Llet de lluna

Llet de lluna en les parets d'una cova.

Llet de lluna és una substància blanca i cremosa que es troba dins de les coves. És similar a atres depòsits, pero la qualitat que la fa única és que no s'endurix o es convertix en pedra. Es tracta d'un precipitat a partir de pedra calcàrea que comprén agregats de fins cristals de composició variable, generalment de materials carbonatados, per eixemple, calcita, hidromagnesita, i monohidrocalcita.

La llet de Lluna era coneguda en el XVI. La cavitat a on es va trobar es diu Höhle Mondmilchloch (Caverna de la Llet de Lluna) i la substància va ser usada per al tractament d'úlceras en la pell i de distintes "febres", també com cosmètic, en els tres sigles següents. Està constituïda bàsicament per calcita. La llet de lluna va ser trobada posteriorment en cavernes de varis països europeus, en Amèrica, en el surest asiàtic, en Àfrica i en Austràlia.

En febrer de 2005, un grup d'espeleòlecs va anunciar que un any abans havia trobat el primer riu de llet de lluna de la Terra en una caverna del massiç de Ernio, en la vall d'Aizarna, en la província de Guipúscoa, Espanya. Segons els investigadors de la Societat Científica Aranzadi, el riu fluïx uns 150 metros i té consistència de llet espessa. La llet de lluna sol presentar-se adherida a les parets de les cavernes, en estat pastoso o casi sòlit, per lo que l'existència de el "riu" és una curiositat. Els anàlisis varen revelar que el líquit està compost per varis minerals, ademés de la calcita, entre ells cuarzo i brushita. El riu està compost per gibbsita un hidròxit d'alumini que apareix format per cristals molt més menuts de lo habitual, d'ahí que estiga en estat líquit.