Mathematica

Mathematica

Mathematica és un programa utilisat en àrees científiques, d'ingenieria, matemàtica i àrees computacionals. Originalment va ser concebut per Stephen Wolfram, qui continua sent el líder del grup de matemàtics i programadors que desenrollen el producte en Wolfram Research, companyia ubicada en Champaign, Illinois. Comunament considerat com un sistema d'àlgebra computacional, Mathematica és també un poderós llenguage de programació de propòsit general.

Resumixen

La primera versió de Mathematica va eixir a la venda en 1988. La versió 10.3, va ser llançada el 15 d'octubre de 2015 i es troba disponible en una gran varietat de sistemes operatius.

Mathematica està dividit en dos parts: el kernel (o núcleu) i l'interfaç. El kernel realisa els càlculs i interpreta expressions (còdic de Wolfram Language), tornant expressions de resultat que cuales poden ser mostrades per l'interfaç. L'interfaç original, dissenyada per Theodore Gray en 1988, consistix d'un interfaç de quadern i permet la creació i edició de quaderns que poden contindre còdic, text simple, imàgens i gràfics.

Les alternatives a l'interfaç de Mathematica inclouen Wolfram Workbench, un entorn de desenroll integrat (IDE) basat en Eclipse llançat en 2006 que proporciona ferramentes de desenroll basades en proyectes per a Mathematica, incloent gestió de revisions, depuració, perfilat i proves.

Ademés existix un complement per a IDÉs basats en IntelliJ IDEA per a treballar en còdic de Wolfram Language que és capaç de resaltar sintaxis i analisar i autocompletar variables locals i funcions definides. El kernel de Mathematica també inclou un interfaç de llínea de comandos.

Atres interfaços inclouen JMath, basada en GNU Readline i WolframScript, el qual eixecuta programes autocontenidos de Mathematica (en arguments) des de la llínea de comandos de UNIX.

Mathematica ha segut dissenyat per a ser completament estable i compatible en versions anteriors. A diferència d'atres sistemes d'àlgebra computacional, per eixemple Maxima o Maple, Mathematica intenta usar les regles de transformació que coneix en cada moment tant com siga possible, tractant d'alcançar un punt estable. L'extensió per als archius de Mathematica és .nb, i .m per a archius de configuració.

La versió més recent de Mathematica és la versió 14.3.

Característiques generals

Superfície de Dini representada en paràmetros ajustables.

Els atributs de Mathematica inclouen: Biblioteques de funcions matemàtiques elementals i especials. Matrius i manipulació de senyes, aixina com soporte de matrius tipo sparse. Soport per a número complejo, precisió arbitrària, computació d'intervals aritmètics i simbòlics. Senyes en 2D i 3D, funció i visualisació geogràfica i ferramentes d'animació.

• Solucionadores per a sistemes d'equacions, equacions diofánticas, equacions diferencials ordinàries, parcials, diferencials algebraiques, de retart, diferencials estocàstiques i relacions de recurrencia.

Ferramentes numèriques i simbòliques per a càlcul de variable contínua o discreta. Biblioteques d'Estadística multivariable, incloent ajust, proves d'hipòtesis, i càlculs de provabilitat i expectativa en més de 140 distribucions. Soport per a senyes censurades, senyes temporals, séries temporals i senyes basades en unitats. Càlculs i simulacions en processos aleatoris i queues. Ferramentes d'aprenentage de màquina supervisades i no supervisades per a senyes, imàgens i sons. Geometria computacional en 2D, 3D i dimensions majors. Anàlisis d'elements finitos incloent generació de malla adaptiva en 2D i 3D.

• Optimisació restringida i no restringida, local i global.

Llenguage de programació que dona soport a construccions de procediment, functionales i orientats a objectes. Joc de ferramentes per a agregar interfaços d'usuari a càlculs i aplicacions. Ferramentes per a processament d'imàgens en 2D i 3D, i processament morfològic d'imàgens incloent reconeiximent d'imàgens. Ferramentes per a visualisació i anàlisis de grafos dirigits i no dirigits. Ferramentes per a problemes combinatoris. Ferramentes per a mineria de texts incloent expressions regurales i anàlisis semàntic. Ferramentes de mineria de senyes tals com anàlisis de grups, alliniació de seqüències i busca de patrons. Biblioteca de funcions de teoria de números. Ferramentes per a càlculs financers, incloent abonaments, anualidades, derivats, opcions, etc. Teoria de grup i funcions de tensor simbòliques. Biblioteques per a processament de senyals, incloent anàlisis d'ones en sons, imàgens i senyes. Biblioteques de sistemes de control lineares i no lineares.

• Transformacions integrals contínues i discretes.

Importació i exportació de filtres per a senyes, imàgens, video, sò, CAD, GIS, format de document i biomèdics. Colecció de base de senyes per a informació matemàtica, científica i socioeconòmica i accés a senyes de WolframAlpha i càlculs. Processament de paraules tècnics incloent edició de fòrmules i reportes automatizado. Ferramentes per a conectar-se a sistemes basats en DLL, SQL, Java, .NET, C++, Fortran, CUDA, OpenCL i http. Ferramentes per a programació paralela. Usant abdós "entrades llingüística de forma lliure" (una interfaç d'usuari de llenguage natural) i Wolfram Language en el quadern quan està conectat a internet.