Luis Mateo Díez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Luis Mateo Díez Rodríguez
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Escritor.
Naiximent: 21 de setembre de 1942
Lloc de naiximent: Villablino, Lleó, Castella i Lleó, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Luis Mateo Díez Rodríguez (Villablino, Lleó; 21 de setembre de 1942) és un escritor espanyol. És membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) des de l'any 2001, en el silló "l" (ele minúscula).

És l'únic autor en llengua castellana que ha obtingut en dos ocasions el Premi Nacional de Narrativa i atres dos el Premi de la Crítica, gràcies a les seues noveles La fuente de la edad (La font de l'edat) (1986) i La ruina del cielo (La ruïna del cel) (1999). També ha guanyat el Premi Miguel de Cervantes en l'any 2023.

Biografia[editar | editar còdic]

Luis Mateo Díez Rodríguez naixqué en Villablino, poble miner de les montanyes del noroest de Lleó situat en el centre de la comarca de Laciana. El seu pare, Florentino Díez, era secretari de l'Ajuntament d'eixe municipi lleonés i el futur escritor va nàixer precisament "en la vella casota consistorial, assentada en el cor de la vall sobre l'antic solar a on un dia es va alçar la Torre que empinava el recort dels consells ancestrals".

La seua família va viure en Villablino fins que en 1954, als 12 anys, es va traslladar a Lieó a on el seu pare havia segut nomenat secretari de la Diputació. Luis Mateo estudià el bachillerat en el colege lleonés Nostra Senyora del Bon Consell i en 1961 va ingressar a Dret en l'Universitat Complutense de Madrit, finalisant la carrera en l'Universitat d'Oviedo.

Ingressà en l'any 1969, per oposició, en el cos de Tècnics d'Administració General de l'Ajuntament de Madrit, convertint-se en cap del seu servici de Documentació Jurídica.

Entre els anys 1963 i 1968, va participar en la redacció de la revista poètica Claraboya junt a Agustín Delgado, Antonio Llamas i Ángel Fierro. Per aquells temps aparegueren els seus primers poemes, que varen ser reunits en 1972 en Señales de humo.

No obstant, la seua creació lírica fon efímera i va deixar pas definitivament a la ficció narrativa. El seu primer llibre de contes, Memorial de hierbas, aparegué en 1973 i la seua primera novela, Las estaciones provinciales, casi 10 anys més tart, en 1982. Ad estes li han seguit moltes atres, algunes de les quals han obtingut prestigiosos premis, com La Fuente de la Edad (1986) o La ruina del cielo (2000), abdós Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica.

En l'any 2022 es va publicar un llibre colectiu en homenage a José María Merino i Luis Mateo Díez en el que xixantacinc autors d'Argentina, Chile, Costa Rica, Cuba, Equador, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçola varen aportar sengles microrrelats, molts d'ells inèdits, inspirats en el món creatiu de Merino i Díez. Es va titular Minicuentos y fulgores. Homenaje a Luis Mateo Díez y José María Merino (Eolas, 2022) i fon coordinat per les professores Natalia Álvarez Méndez i Ángeles Encinar.

Adaptacions al cine[editar | editar còdic]

Algunes de les seues obres han segut adaptades al cine. Aixina, el conte Los grajos del Sochantre ha segut dut a la pantalla gran per José María Martín Sarmiento (Chema Sarmiento) en El filandón (1984), película en la que es relaten cinc històries (Díez relata la seua; i lo propi fan Pedro Trapiello en Láncara, Antonio Pereira en Las peras de Dios, José María Merino en El desertor i Julio Llamazares en Retrato de bañista); la novela La Fuente de la Edad fon rodada en 1991 per Julio Sánchez Valdés per a Televisió Espanyola. Sarmiento també va adaptar Los males menores en 2011 baix el títul de Viene una chica, película de la que Díez fon coguioniste.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

  • Fon elegit membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el 22 de juny de l'any 2000 i va prendre possessió del silló "l", el 20 de maig de 2001.
  • És patró d'honor de la Fundació de la Llengua Espanyola i membre habitual d'un gran número de jurats de concursos de contes i de novela.
  • En l'any 2023 se li concedí el Premi de lliteratura Miguel de Cervantes, el màxim reconeiximent de les lletres castellanes.

Obra[editar | editar còdic]

La seua obra és molt extensa:

Narrativa[editar | editar còdic]

  • Memorial de hierbas, cuentos, E.M.E.S.A., Madrid, 1973
  • Apócrifo del clavel y la espina, prólogo de Agustín Delgado, E.M.E.S.A., Madrid, 1977
  • Relato de Babia, ensayo, ilustrado con fotos, Papalaguinda, Valencia, 1981
  • Las estaciones provinciales, novela, Alfaguara, Madrid, 1982
  • La fuente de la edad, novela, Alfaguara, 1986
  • El sueño y la herida (1987)
  • Brasas de agosto, Alfaguara, 1989. Contiene 13 cuentos, nueve de ellos rescatados por el propio autor:
    • El difunto Ezequiel Montes, Los grajos del Sochantre, Albanito, amigo mío, La familia de Villar, Concierto sentimental, Cenizas (Premio Ignacio Aldecoa 1976), El sueño y la herida, Mister Delmas, La llamada, El viaje de doña Saturnina, Carta de amor y batalla, Brasas de agosto y Mi tío César.
  • Albanito, amigo mío y otros relatos, Biblioteca de El Sol, Compañía Europea de Comunicación e Información, Madrid, 1989. Contiene 8 textos:
    • Albanito, amigo mío; El difunto Ezequiel Montes; Concierto sentimental; Cenizas; Los temores ocultos; La papelera; El pozo; y Naufragios.
  • Las horas completas, novela, 1990
  • El expediente del náufrago, novela, 1992
  • Los males menores, cuentos y microrrelatos, Alfaguara, 1993
  • Valles de leyenda (1994)
  • Camino de perdición, novela, 1995
  • El espíritu del páramo, novela, 1996
  • La mirada del alma, novela, 1997
  • Días del desván, colección de 30 estampas evocadoras de la infancia del escritor en el Valle de Laciana, Edilesa, León, 1997
  • El paraíso de los mortales, novela, 1998
  • La ruina del cielo, novela, 1999
  • El porvenir de la ficción, ensayo, Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1999
  • Las estaciones de la memoria: antología (1999)
  • Las palabras de la vida (2000)
  • El pasado legendario (2000)
  • Laciana: suelo y sueño (2000)
  • Balcón de piedra (2001)
  • El diablo meridiano (2001). Contiene tres novelas cortas: "El diablo meridiano", "La sombra de Anubis" y "Pensión Lucerna"
  • El oscurecer (Un encuentro), novela, 2002
  • El eco de las bodas (2003). Contiene tres novelas cortas: "El eco de las bodas", "El limbo de los amantes" y "La viuda feliz"
  • Las lecciones de las cosas, relatos, Edilesa, 2004. Premio Miguel Delibes.
  • Fantasmas del invierno, novela, 2004
  • El fulgor de la pobreza (2005). Contiene tres novelas cortas: "El fulgor de la pobreza", "La mano del amigo" y "Deudas del tiempo"
  • La piedra en el corazón, novela, 2006
  • El árbol de los cuentos, recopilación de todos los relatos escritos entre 1973 y 2004, Alfaguara, 2006
  • La gloria de los niños, novela, 2007
  • El sol de la nieve o el día que desaparecieron los niños de Celama (2008)
  • Los frutos de la niebla (2008). Contiene tres novelas cortas: "Los frutos de la niebla", "Príncipes del olvido" y "La escoba de la bruja"
  • El expediente del náufrago (2008)
  • El animal piadoso, novela, 2009
  • Pájaro sin vuelo, novela, Alfaguara, 2011
  • La cabeza en llamas, Galaxia Gutenberg, 2012. Contiene cuatro novelas cortas:
    • La cabeza en llamas, Luz del Amberes, Contemplación de la desgracia y Vidas de insecto
  • Fábulas del sentimiento, 12 novelas cortas, Alfaguara, 2013. Contiene los libros El diablo meridiano, El eco de las bodas, El fulgor de la pobreza y Los frutos de la niebla
  • La soledad de los perdidos, novela, Alfaguara, Madrid, 2014
  • Los desayunos del Café Borenes. Galaxia Gutenberg, 2015. Contiene dos textos:
    • Los desayunos del Café Borenes (Un opúsculo); Un callejón de gente desconocida (Un recuento)
  • El cuerpo doblado. Pamplona: Historias de la Clínica Universidad de Navarra, 2016. Relato corto.
  • Las ciudades de sombra. Debolsillo, 2017. Contiene tres novelas: 'Fantasmas del invierno 'La gloria de los niños 'La soledad de los perdidos
  • Vicisitudes. Alfaguara, 2017. Conjunto de 85 cuentos que quedó finalista del Premio de la Crítica de Castilla y León en 2018.
  • Los ancianos siderales. Galaxia Gutenberg, 2020.
  • Mis delitos como animal de compañía. Galaxia Gutenberg, 2022.

Poesia[editar | editar còdic]

  • Señales de humo, Institución Fray Bernardino de Sahagún, León, 1972
  • Parnasillo provincial de poetas apócrifos (1975). En colaboración con Agustín Delgado y José María Merino. Contiene también texto narrativo.

Teatre[editar | editar còdic]

  • Celama (2008). Adaptación realizada junto a Fernando Urdiales para Teatro Corsario

Premis i guardons[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]