es va estendre pel sur de Mesopotamia, en la zona dels rius Tigris i Éufrates (actual Iraq). Concretament forma part del Periodo Dinàstic Arcaic, un periodo arqueològic de la història de Mesopotamia entre l'any 3000 a. C. i el 2334 a. C.

Troballa i història

[editar | editar còdic]
Detall del cap de bou que decora una de les lires, trobada en la tomba de la reina Puabi en Ur.

En 1929, durant unes excavacions portades a terme per l'arqueòlec britànic Leonard Woolley, en les "tombes reals d'Ur", varen ser trobades tres lires i un arpa. Dos d'elles formaven part del aixovar funerari situat en la tomba de la reina Puabi, que formen part de les ruïnes de l'antiga ciutat sumerio d'Ur, ubicades prop de la ciutat de Tell el-Mukayyar, a 16 km de Nassiriya, en Iraq.

La "Lira Dorada" o "Lira del Bou" està considerada la més elegant, i va ser guardada en el Museu Nacional d'Iraq fins a l'any 2003, quan va ser pràcticament destruïda durant l'invasió. Una rèplica va ser reconstruïda gràcies a l'ajuda internacional i la colaboració d'entitats com l'Universitat de Loughborough o l'institut West Dean College. De la lira original va ser recuperada el cap de bou.[1][2]

La "Lira de la Reina" va ser una de les dos trobades junt a la reina Puabi, i es conserva en el Museu Britànic.[3]

Un arpa en forma de barco i una atra lira en un cap de bou d'or (similar a les de la reina) es guarden en el Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat de Pennsilvània.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]
  • Forma: Lira d'11 seqüències en ornament de cap de bou barbado.
  • Altura: 1,20 metros
  • Material: fusta mixta i incrustacions de nacre, cornalina, lapislázuli i or.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]