Locusta migratoria
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La langosta migratòria (Locusta migratòria) és una espècie d'ortòpter celífero de la família Acrididae. És l'única espècie del gènero Locusta. Està àmpliament distribuïda en Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia i també ya està present en América Central. Ocasionalment produïx explosions demogràfiques que es traduïxen en importants plagas per a la agricultura. No deu confondre's en la langosta del desert (Schistocerca gregaria), que també produïx eixams migratoris.
S'alimenta preferentment de gramíneas, pero també menja plantes de moltes atres espècies incloent plantes importants per a l'agricultura.
Descripció
[editar | editar còdic]La femella medix 45 a 55 mm de llongitut i el macho, 35 a 50 mm. Els adults són de color gris parduzco. Les ales posteriors són transparents en una tenyida violáceo. Els membres de la fase migratòria solen ser més obscurs.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]S'estén des de les Canàries i Azores fins a l'oest de Japó, Papúa, Nova Guinea, Nova Zelanda, Austràlia, Europa, Àfrica i Àsia. Viu en una gran diversitat d'hàbitats i altures des del nivell de la mar fins a 4000 m s. n. m.[2]
Subespecies
[editar | editar còdic]Per la vasta àrea geogràfica que ocupa, que comprén moltes zones ecològiques diferents, s'han descrit numeroses subespecies. No obstant, no tots els taxónomos estan d'acort en la validea d'algunes d'eixes subespecies. Les principals són:
- Locusta migratòria migratòria - oest i centre d'Àsia, este d'Europa.
- Locusta migratòria migratorioides - tota Àfrica i illes de l'Atlàntic.
- Locusta migratòria capito - Madagascar.
- Locusta migratòria manilensis - est d'Àsia.
Polifenismo
[editar | editar còdic]La langosta migratòria es considera un insecte polifénico ya que transforma enormement el seu aspecte i el seu comportament baix els efectes de la superpoblación; en efecte, esta espècie presenta dos fases molt distintes, la fase solitària i la fase gregaria. Quan aumenta la seua població, la langosta pansa progressivament de la fase solitària a la gregaria a través de fases intermiges:
- Fase solitària → transiens congregans (forma intermija) → fase gregaria → transiens dissocians (forma intermija) → fase solitària.
No es tracta de diferències genètiques, com en el polimorfisme, sino de diferències induïdes per les condicions ambientals.
Pigmentació i tamany
[editar | editar còdic]La pigmentació i el tamany de la langosta migratòria varien en funció de la fase (gregaria, solitària o intermija) i en l'edat (nimfa, o adult).
La nimfes gregarias són grogues o anaranjadas en taques negres. Les nimfes solitàries són verdes o marrons. Els adults gregarios són parduzcos i grocs, color este últim que es fa més intens i extens a lo llarc del temps. Els adults solitaris són marrons en més o menys extensió de color vert en funció del color de la vegetació.
El tamany dels adults gregarios varia entre 40 i 60 mm, sent més chicotets que els adults solitaris.
Plaga
[editar | editar còdic]Estes langostas són molt mòvils i volen en ajuda del vent a una velocitat de 15-20 km/h; els eixams poden recórrer entre 5 i 130 km o més en un dia. Els eixams varien des de menys de 1 km² a centenars de quilómetros quadrats en quaranta a huitanta millons de langostas per km². Un adult pot consumir el seu propi pes (uns 2 g) d'aliment fresc al dia; cada milló de langostas consumix una tonellada d'aliment.
En Àfrica, les últimes plagues importants de Locusta migratòria migratorioides varen ocórrer des de 1928 a 1942. Des de llavors les transformacions ambientals han fet improvable el desenroll d'eixams d'esta espècie de langosta. La langosta del desert (Schistocerca gregaria), en canvi, sí produïx eixams i plagues en el present.
Les poblacions de langostas estan sent constantment observades ya que les plagues poden ser devastadores. El seu control és, en principi, responsabilitat dels ministeris d'agricultura dels països potencialment afectats per plagues.
La FAO proporciona informació de la situació de les poblacions de langostas a tots els països interessats i emet avisos i pronòstics del risc del desenroll de plagues.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Organisació de l'Agricultura i de l'Alimentació (FAO)
- Insect index
- El fenomen de fases
- Locusta migratòria
- Este artícul conté una traducció derivada de «Locusta migratoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.