Mantua
Mantua[1][2] (en italià Mantova) és una ciutat italiana ubicada en la regió de Lombardía, capital de la província homònima. Està rodejada en tres dels seus costats pel riu Mincio. Centre agrícola i turístic, posseïx fàbricas que produïxen maquinària agrícola, fertilisants, mobles, calcer i joguets. És l'escenari de l'òpera Rigoletto. Mantua va ser nomenada Capital de la Cultura Italiana en 2016.
Història
[editar | editar còdic]Mantua va ser fundada, segons el mit, per Ocnos, fill de Mant (filla de Tiresias), qui va cridar aixina a la ciutat en honor a la seua mare. En realitat, Mantua va ser fundada pels etruscs, i després conquistada pels romans. El nom deriva del deu etrusc Mantus, de arides Hades. Despuix de ser conquistada pels cenómanos, una tribu gala, la ciutat va ser de nou conquistada pels romans entre la primera i la segona guerres púnicas. El territori ho varen poblar soldats veterans d'Octavio Augusto, sent el seu ciutadà més famós el poeta Virgilio.
Despuix de la caiguda del Imperi romà, va ser invadida pels bizantino, els longobardos i els francs. En el XI es va convertir en possessió de Bonifacio de Canossa, marqués de Toscana. L'última governant de la família va ser la comtesa Matilde de Canosa, fallida en 1115 qui segons la llegenda, va ordenar la construcció de la preciosa Rotonda vaig donar Sant Lorenzo (1082).
Despuix de la mort de Matilde de Canosa, Mantua es va convertir en una comuna lliure, i es va defendre denodadamente del Sacre Imperi Romà en els sigles XII i XIII. En 1198 Alberto Pitentino va optimisar el curs del Mincio, creant lo que els mantuanos varen cridar els quatre llac per a reforçar la protecció natural de la ciutat. Entre 1215 i 1216 la ciutat va quedar baix la podesteria del güelfo Rambertino Buvalelli.
Durant la lluita entre els güelfos i els gibelinos Pinamonte Bonacolsi es va aprofitar de la caòtica situació per a prendre el poder en 1273. La seua família va governar Mantua durant el sigle següent, fent-la més pròspera i artísticamente bella. El 16 d'agost de 1328, l'últim Bonacolsi, Rinaldo, va ser derrotat en un tumult recolzat pels Gonzaga, una família d'oficials. La ciutat va prosperar baix el govern de la família Gonzaga (1328-1708). Els Gonzaga varen construir noves muralles en cinc portes i varen renovar l'arquitectura de la ciutat en el XIV, pero la situació política de la ciutat no es va assentar fins al tercer Gonzaga, Luis II Gonzaga, qui va eliminar als seus parents, copant tot el poder. En 1459 el papa Pío II va celebrar una dieta en Mantua per a proclamar una creuada contra els turcs. En Francisco II va treballar en Mantua el famós pintor renaixentiste Andrea Mantegna com a pintor de tall, i va produir algunes de les seues obres més destacades. El primer duc de Mantua va ser Federico II Gonzaga, qui va adquirir el títul del emperador Carlos V en l'any 1530.
El compositor Claudio Monteverdi va treballar per als Gonzaga en el Ducado de Mantua des de 1590 fins a 1613. En 1627, la llínea directa de la família Gonzaga es va agotar en el viciós i dèbil Vicente II i la ciutat poc a poc va declinar baix nous governants, els Gonzaga-Nevers, una branca francesa menor de la família. Va esclatar la Guerra de Successió de Mantua i en 1630 un eixèrcit imperial de 36 000 lansquenetes mercenaris varen sitiar i varen saquejar Mantua el 18 de juliol, duent en ells la pesta. Mantua mai es va recuperar d'este desastre.
Fernando Carlos IV, un inepto gobernant l'única pretensió del qual era celebrar festes i representacions teatrals, es va aliar en França en la guerra de successió espanyola. Despuix de la derrota del segon, es va refugiar en Venècia, duent en si un miller de quadros. A la seua mort en 1708, va ser declarat depost i la seua família va perdre Mantua para sempre en favor dels Habsburgo d'Àustria.
Mantua va ser governada per Àustria des de 1708 fins a 1866, llevat de 1797 al 27 d'abril de 1814, quan va quedar baix l'influència francesa en l'época napoleònica. Baixe el govern austríac, Mantua va passar una época de renaixença, creant-se en eixe periodo la Real Acadèmia de Ciències, Lletres i Arts, el teatre Científic i numerosos palaus. El 4 de juny de 1796, durant les guerres napoleòniques, Mantua va ser sitiada per Napoleón com a moviment contra Àustria, qui es va unir a la Primera Coalició. Els intents austríacs i russos de trencar el bloqueig varen fallar pero varen conseguir que els francesos abandonaren el sege i es marcharen a lluitar en atres camps de batalla el 31 de juliol. Varen retornar el 24 d'agost. A principis de febrer la ciutat es va rendir i la regió va quedar baix administració francesa. Dos anys despuix, en 1799, la ciutat (Lloc de Mantua (1799)) va ser reconquistada pels austríacs. Després la ciutat va tornar de nou a control de Napoleón. En l'any 1810 varen disparar contra Andreas Hofer junt a la Porta Giulia, una porta de la ciutat en Borgo vaig donar Porte (Cittadella); havia liderat l'insurrecció del Tirol contra Napoleón.
Despuix del breu govern francés, Mantua va tornar a mans austríaques en 1814, convertint-se en una de les ciutats fortalea Quadrilatero en el nort d'Itàlia. En 1866, Mantua va ser incorporada a l'Itàlia unificada pel rei de Cerdenya.
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]
Entre els seus monuments cal senyalar el Palazzo Ducale en frescs d'Andrea Mantegna, la tomba de la qual està en Sant'Andrea, basílica que es va començar a construir en el XV, junt en l'iglésia de Sant Sebastiano, abdós segons dissenys d'Alberti. La Magna Domus, el Palazzo del Capitano, el Palazzo Vescovile, el Palazzo degli Uberti, el castell de Sant Jorge, el Palazzo Castiglioni (o Palazzo Bonacolsi), la torre de la Gabbia, i el Palazzo del Podestà, tots ells eixemples del patrimoni en construccions patricias i arquitectura italiana.
També cal destacar la catedral de Sant Pedro Apòstol construïda per Giulio Romà (1545) i el Palazzo Tè (1525-1535), símbol de la ciutat proyectat i decorat també per Giulio Romà (que va viure en Mantova en els seus últims anys), feta com a vila residencial de Federico II Gonzaga, en un estil renaixentiste alvançat i en certs tocs de post-manerismo rafaeliano. Alberga el museu cívic.
En l'any 2008 va ser inscrita com a lloc Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, junt en Sabbioneta, per representar abdós aspectes diferents del planejament urbanístic del Renaixença. En concret, Mantua mostra la renovació i la existensión d'una ciutat preexistente, en un esquema irregular en parts regulars que mostren les diferents etapes del seu creiximent, des de l'época dels romans, fins a la renaixença, passant per l'Edat Mija. Mantua, lo mateix que Sabbioneta, oferix un testimoni excepcional dels guanys artístics, arquitectònics i urbans de la Renaixença, units a través de les visions i accions de la família Gonzaga.[3]
Arquitectura religiosa
[editar | editar còdic]
- Catedral de Sant Pedro (Duomo)
- dedicada a sant Pedro, l'actual duomo en estil romànic en adició gòtiques, va ser construïda entre 1395 i 1401 en acabant de que un incendi, sigles abans, destruïra un temple paleocristiano anterior. Va ser renovat en 1545 per 1545 dona Giulio Romà, qui va deixar intacta la frontera pero va modificar la forma, inspirant-se en les primeres basíliques paleocristianas. La frontera actual, de marbre de Carrara, data de 1761. El lateral presenta insercions gòtiques com rosetones, cims i pináculos, restants de l'antiga frontera. En l'interior es pot admirar el artesonado que domina les tres naus: la principal està decorada en estàtues de sibilas i profetes que daten de el XVI. Baixe l'altar major es conserva el cos incorrupto de Sant'Anselmo dona Baggio patró de la ciutat. La Catedral, ubicada en la monumental plaça Sordello, és el bisbat de Mantua.
- Basílica de Sant Andrés
- dissenyada per Leon Battista Alberti, va ser edificada a partir de 1472 i es va completar 328 anys despuix en la construcció de la cúpula basada en dissenys de Filippo Juvarra. En la cripta es custodia en l'interior dels Sacri Vasi la relíquia del Preciosíssima Sanc de Crist duta a Mantua pel centurión romà Longino. En una de les capelles es conserva el monument fúnebre d'Andrea Mantegna, presidit per la efigie de bronze del pintor de la cort dels Gonzaga.
- Basílica palatina de Santa Bàrbara
- iglésia de la cort dels Gonzaga volguda pel duc Guglielmo qui va encarregar el proyecte a l'arquitecte mantuano, Giovan Battista Bertani. Partix integrant del Palau Ducal, la construcció de l'iglésia es va completar en 1572.
- Rotonda de Sant Lorenzo
- és l'iglésia més antiga de la ciutat, construïda en el XI durant la dominació dels Canossa. De planta central redona, la Rotonda vaig donar Sant Lorenzo es troba en un nivell més baix que la plaça delle Erbe i conserva en el seu interior un matroneo i vestigis de fresca de l'escola bizantino que daten dels sigles XI-XII. A lo llarc dels sigles va sofrir transformacions radicals; desacralizado, es va convertir en almagasén tant que a principis de el XX estava englobada en edificis successius despuix de la seua construcció. Expropiada en 1908, la rotonda de Sant Lorenzo va ser restaurada i reoberta en
- Iglésia de Sant Sebastià
- iniciada el 1460 per Luca Fancelli segons proyecte de Leon Battista Alberti, va ser completada en el 1529. Desconsagrado en el XVIII, es va utilisar per a diversos fins fins a 1925 quan, despuix d'una qüestionable restauració que va afegir les dos escales d'entrada, es va transformar en el famedio dels caiguts mantuanos de totes les guerres.
- Sinagoga Norsa Torrazzo
- va ser traslladada i reconstruïda fidelment en la seua ubicació actual, quan es va decidir el derrocament de la judería, entre 1899 i 1902.
- Seminari episcopal
- l'edifici, ubicat junt al Duomo en Via Fratelli Cairoli, va ser renovat en 1825 en un estil neoclàssic com es pot vore en particular en la frontera i en el pati intern.
Edificis religiosos desapareguts
[editar | editar còdic]- Iglésia delle Quarant'ore
- Iglésia de Sant Domenico
- Iglésia de Sant'Agnese
- Iglésia de Santa Maria vaig donar Cape vaig donar Bove
- Oratorio de Santa Maria del Melone
Arquitectura civil
[editar | editar còdic]
- Palau Ducal
- Potser siga més correcte parlar de "città-palazzo", ya que el conjunt arquitectònic està format per numerosos edificis conectats per passadiços i galeries, i enriquits per patis interns, alguns colgantes i amplis jardins. La reggia dels Gonzaga, per extensió de les teulades, és la segona d'Europa solament superada pel Vaticà. No sembla impropi definir el palau dels Gonzaga com els Palazzi Ducali, donada la costum de casi tots els ducs de construir la seua pròpia residència que se sumixca a lo construït anteriorment. Inclús abans de l'arribada al poder dels Gonzaga, s'havien construït els primers núcleus del palau, pero l'història del conjunt s'identifica sobretot en la de la família que va governar la ciutat fins a 1707. Entre unes atres, celebérrima és la cridada Camera degli Sposi (Camera picta) en el castell de Sant Giorgio, part de la "città-palazzo", pintada a la fresca per Andrea Mantegna i dedicada a Ludovico III Gonzaga i a la seua esposa Bàrbara de Brandeburgo. Una volta que Mantua es va convertir en austríaca, les renovacions varen continuar fins a la segona mitat de el XVIII gràcies als governadors enviats per l'emperador.
- Palau del Té
- És una obra de Giulio Romà qui en 1525 ho va dissenyar per encàrrec del marqués Federico II Gonzaga que ho va utilisar per al seu oci. Va fer residir en ell a l'amant "oficial" Isabella Boschetti. Il "Palazzo dei lucidi inganni" es trobava en el centre d'una illa plena de boscs i rodejat per les aigües d'un llac, ara drenado: misteriós, ple de símbols i mits que es destaquen en les habitacions bellamente pintades a la fresca pel propi Giulio Romà, com la celebérrima Sala dei giganti i la d'Amore i Psiche i, per últim, la sala dei cavalli que celebra els estables de Gonzaga en el seu moment famosos en tota Europa.
- Palau della Ragione
- va ser construït quan era podestà Guido dona Correggio (1242), en época comunale, en funcions públiques i per a permetre assamblees i reunions de la ciutat. En la planta baixa l'edifici albergava, com ara, numerosos comerços, mentres que en el gran saló de la planta superior s'administrava justícia. En les parets d'esta sala es poden vore restants de fresca medievals de finals de el XII i XIII recentment restaurats. A esta sala s'accedix a través d'una empinada escala ubicada baix de la Torre dell'Orologio erigida en el XV, periodo al que també es remonten les arcades que donen a la Piazza Erbe. El Palau s'utilisa ara com un lloc d'exposició que alberga exposicions d'art organisades per la Comune vaig donar Mantova.
- Palau Bonacolsi (Castiglioni)
- es troba en la Piazza Sordello, va ser edificat per Pinamonte Bonacolsi cap a 1272 i readaptada per Luigi Gonzaga despuix de la conquista del poder en 1328. Va ser l'antiga residència de la família Bonacolsi, que va governar la ciutat des de 1272 fins a 1328. El palau és en l'actualitat la llar de la família dels comtes Castiglioni, descendent de Baldassarre Castiglione, polític i erudit de el XVI, autor de El cortesano. En la planta baixa, la porta d'entrada original en un gran arc apuntat bicolor decorat en escuts en l'escut d'armes dels Bonacolsi.
.jpg){kind=link}
- Palau del Podestà
- també conegut com "Palazzo del Broletto", va ser construït en 1227 per encàrrec del bresciano Laudarengo Martinengo nomenat podestà de Mantua.[4] A partir de 1462 va sofrir una important reestructuració per part de Giovanni dona Arezzo per encàrrec de Ludovico III Gonzaga.
- Palau de Sant Sebastiano
- va ser construït entre 1506 i 1508 a instàncies del marqués Francesco II que va viure allí i va morir allí en 1519. Va ser utilisat pels Gonzaga durant trenta anys i ya en 1536 abandonat i despullat pels ducs posteriors. En el saló principal del palau es trobaven els nou llenços de Mantegna que representaven I Trionfi vaig donar Cessara que varen ser venuts a la Corona anglesa i ara es conserven en Hampton Court. Subì molteplici trasformazioni fi al 1998 quando sono iniziati i restauri. Dal 2005 è adibito a Museu della Città. Va sofrir múltiples transformacions fins a 1998 quan varen començar les restauracions. Des de 2005 s'utilisa com a Museu de la Ciutat. En les sales que encara conserven vestigis de fresca del passat gloriós com la Camera del Crogiuolo, la Camera delle Frecce, la Camera del Sole i en la Loggia dei Marmi, s'exhibixen pintures, estàtues, busts, frisos i atres troballes arquitectòniques.
- Palau d'Arc
- va ser construït en 1784 sobre un palau preexistente de el XV per l'arquitecte Antonio Colonna per a la família d'orige trentino D'Arc. Caracterisat per la gran frontera neoclàssica inspirada en l'art de Palladio, el palazzo és sèu museal dels tesors artístics que conté: encara amoblat en el mobiliari de la família, alberga importants coleccions artístiques, incloses les pintures de el XVIII de Giuseppe Bazzani, una biblioteca de més de sis mil volums i una colecció d'instruments científics. Nella Sala dello Zodiaco sono visibili affreschi (1520) attribuiti a Giovanni Maria Falconetto. Nel Palazzo vaig vore si celebrò nel 1810 il processo a Andreas Hofer eroe dell'indipendenza tirolese contro la dominazione francese.
- Casa del Mantegna
- residència del pintor Andrea Mantegna, va ser construïda en un terreny donado pel marqués Ludovico Gonzaga qui ho va nomenar pintor de la cort en 1457. Es tracta d'un edifici quadrat de rajola roja en un pati cilíndric en el centre obert a un círcul de cel, re-propost en la famosa Camera degli sposi en el Palau Ducal.
- Casa de Rigoletto
- Giuseppe Verdi va posar música a la seua història i la gent de Mantua li va donar residència; cap al final de la Piazza Sordello es troba la casa del Rigoletto, el bufó de la cort de Gonzaga. El personage en realitat té poc de mantuano, l'òpera homònima de Verdi va anar de fet presa d'una obra de Victor Hugo i adaptada en el territori de Mantua, transformant al rei de França en el duc de Mantua, i canviant el nom del protagoniste de Triboulet a Rigoletto. L'edificació de el XV alberga l'escultura de Rigoletto, obra de Aldo Falchi, colocada en el chicotet pati interior.
Arquitectura civil en la província de Mantua
[editar | editar còdic]
Vila Arrigona és un edifici històric en Sant Giacomo delle Segnate, en la província de Mantua.
Va ser construït per encàrrec del comte Pompeo Arrigoni, de la noble família Arrigoni, a l'arquitecte Antonio María Viani, ya al servici dels Gonzaga de Mantua.
La vila, formada per varis edificis, era una residència de camp senyorial i solia estar habitada estacionalment. Construïda en dos plantes en oratorio del barroc tardà contigu, parc i terreny de cultiu. La frontera es caracterisa per un tímpan que recorda al Palau Et, baix el qual destaca el gran escut familiar de pedra.
Deports
[editar | editar còdic]El club de fútbol local és Mantova 1911, i competix en la Série C, la tercera divisió del fútbol italià, pero a partir de la temporada 2024-25 participarà en la Serie B despuix d'haver ascendit. Els seus partits de local els juga en l'Estadi Danilo Martelli l'aforament del qual és de 7.367 espectadors.
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Topònims d'Itàlia
- ↑ «topònims europeus: França, Irlanda, Itàlia, Portugal i el Regne Unit | FundéuRAE» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2022-12-04.
- ↑ Pàgina web de l'Unesco.
- ↑ donar+Mantova&source=bl&ots=M_pfiRT2Pc&sig=UqDR8vULg0s7syG7irxdQLN2cW8&hl=it&sa=X&ei=RCSRUbDbO-Hm7AbkpIAo&vore=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=Martinengo%20podest%C3%A0%20vaig donar%20Mantova&f=false Carlo d'Arc, Monumenti vaig donar pittura i scultura trascelti in Mantova o nel suo territori.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mantua.- Sitie web oficial de la Comune vaig donar Mantova
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mantua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.