Llengües guanches

Les llengües guanches, cridades també bereber canari o tamazight insular, són un conjunt de varietats de les llengües bereberes que varen ser parlades pels aborigen canaris abans de la conquista de les illes en el XV. Les diferents varietats es varen ser extinguint conforme alvançava la colonisació castellana i la aculturación dels aborigen.

No es coneix el moment exacte en que les llengües varen desaparéixer, aplegant les últimes referències del seu possible us a la segona mitat d'el XVI. No obstant, probamente es va conservar en certs punts de Tenerife, preferentment aïllats i en aspectes molt concrets, com la seua utilisació entre pastors cabreros, durant alguns sigles posteriors. No obstant, s'afirma que des dels inicis d'el XVII ya no era una forma comuna de comunicació ni era coneguda per la majoria de la població canària.

La llengua de cada illa era molt similar; per això s'utilisaven natius d'unes illes com a intérprets en la conquista de les següents. Els habitants d'algunes illes vivien relativament aïllats uns d'uns atres, sense contacte quotidià. Per eixa raó la llengua guanche deu considerar-se un continu dialectal format per diverses variants parcialment inteligibles entre sí. Encara que hui en dia ha desaparegut, el guanche ha deixat una gran cantitat de guanchismes (paraules d'orige guanche) en l'espanyol. Existix una recopilació de les paraules i les oracions en l'idioma registrades pels espanyols, el Monumenta Linguae Canariae.

En Canàries, l'estudi i l'anàlisis de la llengua parlada pels aborigen canaris és de mera dificultat, açò en gran part per la falta de materials a estudiar. Cert és que en les illes com Gran Canària o El Ferro hi ha inscripcions en forma alfabètica, pero estes no semblen estar associades, en principi, als pobles autòctons d'estes dos Illes, és dir, estes inscripcions alfabètiques serien el resultat d'alguns contactes esporàdics de navegants que utilisaven l'alfabet tifinagh, en moments tardans sobre la prehistòria de les Illes, i és altament provable que es daten en época històrica. Per tant, s'assumix que els aborigen de les Illes Canàries no coneixien l'escritura, i per conseqüent, no varen deixar vestigis lliteraris ni epigràfics que estampen la seua parla.

Nom

Si ben esta és la denominació més popular, el terme guanche no és el més apropiat per a fer referència a les llengües parlades pels antics pobladors de les illes, com tampoc és correcte per a designar a estos pobladors, degut a que, en principi, correspon únicament a l'illa de Tenerife. El procés d'aculturación que va tindre lloc despuix de la conquista (XV) va dur a la desaparició de les parles bereberes de l'archipèlec en el XVIII i queden algunes paraules relacionades en l'activitat ganadera, la flora, etnónimos i numerosos topònims.

La llengua que varen parlar els aborigen de Canàries abans de la conquista per part dels castellans se li denomina comunament guanche, encara que certs “moderns” eviten el terme i opten denominar-la per la «antiga llengua de Canàries» o atres denominacions possibles són llengües prehispánicas canàries, bereber insular, amazigh insular, amazig insular i ínsuloamaziq. Açò és possible tenint en conte que amazig és el concepte originari que equival a bereber, i que per conseqüència, la llengua practicada dels aborigen canaris és una modalitat insular del amazig continental que es practicava en el Nort d'Àfrica, abans de l'arribada dels àraps.

Hi ha molt pocs testimonis escrits d'estes llengües arreplegats durant el XVI, pero no existix cap compilació gramàtica d'elles. Els térmens que actualment es conserven de dita parla antiga i els recollits pels cronistes permeten l'identificació de dites llengües en el bereber. Aquelles paraules que han sobrevixcut de la llengua guanche fins als nostres dies es denominen prehispanismes, indigenisme i, de manera més general, guanchismes.

Classificació llingüística

Erro al crear miniatura:

El guanche en la classificació de la família de llengües bereberes.

Les fonts antigues donen conte de que no totes les illes s'entenien del tot be, aixina que solien recórrer a interprétes interinsulares, lo que indicaria que va haver a lo manco dos corrents migratòries d'orige bereber en les illes que parlaven distintes llengües i possiblement es tractarien del tuareg i el tamazight. Per una atra part, les paraules bereberes reconeixibles són principalment vocabulari agrícola o ganader i, encara que s'han identificat inflexions gramaticals bereberes, hi ha una gran cantitat de vocabulari que no s'assembla al d'atres llengües bereberes. Per això, cap la possibilitat de que el guanche en realitat solament tinguera el bereber com substrat i no pertanyguera a la seua família llingüística.

Els testimonis conservats del guanche són escassos i es restringixen a un conjunt de frases i paraules anotades pels primers colonizadores hispà-normandos, la toponímia de les illes i alguns préstams lèxics que perduren en l'espanyol de les illes (l'espanyol canari). Molts dels topònims canaris són reconeixibles i interpretables en bereber, per eixemple, la marca de femení típica en t-...(-t) apareix en numerosos noms de lloc. Aixina mateix, les frases poden ser comparades en les llengües continentals per a reconstruir la fonètica i estructura original. En ocasions, les fonts originals poden anar acompanyades per una traducció contemporànea al castellà, lo que facilita l'anàlisis.

Història

En juny de 1341, dos naus noliejades pel rei Alfonso IV de Portugal i en tripulació florentina, genovesa i castellana, varen alcançar les illes baix el seu mando i en l'ajuda del seu segon, el florentino Angiolino del Tegghia de Corbizzi. Varen permanéixer allí durant cinc mesos. A la seua tornada a Lisboa, el lliterat Giovanni Boccaccio va escriure un retrat sobre el poble guanche, basant-se en les senyes que li havia donat Recco. Els guanches varen ser el grup més numerós de l'archipèlec i varen anar els més longeus capaços de resistir la conquista portada a terme per castellans i normandos en el XV. Per això, en la lliteratura científica popular, el terme "guanches" s'utilisa per a tots els pobles i llengües indígenes de les illes de l'archipèlec.

Erro al crear miniatura:

Llestes de paraules de diferents llengües guanches per Vera i Clavijo (1772).

A mitan d'el XIV, en l'illa de Gran Canària, es varen utilisar com a intérprets els primers, en eixe moment encara pacífiques empreses misionero de sacerdots i monges mallorquins, indígenes que havien aplegat a Mallorca com a esclaus. Se'ls havia ensenyat la fe cristiana, se'ls havia batejat i se'ls havia lliberat per a fer obra misional en el seu poble. Varen continuar sent analfabets i per això no varen deixar informació escrita.

Mentres que per a la conversió de la població arabófona a principis d'el XVI, el llavors arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera, va promoure un llibre de text de llengua àrap, i en Amèrica, especialment per part dels jesuïtes per motius de proselitisme, gramàtiques i diccionaris de les llengües de la població indígena, este no sembla haver segut el cas en les Illes Canàries. Per la ràpida integració llingüística i cultural dels vells canaris en la nova societat creada pels conquistadors cristians, els misionero aparentment no varen considerar necessari ocupar-se de la llengua o llengües dels indígenes de l'archipèlec.

Els mateixos "vells canaris" no varen deixar constància escrita. L'informació sobre els idiomes es manté a través d'informes des del moment del descobriment i la conquista. Tot lo que se sap sobre les llengües es va documentar inicialment segons la reproducció de sons del normando, i més vesprada del castellà. En una excepció, els informes no varen descriure explícitament l'idioma; en canvi, els noms personals, els noms de llocs o els térmens es varen donar en l'idioma corresponent.

Encara que sol donar-se per extinguida com molt vesprada en el XIX, la desaparició del guanche va ser un procés prolongat l'últim rastre del qual documentable va perviure en la memòria oral fins a el XX. Fernando Hernández González va registrar llavors expressions rituals conservades per informantes d'edat alvançada: en 1996, el cabrero tinerfeny Pedro Viterio va transmetre una invocació a Magec interpretada com un agraïment al Sol; en 1998, María Armes va comunicar una breu endecha associada a la sembra; i en 2001, Sítia Chic va recordar una oració devocional a la Verge de la Candelaria. Estos testimonis apunten a una fase terminal d'us restringit, lligada a contexts religiosos i agrícoles, en la que la llengua va subsistir com a repertori fragmentario.

Descripció llingüística

Gramàtica

Els substantius en guanche mantenen de manera transparent prefixos i sufixos típics de la morfologia bereber. Aixina, molts noms masculins escomencen per a- o i- (en proto-bereber un nom masculí escomença per una de les vocals a-, i-, o) com en el nom dels menceyatos Abona, Adeixe, Anaga, Icode, mentres que els femenins escomencen sempre per t(a)- i freqüentment conserven el circunfijo t-...(-t) com en Teberbiti < Teberbbit < **Tebărəwwit, Teguesti < **Tegăsət.

ESPANYOL	m. sing.	m. pl.	f. sing.	f. pl.
incendie	iqqod	iqqoden	—	—
cella	anar	(a)naran	—	—
cridada	—	—	taqquit	tughuya
salvage	abizzen	—	—	tubizzena

Els pronoms personals atestats en forma de prefix són a- (1.ª p. sing.), i- (3.ª p. sing. m.), t- (3.ª p. sing. f.) i n- (1.ª p. pl.). La segona persona del plural s'escriu en prefix i sufix: t-...-m. Els pronoms independents atestats són nek (1.ª p. sing.), ki (2.ª p. sing.), ne (1.ª p. pl.) i kennay (2.ª p. pl.). Els sufixos pronominals són -ka (2.ª p. sing.) i -n (3.ª p. pl.). Eixemples de verps conjugats registrats: wiwin 'ells porten' (wiwi 'portar' + -n), ne ig 'nosatres tenim' (ne + ig 'tindre').

Les morfemes pronominals possessius es registren en forma de sufixos: -i i -i (1.ª p. sing.), -hek, -k i -m (2.ª p. sing.), -és, -s'i -nt (3.ª p. sing.) i -wen (2.ª p. pl.). Eixemples de sustantius registrats en sufixos de pronoms possessius: wayyohek 'el teu súbdit' (wayyo 'súbdit' + -hek), mayes 'mare d'ell' (may 'mare' + -és).

Sistema de numeració

El sistema de numeració registrat mostra un clar parentesc de les llengües bereberes i les diverses variants de guanche. Per eixemple, la següent llista reproduïx els numerals registrats en Gran Canària en la seua correspondència fonètica original (indicat per -), aixina com la seua comparació en la raïl proto-bereber. Note's que els números tenen gènero (m. i f.), formant-se el femení en la fòrmula final -yat / -at.

Numeral	Recco (1341)	Cedeño (c. 1685)	José de Moixa (1678)	Marín de Cubas (1687, 1694)	Abreu Galindo (1632)	Reis (reconstr. 1995)	Proto-bereber
1	uait	ben / veuen-anar-	ben / ben-anar-	been / ben-anar-	been / ben-i-	**ben	**yiwan
2	smetti, smatta-	siin / sense-anar-	sini / sijn	siin / sense-anar-	sini / sini-	sense	sense
3	amelotti, amierat-	amiet	amiat / amiet	amiet / am-anar-	amiat	**amiat	**karad
4	acodetti, acodat-	⟨arba⟩	⟨arba⟩	⟨arba⟩	⟨arba⟩	**akod	**hakkuz
5	simusetti, simusat-	⟨canza / canse⟩	⟨cansa⟩	⟨canza⟩	⟨cansa⟩	**sumus	**sammus
6	sesetti, sesatti-	sumus	sumus	sumui / sumus	smmous	**sez	**sadis
7	satti	sat	sat / sá	sat	sat	**sa	**sah
8	tamatti	set	set	set	set	**tam	**tam
9	aldamaraua	acet / acot	acot	acot	acot	**aldamaraw	**tizah / **tuzah
10	maraua	marago	marago	marago	marago	**maraw / marago	**maraw

L'explorador genovés Niccoloso dona Recco és conegut per haver proporcionat el primer relat fidedigne de l'idioma guanche en 1341, en una llista dels números 1-16, possiblement de la variant de Fuerteventura. Les formes atestades entre paréntesis triangulars "⟨ ⟩" són préstams lèxics del àrap, i no està clara la raó de perqué apareixen en la llista d'Antonio Cedeño (possible contaminació oral o textual, en especial del 4 i el 5, arba i kamsa respectivament). En motiu de l'inclusió d'estos dos vocablos en la llista, els numerals següents ("sumus", "acot", etc.) no concorden en les atres ennumeraciones.

Escritura

Líbico-bereber

Artícul principal → Tifinag.

Les inscripcions líbico-bereberes es documenten en major émfasis en El Ferro i Gran Canària, i atres puntuals en La Gomera i La Palma, les principals característiques de la qual són que estan realisades per mig de la tècnica de picat, que predominen les formes en una tendència circular i que es mostren dins d'un context ben definit per l'aparició de motius llineals i geomètrics, com a círculs, espirals o serpentiformes, entre uns atres.

Des de l'últim terç d'el XIX es coneix l'existència d'inscripcions i gravats en pedra els signes de la qual són semblants a l'alfabet tifinag usat pels bereberes del continent africà. Estos texts guanches semblen ser inscripcions líbico-bereberes en les illes occidentals i neo-púnicas en les illes orientals i en algunes zones de Tenerife i La Palma.

La direcció de la llectura dels signes va poder ser de dalt avall o d'esquerra a dreta, ademés de que en tifinagh no es distinguixen les vocals. Algunes d'estes inscripcions han pogut ser dessifrades usant vocabulari continental i el tifinag com a referència per a reconstruir la llengua original, obtenint texts en un significat verosímil i coherent com a resultat.

Text en La Caleta, El Ferro:

zyrmnz > Izay yur amenzu. Lit. 'Està a punt d'aplegar la lluna que ve primer', fig. ‘Ya aplega la primera lluna’.

Text en barranc de La Angostura, Gran Canària:

zmrw yzmwkr gtw > Za emirew: eyyu zam, awa akkar iget wa. Lit. 'Pel que fa a l'obediència: abandona la reserva d'aigua, això és furtar la (verdadera) abundància'.

Sobre les troballes, en les Illes occidentals, que comprenen Tenerife, La Palma, La Gomera i El Ferro, cal situar a esta última illa en el primer lloc sobre el número d'inscripcions documentades, mentres que les atres tres són les que menys jaciments rupestres s'han trobat. El Ferro va ser la primera illa canària en la que es varen trobar inscripcions líbico-bereberes. En el pas del temps, el número d'inscripcions ha anat aumentant fins al punt de ser l'illa en major número de manifestacions de dita escritura.

D'esta illa es coneix un eixemplar d'inscripció relacionada en una de les pràctiques de la cultura indígena característica, la qual pertany al ritual funerari. No obstant, este cas únic no és suficient per a poder assegurar que la mateixa població que va gravar una série d'inscripcions en caràcters líbicos en algunes roques de l'illa fora també la que momificaba als seus difunts enterrant-els dins de coves naturals.

Inscripcions trobades

Les distintes troballes se situen en:

• El Julan: és el primer jaciment de tots en el que es varen descobrir inscripcions líbico-bereberes. Va ser trobat per a. Padró en 1870.

• La Candia: trobat per a. Padró en el 1874.  

• La Caleta: descobert per a. Padró i J. de Bethencourt en 1881.

• Barranc de Tejeleita: trobades per Benigno Domínguez.  

• Clot dels Morts, Guarazoca: ací s'extrauen distints taulons funeraris, denominats chajascos, els quals un d'estos duya llaurat caràcters alfabètics. Es daten en el 750 d. C. L'estudi epigràfic va ser portat a terme per L. Galand.

• Barranc del Aguililla i el Barranc del Cuervo: M. C. Jiménez Gómez és autora de la divulgació d'estos dos jaciments. En la part gravada apareixen alguns signes alfabètics.

• Cova del Letime o de l'Aigua: descobert per M. Cabrera Acosta. L'interior de la cova presenta gravats alfabètics acompanyats en gravats geomètrics.

• La Restinga: situat en la perifèria del poble de la Restinga. En 1998 es dona a conéixer per mig d'una revista.

• El Tejal i Barranc Sant Joan (abdós situats en el Barranc de Santiago).

• Montanya Rivera.

• Camí Ample.

• Cova de Don Gabino.

Els anteriors 5 jaciments situats en el noreste de l'illa s'han descobert en dates propenques i varen ser estudiats en 1999.

En La Palma:

• Tajodeque: descobert en el rebanc i interior d'una cova de la Caldera de Taburiente, de molt difícil accés. La seua primera aparició en una cita és per part de J. Jiménez de Cisneros en 1922.

En La Gomera:

Fins a fa relativament poc, esta illa era l'única que caria d'inscripcions líbico-bereberes. No obstant, es troba una peça de fusta en gravats.

• Cova d'Herrera González, en Tazo: peça de fusta en la part interior d'una cova. En esta peça apareixen uns cinc caràcters d'este tipo d'escritura.  

En Tenerife:

• El Cabuquero: série de gravats ubicats en el sur de Tenerife. Estos gravats estan composts per llínees d'esta escritura. Són les primeres inscripcions descobertes en l'illa.

Sobre les troballes en les illes orientals, compostes per Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, presenten una gran cantitat d'inscripcions d'este tipo d'escritura.

En Gran Canària:

• Barranc de Balos, en Agüimes: trobat a final d'el XIX, i en el XX és estudiat a profunditat per P. Hernández Benítez, S. Jiménez Sánchez i A. Beltrán Martínez. Es denominen Barrancs de Balos i Balos Alt.

• Cova de Bandama: descoberta per J. Silverio López, A. Juan Machín i J. Sáenz. La cova principal en que es compon este conjunt arqueològic se situa en una de les parets de l'interior de la caldera, i particularment, en el rebanc d'esta cova s'ubiquen els signes alfabètics.

• Centre i Sur de l'Illa: nom genèric propost per un periòdic local en el que s'han trobat gravats de l'escritura líbico-bereber. En les publicacions del periòdic no es mostren les ubicacions de manera exacta, açò per a que no sofrixquen possibles destrosses. Són en zones com Tejeda, Agüimes, Les Tirajanas o Tauro. Són realisats per mig de la tècnica del raspat.

• Roque de Bentayga: trobada per J. Conca Sanabria en 1996. Són dos inscripcions, una d'elles composta per tres llínees de forma horisontal i l'atra per dos llínees de manera vertical. Es creu que és una falsificació per presentar irregularitats en comparació al restant de les inscripcions.  

• Hoya de Toledo: es compon d'unes llínees verticals fetes per mig de la tècnica del rayado.

• Plans de Gamona: trobades en el sur de l'illa. Es publica per primera volta per J. Conca en 1996.

En Fuerteventura:

• Montanya Blanca.

• Montanya del Capell.

• Morretes de Terra Mala.

Estos tres jaciments en gravats realisats per mig de la tècnica d'incisió i que apareixen junt a atres inscripcions d'un atre tipo d'escritura, la llatí-bereber. Estos jaciments són arreplegats en un catàlec fet per I. Hernández Díaz i M. A. Perera Betancort en 1992.

• Cuchillete de Buenavista.

• Morro de la Galera.

Estes dos apareixen en una revista d'orige austríac junt en les tres anteriors, en 1996.

• Barranc de Cavadero: citat per primera volta per J. de León Hernández, M. A. Perera Betancor i M. A. Robayna Fernández en un estudi sobre els gravats de tipo llatins de Fuerteventura i Lanzarote en 1988.

En Lanzarote:

• Penya Juan del Ferro.

• Penya Luis Cabrera.

Estes dos troballes han segut publicats per J. de León Hernández, M. A. Perera Betancor i M. A. Robayna Fernández en 1988.

• Zonzamas: una llínea alfabètica en les Penyes de Zonzamas, és una llínea en un signe puntiforme, sent el primer d'este tipo conegut en les Illes Canàries i és descobert per a. Pallarés Padilla en 1991.  

• Tenésera: en el centre de l'illa.  

• Femés: trobat en el sur per M. A. Perera Betancor.

• Montanya Ortiz.

• Barranc de Maguia.

Estos dos jaciments són publicats en les VIII Jornades d'Estudis de Lanzarote i Fuerteventura.

• Barranc Piletas: en el noreste de l'illa. És un jaciment que va ser donat a conéixer en primer lloc en relació en les inscripcions llatines per J. de León Hernández i M. A. Perera Betancor.

Inscripcions de Fuerteventura

En el cas de les inscripcions líbico-bereberes en Fuerteventura, la troballa de distints gravats alfabetiformes en Jandía, en 1874 i els d'el Barranc de la Torre, en 1878, es convertixen en la primera evidència de manifestacions rupestre en tota l'illa. En l'actualitat, es coneixen gràcies a la publicació de S. Berhelot, denominada “Antiguetats Canàries”. Durant un llarc periodo de temps estes inscripcions passarien inadvertides, fins al moment en que P. Hernández Benítez en 1953 ho publica com una série de signes alfabetiformes llatins. La seua revisió posterior portada a terme per Álvarez Prim, que rebujarà este significat que li dona Benítez, i la seua pròpia teoria és que els caràcters eren part d'un alfabet líbico-bereber.  

Els descobriments entorn a l'escritura de similars caràcters en alguns dels jaciments de Fuerteventura, com els de Montanya Blanca de Dalt o els de Morrete de Terres Mals, confirmaran la teoria de J. Álvarez, que es comprova en numerosos jaciments de les Illes en a on estos vestigis epigràfics estan igualment documentats.  

Inscripcions de Sant Miguel d'Abona

Sobre les manifestacions rupestres en el terme municipal de Sant Miguel d'Abona, en Tenerife. A lo llarc de la década de 1980, A. Tejera i Balbín van a promoure la busca de jaciments en Arona i Sant Miguel, que duran a localisació en 1984 de nous jaciments en El Roque i Roque Vento, que, en estos llocs es van a conéixer per primera volta en l'illa els gravats podomorfos, particularment gravats de caràcter geomètric en el Roque de Malpaso i gravats i cazoletas en el Roque de l'Abellera. Els motius geomètrics, generalment, són els més numerosos i tenen numeroses hipòtesis i interpretacions, com la seua vinculació a lo sagrat.  

A través del pas del temps, les troballes sobre els gravats aumentaran i es coneixeran tècniques que no eren relacionades en el món prehispánico. Algun eixemple són aquells gravats incisos per mig del metal, per la qual cosa es daten posterior a la conquista castellana. En Sant Miguel, els incisos de motius alfabetiformes en Cabuquero són excepcionals, estos es presenten associats a diferents motius per mig de la tècnica de picat. Esta inscripció està relacionada en l'alfabet líbico-bereber.

Llatí-bereber

També des de finals d'el XIX es documenta en les illes orientals de l'archipèlec canari (especialment en Fuerteventura i Lanzarote) l'existència d'inscripcions rupestres els signes de les quals corresponen a l'alfabet llatí adaptat per pobles bereberes romanizados del nort d'Àfrica.

Els texts llatí-bereberes es caracterisen per l'us de lletres llatines mayúscules, encara que adaptades fonológicamente a les llengües bereberes locals. En molts casos, les inscripcions seguixen un orde de llectura de dreta a esquerra, provablement reflex de la tradició epigràfica heretada de l'escritura líbica, encara que també s'han documentat llectures d'esquerra a dreta. Estes inscripcions solen ometre les vocals, de la mateixa manera que ocorre en el tifinag, lo que dificulta la seua interpretació exacta.

La majoria dels texts trobats en este sistema no són frases completes, sino noms propis, filiació familiars o gentilicis, que els aborigen gravaven en les roques com a forma d'afirmar la seua identitat, territori o linaje. A pesar de la seua brevetat, alguns d'estos noms han pogut ser vinculats en raïls lèxiques bereberes conegudes, i comparacions en inscripcions norteafricano han permés confirmar la seua interpretació com a part d'un mateix univers cultural. Estos registres mostren que certs clans o individus varen conservar l'us de l'alfabet llatí en un entorn insular, fusionant tradicions indígenes en influències romanes.

Text en Cuchillete de Buenavista, Fuerteventura:

Timamasi Timamasir Avmakuran, que significa 'Fill de Makuran i de Timamasi, filla de Timamasi'.

Alfabet llatí

Despuix de la conquista de les illes, varis autors espanyols varen documentar diverses oracions i paraules en guanche en les seues traduccions aproximades. Entre les oracions es troben:

• Tanaga guayoch archimenseu nahaya dir hanido sahet chunga pelut > Tanaqqa wayyo osh, ashimenzey nahayya der ghando saghet, shunga pel ut. 'El valeroso pare de la pàtria va morir i va deixar els naturals òrfens'. Expressió popular de planyença emesa durant les exequias de Bencomo, recollida per Antonio de Viana.
• Alzanxiquian abcanahac xerax > Alsangh ikiyan abq ann ahaz Ahgheragh. 'Recomienza per a nosatres l'orige (del) ajuntament (que és) allí a on està el pròxim (o el víncul o el fill) del Gran'. En este cas, el croniste Fra Alonso d'Espinosa, autor de la font, aporta la traducció que ha servit per al seu estudi.
  Els naturals Guanches vells dizẽ que tienẽ notícia d'inmemorable tuẽpo, que varen vindre a iſta Illa ſiſenta perſonas, mes no ſaben d'a on, i ſi varen juntar i hizieron ſo habitacion junt a Icode que és vn lloc deſta Illa, i el lloc de ſo morada llamauan en ſo llengua. Alzanxiquian abcanahac xerax, que vullgues dezir, Lloc de l'ajuntament del fill del gran.
  

  Espinosa 1594, I, 4: 15v-16r.

Verge de la Candelaria

Tallades en els robages de la Verge de la Candelaria original, existien unes estranyes lletres. L'actual talla de la Verge també du impreses dites lletres, la traducció de les quals i interpretació va ser realisada pel doctor Vicente Jara. Es pot apreciar que les dos frases traduïdes tenen una gran similitut en l'Avemaría. Les lletres són:

• En la pretina del coll: etiepesepmeri, interpretat com 'Deu Pare ha trobat en mi, la Verge, gràcia'.

• La mànega esquerra: lpvrinenipepneifant.

• En la part inferior del corfoll: eafm ipnini fmearei.

• En el cinturó: narmprlmotare, interpretat com a 'Beneïda tu eres entre totes les dònes'.

• En el mant, en el braç dret: olm inranfr taebnpem reven nvinapimlifinipi nipian.

• En l'orla de la mà esquerra: evpmirna envpmti epnmpir vrvivinrn apvi meri pivnian ntrhn.

• En la part atrassera, en la coa: nbimei anneiperfmivifvf.

Lliteratura

Erro al crear miniatura:

Diàlecs de la Comèdia de la rebuda en espanyol i en guanche.

El fundador de la lliteratura canària, el mestizo Bartolomé Cairasco de Figueroa, va incorporar a les seues obres elements característics de la cultura canària despuix de la conquista de les illes. Va escriure un bon número de creacions lliteràries, entre elles Temple Militant i la Comèdia del Reçebimiento que es va fer al Reverendísimo Senyor don Fernando de Roda, bisbe de Canàries, el dia 8 de maig de 1582 (una peça teatral breu que pertany al tipo de teatre "d'entrades"), que són molt importants per a l'estudi de les característiques de la llengua canària.

En la Comèdia del Reçebimiento apareix una “llengua estranya” que Cairasco va incloure en parts de la seua obra. Esta és treballada pels llingüistes junt en el restant del material presentat en la comèdia, puix conté diàlecs en guanche, llengua de la que era parlant natiu el mateix Cairasco. Un dels diàlecs de Doramas a partir de la transcripció paleogràfica és el següent:

Aguay marana, en maraguas, ai ha acha aytimades ayta, ast Autindana, ast Chanbeneguer, ast Bentagayre.

Comèdia del Reçebimiento, B. Cairasco, 1582.

Un personage de l'obra explica just despuix el significat en espanyol del diàlec anterior. La comparació de les oracions en guanche en les seues respectives traduccions a l'espanyol ha ajudat a comprendre més la naturalea de la llengua.

Que si està ací Autindana, o Chanbeneguer, o Bentagayre, tres canaris valentísimos, perque vol lluitar en ells.

Comèdia del Reçebimiento, B. Cairasco, 1582.

Endechas

En 1592, l'ingenier italià Leonardo Torriani, que havia segut enviat a Canàries en la missió d'analisar i reorganisar les fortificacions insulars davant els atacs dels pirates, va escriure una obra titulada Descripció de les Illes Canàries. En ella va incloure dos endechas (una de Gran Canària i una atra del Ferro) en llengua guanche que pervivien en les illes durant eixa época.

La transcripció paleogràfica de la endecha del Ferro és la següent:

Mimerahaná, zinu zinuhá ahemen, nuguen, haran huá, zu Agarfá fenere nuzá.

A qué nos lliga dur i dur l'aigua, la llet i el pa, si Agaraf no em vol mirar.

La de Gran Canària és la següent:

Aicà maragà, aititù aguahae Maicà guere, demacihani Neigà haruuiti alemalai

¡Sigau benvinguts! Varen matar a la nostra mare esta gent forastera. Mes ya que estem reunits germà, em vullc casar, ya que estem perduts.

A pesar de que la llengua es va perdre com molt vesprada en el XIX, l'investigador i periodiste Fernando Hernández González va trobar oracions en llengua guanche encara recordades i conservades per dos vells en el XX. En 1996, un cabrero octogenari de Tenerife, de nom Pedro Viterio, va transmetre una antiga oració a la deidad Magec: «Tanemir uhana gec Magec enehana benijime harba enaguapa acha abezan», interpretada com "Gràcies poderós Sol per eixir un dia més per a allumenar la nit".

En 1998, donya María Armes, de llavors 95 anys d'edat, va transmetre una endecha que utilisava per a la sembra: «Guacsate hequei adei acharan afaro yafana hacsaran», el significat aproximat del qual és "Senyor, cuida el gra baix terra per a que creixca". En 2001, donya Sítia Chic, oriunda de Güímar, recordava una pregària a la Verge de la Candelaria: «¡Uh! Magné Mastay. Achen tomba Maney».

El guanche i atres idiomes

Existix una gran cantitat de paraules d'orige guanche en espanyol, encara que açò es pot notar més en la variant parlada en les Illes Canàries. El 55 % dels guanchismes són noms de llocs, el 23 % noms de persones i el 17 % noms d'objectes. Paraules com gofio, tagoror, mencey, baifo, jaira, gambuesa, chajorra, tabaiba, tajinaste, mol, calcosa, cárisco, irama, perenquén, guirre, etc. provenen del guanche.

Ademés, en l'actualitat se seguixen conservant topònims guanches, sobretot en noms de municipis (Gáldar, Tijarafe, Alajeró, Tacoronte, Telde, Teror, Tuineje o Teguise) o pobles (Timijiraque, Tigalate, Chipude, Taganana, Tunte, Tetir o Güime) i de persones (Ossinissa, Acerina, Agoney, Adassa, Acoidan, Tibiabin, Mahey), etc.

Llenguage chiulat

El chiule, una forma chiulada del parla guanche utilisada per a comunicar-se a llargues distàncies, va anar un llenguage chiulat que es va usar en La Gomera, El Ferro, Tenerife i Gran Canària. A mida que la llengua s'extinguia, els habitants de les Illes Canàries ho varen adaptar a l'espanyol creant el chiule gomero, el qual és ensenyat i utilisat en l'actualitat per habitants de La Gomera.

Frases d'eixemple

Les següents frases i les seues traduccions procedixen del diccionari d'Ignacio Reis García.

¡Ademmem Aqqoran!

'¡Valga'm Deu!'

Ashik wañot menzey, rest Benchom.

'Vixca el combatent mencey, el protector Bencomo'.

¡Xay, el teu katanah!

'¡Ea, aumenta els honors!'

Aguñnek, Aqqoran iñad sahaña, wañak rest menzey.

'Jure, Deu que està adherit a açò, com mencey protector del regne'.

Aneu iwida, aneu iywan? Idaf. Kk gert; iywan taru.

'¿Cau, o s'assecia, Idafe? Veu i tira-ho; s'asseciarà pronte'.

Menzey ddu Aqqoran iñad sahaña shaqqu ñamt.

'Mencey baix Deu que està adherit a este os que és alçat'.

Vore també

• Poble guanche
• Guanches
• Poble canari
• Bereberes
• Llengües bereberes
• Idioma tamazight
• Idioma tuareg
• Espanyol canari

Bibliografia

• Osorio Acevedo, Francisco. 2003. Gran diccionari guanche: el diccionari de la llengua dels aborigen canaris. Tenerife: CajaCanarias. ISBN 9788479264253
• Villarroya, José Luis de Pando. 1996. Diccionari de veus guanches. Toledo: Pando Edicions.
• Villarroya, José Luis de Pando. 1987. Diccionari de la llengua Guanche. Madrit: Pando Edicions.
• Zyhlarz, Ernst. 1950. Dones kanarische Berberisch in seinem sprachgeschichtlichen Milieu. Zeitschrift der deutschen morgenländischen Gesellschaft 100: 403-460.
• Esteban, José M. 2003. acta. es/recursos/revista-digital-manuals-formatius/316-030 Vocabulari canari guanche. Autors científic-tècnics i acadèmics 30:119-129.
• J. Álvarez Prim (1964): Les inscripcions líbicas de Canàries, L'Estany.
• R. A. Springer Bunk (2001): L'escritura líbico-bereber en Canàries, Centre de la Cultura Popular Canària, ISBN 84-7926-395-4.
• Alfin, D. C. (1983). Història de les Illes Canàries. De la prehistòria al descobriment. Editora Nacional.
• Bunk, R. A. S. (2001). Orige i us de l'escritura líbico-bereber en Canàries.
• Martínez, A. B. (1996). Manifestacions rupestres de les Illes Canàries.
• de la Rosa, F. J. A. (2014). Escrit en Pedra. Les manifestacions rupestres de les Illes Canàries. Fundació Caixa Canàries.
• Investigacions Arqueològiques i Manifestacions Rupestres en Sant Miguel d'Abona (Tenerife). Ajuntament Sant Miguel d'Abona.  

Enllaços externs

• Informe d'Ethnologue sobre el guanche
• app/guanche/entries/list Diccionari d'Amazigh Canari
• archive. org/web/20140303004248/http://afrika. univie. ac. at/fileadmin/user_upload/i_afrikawissenschaften/occasional_papers/paper_04_boehm. pdf Gerhard Böhm: Monuments de la Llengua Canària i Inscripcions Líbicas (Departament d'Estudis Africans, Universitat de Viena - Occasional Paper N.º 4 / febrer de 2006)